Pau Roig
Situada a aproximadament 230 metres sobre el nivell del mar en un dels vessants de la serralada del Puig d’Arques, al terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, la cista del Puig d’Arques o de l’Abel és un dels monuments megalítics descoberts més recentment a casa nostra.
El seu descobridor va ser Jaume Abel i Planagumà (1944-2010), vigilant de la finca de can Vilallonga del Consorci de les Gavarres, que el va fer públic l’any 1989. Per desgràcia encara no ha estat mai excavada ni estudiada en profunditat, si bé pel seu tipus arquitectònic es calcula que va ser construïda entre el 3.400 i el 3.000 aC. La cista, però, no és l’únic monument megalític d’aquest nucli de població, que també compta amb un menhir conegut popularment amb el nom de “Pedra Dreta”.
Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe a Sant Sadurní de l’Heura per la carretera comarcal GI-664. Deixarem el poble enrere en direcció a Santa Pellaia i Cassà de la Selva fins arribar al punt quilomètric 16,5: després d’una llarga recta, la carretera gira de forma tancada cap a l’esquerra i, just en aquest punt, a la dreta, neix un camí de terra que passa pel costat del mas anomenat Ca l’Ermità. Deixarem el cotxe al peu mateix de la carretera i seguirem aquesta pista aproximadament durant 200 metres, moment en què ens trobarem amb una bifurcació. Cal seguir en aquest punt el camí de l’esquerra durant uns 100 metres, fins a trobar una cruïlla amb tres camins. Agafarem el camí del mig i el seguirem durant més o menys 1 quilòmetre i 200 metres, deixant enrere diversos trencants a dreta i a esquerra. Recorreguda aquesta distància, agafarem un trencant que surt a la dreta, abandonant el camí principal per pujar Puig d’Arques amunt durant aproximadament 500 metres: al final del camí, justament en el punt més enlairat del corriol, trobarem la Cista del Puig d’Arques o de l’Abel (coordenades UTM 31T 496750, 4645162 ETRS 89).
Una història encara per descobrir
Inèdita fins l’any del seu descobriment l’any 1989, la cista del Puig d’Arques o de l’Abel és una cista amb túmul rectangular feta de lloses de pissarra, atrinxerada a la roca mare al nord i a l’oest proveïda d’un túmul artificial de tendència circular alineat longitudinalment de nord a sud. La cambra amida interiorment 2,2 metres de llarg per 0,70 d’ample i 0,65 metres d’alçada màxima. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC. Conserva quatre lloses de la seva cambra in situ, dos a la paret de llevant i dos a la de ponent, mentre que al nord la roca mare es troba tallada artificialment. Es poden veure també al voltant del monument algunes lloses caigudes, algunes de les quals podrien correspondre a la coberta i una d’elles, situada uns dos metres a migdia de la cambra, podria ésser la resta de l’antic cromlec. Del túmul de tendència circular queden restes visible, si bé la cista mai ha estat objecte d’excavacions arqueològiques; dins la cambra, en superfície, s’hi va recollir un fragment informe de ceràmica llisa prehistòrica, feta a mà, de color fosc.
Un menhir conegut des de finals del segle XIX
Vista la cista, desfarem el camí per tornar al punt on hem deixat el nostre vehicle. Des d’allà caminarem per la carretera comarcal GI-664 en direcció Sant Sadurní de l’Heura uns 300 metres passant pel costat de Can Mateu de la Creu fins trobar un camí de terra a la dreta, que seguirem 100 metres fins trobar el naixement d’un nou camí, també a la dreta. Seguirem aquesta pista ampla i sense pràcticament pendent uns 400 metres fins trobar, al bell mig del camí i sota una línia elèctrica d’alta tensió, la “Pedra Dreta” de Sant Sadurní (coordenades UTM 31T 498442, 4644432 ETRS 89).
Publicada per primera vegada per l’historiador Josep Pella i Forgas, que l’havia visitat per primera vegada sis anys abans, a mitjans de la dècada de 1970 va ser tombada per uns brètols que buscaven objectes de valor, sent redreçada de nou en un moment indeterminat de la dècada de 1990.
Es tracta d’un menhir fal·liforme de quars ferruginós i base ampla, amb dues escotadures en els seus dos perfils laterals. Per la pàtina que presentava la seva base quan estava caigut es veia clarament que originalment havia estat soterrat uns 0,30 metres. Tot sencer mesurava uns 1,75 metres de llargada per 0,85 d’amplada i 0,75 de gruix, però actualment, orientat d’est a oest, amida 1,35 metres d’alçada. No presenta cap mena de gravat o inscultura prehistòrica en cap de les seves cares o perfils, si bé pel seu tipus arquitectònic es pot deduir que va ser construït vers el 4.000 – 2.500 aC.
Recorregut: 5 quilòmetres i 600 metres aproximadament (anada i tornada).
Temps aproximat: 105 minuts
Dificultat: Baixa – mitjana. El camí cap a la cista no està marcat ni senyalitzat de cap manera (i alguns corriols oberts recentment per arribar de forma més directe al cim encara compliquen una mica més la situació). No es troba en massa bones condicions i acumula al llarg del seu recorregut prop de cent metres de desnivell, la majoria en els últims cinc o sis cents metres de marxa.
