Pau Roig
Construïda l’any 1907 i rica en ferro, La Font de la Teula va ser una de les fonts més populars i visitades pels habitants de Palafrugell durant la primera meitat del segle XX; restaurada no fa massa anys però una mica perduda –cap senyalització indica el recorregut i l’inici del camí va quedar bastant amagat amb les obres de l’autovia–, es troba situada en un paratge boscós dels últims contraforts del massís de les Gavarres en el seu descens cap a la costa. A uns dos quilòmetres de distància muntanyes amunt, perdut enmig del bosc, hi trobem el Dolmen de la Vinya Gran, un dels monuments megalítics més bonics però més desconeguts del Baix Empordà.
Per iniciar la nostra excursió ens dirigirem cap a Mont-ras en cotxe seguint l’autovia C-31; si venim de Palafrugell haurem d’abandonar-la a l’última sortida, que mena al cementiri, i travessar l’autovia per un pont; si venim de La Bisbal d’Empordà i de Llofriu haurem d’agafar la primera sortida i aparcar el nostre vehicle poc abans del pont que creua l’autovia. El camí que mena fins a La Font de la Teula surt precisament d’aquest punt, tot i que és tan estret i està tan amagat per la vegetació que en un primer moment pot costar una mica de veure. Hem de seguir aquest sender amb prou feines uns cent metres fins a trobar una desviació: si seguim cap a l’esquerra anirem a parar a un bosc; hem de girar cap a la dreta –el recorregut fins a la font fa no massa temps estava matusserament indicat amb unes marques blaves pintades als troncs dels pins– per seguir un camí, cada cop més ample però ple de pedres i en bastant mal estat, que primer voreja un camp de conreu i després es comença a enfilar poc a poc cap al massís de les Gavarres.
Caminarem una mica més d’un quilòmetre fins a trobar una drecera que s’endinsa dins el bosc a l’esquerra, també indicada amb una marca pintada de color blau. Després d’uns tres cents metres la drecera en tornarà a deixar al mateix camí: la Font de la Teula és només uns cent metres més amunt, just passat un encreuament. Amb una espaiosa taula de pedra amb dos grans bancs, un per costat, protegida per l’ombra d’un gran pomer, és un paratge ideal per fer una petita parada per esmorzar i per degustar la seva aigua cristal·lina amb un lleuger gust ferruginós (coordenades UTM 31T 510612, 4640487 ETRS 89).
El Dolmen de la Vinya Gran és una mica més amunt i fins que gairebé no hi hem arribat no trobarem cap senyal que indiqui la seva ubicació. Amb la Font de la Teula a la nostra esquena, hem d’agafar un camí que surt a l’esquerra i que s’enfila amb cert pendent Gavarres amunt. Hem de seguir aquest camí aproximadament uns vuit cents metres, moment en què arribarem a un altre camí que haurem d’agafar cap a la dreta. Després de seguir-lo uns sis cents metres, ens haurem de desviar cap a l’esquerra tot seguint la primera indicació, caminant poc més de dos cents metres per un corriol emboscat fins arribar a la construcció megalítica (coordenades UTM 31T 509851, 4640650 ETRS89).
Un dolmen poc conegut
Excavat sense resultats per Maties Pallarès l’any 1919, va ser publicat per aquest mateix investigador l’any 1923, classificant-lo com una cista i comentant que encara servia com a cabana. Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb bones planimetries l’any 1970, considerant-lo un dolmen d’entrada de “finestra” dubtosa.
Es tracta en realitat d’una probable galeria coberta en U, estreta, feta de lloses de pissarra. La seva entrada està orientada al sud-est (160º ±5°) i amida interiorment 1,50m de llarg per 0,60 d’ample, amb 1m d’alçada màxima. Actualment conserva 4 lloses de la seva cambra (1 llosa de capçalera, 1 suport lateral esquerra i 2 suports laterals drets) i la coberta in situ. Prop de l’entrada hi ha 1 llosa transversal que fa pocs anys estava caiguda. La seva posició és dubtosa, ja que podria haver formar part de l’inici del corredor. Al mateix temps, la segona llosa lateral dreta presenta a la part baixa de la seva cara interna l’existència d’1 cassoleta artificial d’uns 3cm de diàmetre per 1cm de profunditat. N’hi ha dues més de naturals i entrellaçades entre si a la cara interna del lateral esquerra.
Es conserven també restes visibles del túmul que l’envoltava, mentre que a uns 3-5m de distància hi ha dos blocs que podrien formar part d’un peristàlit.
L’excavació va proporcionar 1 penjoll de pissarra, 10 fragments de ceràmica de tipus dolmènic de color rogenc, 1 ascla de sílex i 1 còdol; la data de la seva construcció es podria situar vers el 3.000-2.500 aC.
Recorregut: Set quilòmetres i mig aproximadament (anada i tornada).
Temps aproximat: 120 minuts.
Dificultat: mitjana-baixa. El camí fins a la Font de la Teula és bastant planer però puja una mica més per arribar fins al dolmen de la Vinya Gran, tot i que no està en gaire bones condicions.
){kind=link}