Per Pau Roig
Romanyà de la Selva és un petit nucli de població situat dins el terme de Santa Cristina d’Aro, a 320 metres d’altitud sobre el nivell del mar. En un radi de pocs centenars de metres, concentra una sèrie d’elements de gran valor natural i cultural, entre els que destaquen tres importants megàlits: el Dolmen de la Cova d’en Daina, el Menhir de la Murtra i la Cista de la carretera de Calonge. També són molt interessants l’abric anomenat “Pedres Grosses”, l’església romànica de Sant Martí, una creu de factura modernista i els seus boscos de sureres, amb tres arbres monumentals dignes de menció. Tota la zona, de fet, constitueix una excel·lent representació dels ecosistemes i paisatges mediterranis de muntanya.
Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe a Romanyà de la Selva per la carretera GIV-6612 i deixarem el vehicle a la mateixa entrada del poble. Des d’aquest punt ja és visible el primer punt d’interès del nostre itinerari: a uns cent metres, creuant la mateixa carretera amb el poble a la nostra esquena, trobarem La Creu de Romanyà (coordenades UTM 31 T 415898 4539239 ETRS 89), una construcció d’aires modernistes dissenyada per l’arquitecte de Girona Fèlix de Azúa i sufragada pels propietaris dels terrenys. Inaugurada l’any 1904, fa uns set metres d’alçada i alguns dels seus blocs pesen més d’una tona; malmesa durant la Guerra Civil, va ser reconstruïda el 1945, moment en qual s’hi afegí una imatge del Crist del Sagrat Cor amb els signes d’alfa i omega.
Molt ben indicat, el camí continua des d’aquest punt a través del bosc, i amb prou feines quatre cents metres més endavant ens trobarem davant el Menhir de la Murtra (coordenades UTM 31T 498863, 4633919 ETRS 89).
Publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l’any 1912 –moment en què es trobava caigut–, es tracta d’un menhir antropomorf de granit de secció aproximadament quadrada. Té una alçada aproximada de 2,5 metres amb 0,70 metres enterrats, i un perímetre de 2,25 metres i, tot i que els voltants del monument no han estat mai excavats científicament –va ser redreçat a 5 metres a l’oest del seu emplaçament original per Lluís Esteva i Cruañas i un grup de col·laboradors l’any 1952–, la seva construcció es podria situar a grans trets entre el 4.000 i el 2.5000 aC.
Seguint el mateix itinerari a través d’un frondós bosc d’alzines, en poc més de cinc cents metres, passat al cementiri, arribarem al Dolmen de la Cova d’en Daina, un dels conjunts megalítics més espectaculars i ben conservats de Catalunya (coordenades UTM 31T 499392, 4633909 ETRS 89). Descobert per l’antic propietari dels terrenys, Pere Cama, i donat a conèixer per Agustí Casas en un article publicat el 16 de juny de 1894 al setmanari La Lealtad de Sant Feliu de Guíxols, es calcula que va ser construït entre els anys 2.700 i 2.200 aC.; fa 7,60 metres de llarg, 1,70 metres d’amplada i 1,50 metres d’alçada màxima, i consisteix en una galeria coberta en forma d’U realitzada amb lloses de granit, amb un cromlec al seu voltant de 39 blocs de granit i 11 metres de diàmetre.
Des del dolmen ens dirigirem de nou cap a la GIV-6612 per continuar la nostra ruta: travessarem el pàrquing del conjunt megalític i la carretera i seguirem caminant per un sender perfectament indicat a través del bosc fins arribar, uns dos o tres cents metres després, a la Cista megalítica de la carretera de Calonge, mig enfonsada en un terreny pla i amb un túmul artificial de forma arrodonida (coordenades UTM 31T 499381, 4633744 ETRS 89). El seu alineament, longitudinal va del nord-est al sud-est, amida interiorment 2,50 metres de llarg per 0,95 d’ample, amb una altura màxima de 0,55 metres, i probablement va ser construïda entre el 3.400 i el 3.000 aC.
Seguirem el mateix corriol per el que hem vingut en lleuger descens fins arribar a un camí una mica més ample que haurem d’agafar cap a la dreta; després de caminar poc més de tres cents metres ens trobarem davant de la primera alzina monumental del nostre recorregut: el Suro Xato (coordenades UTM 31T 499145, 4633793 ETRS89).
Cent metres més endavant, just quan es comença a veure el cementiri de Romanyà, al costat de la carretera de Calonge, ens desviarem cap a la dreta per veure l’últim monument megalític de la nostra excursió, les “Pedres Grosses”, al qual s’accedeix per un corriol perfectament senyalitzat fa poc per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro (coordenades UTM 31T 499117, 4633871 ETRS 89).
Malgrat que a dia d’avui no es pot determinar la seva cronologia ni la seva funcionalitat, és probable que aquest abric granític descobert l’any 1961 hagués pogut ser aprofitat com a sepulcre col·lectiu. Es tracta d’un petit espai natural de forma més o menys triangular, format entremig de dos blocs laterals de granit que suporten un altre bloc de granit molt voluminós i que faria les funcions de coberta. La cambra amida interiorment 2,60m de llargada per 0,75-0,25m d’amplada segons els punts, i 1,35m d’alçada.
Vistes les “Pedres Grosses”, tornarem al camí principal i, amb la carretera de Calonge a Romanyà a la nostra esquena, baixarem per un corriol una mica desdibuixat pels esbarzers i les males herbes que, en uns dos cents metres, ens deixarà davant de l’espectacular paratge de la Font del Prat (coordenades UTM 31T 498969, 4633813 ETRS 89). Situada a uns 285 metres sobre el nivell del mar, data de l’any 1899 i està envoltada de plataners: el broc és al centre d’un gran mur de pedres que formen un lleuger punt rodó i la pica o abeurador que recull l’aigua és de granit.
A menys de cent metres de la font, seguint un corriol, s’alça el Suro Petit de l’Almeda (coordenades UTM 31T 499088, 4633730 ETRS 89) i, uns dos cents metres més avall, el Suro de l’Almeda, el més gran de Catalunya, amb 22 metres d’alçada i una capçada de 27,5 metres (coordenades UTM 31T 499163, 4633618 ETRS 89).
Arribats en aquest punt, en lloc de desfer el camí que hem fet podem seguir endavant pel mateix corriol, que aviat es converteix en un camí: amb un ascens no gaire pronunciat –uns quaranta metres de desnivell en total–, ens portarà en menys d’un quilòmetre i mig al centre de Romanyà de la Selva, on podrem admirar l’església parroquial de Sant Martí (coordenades UTM 31 T 415898 4539239 ETRS 89). És una construcció romànica dels segles X i XI, amb planta de creu grega, absis de planta trapezoïdal i voltes de canó reforçades amb arcs de ferradura; a la intersecció dels braços del transsepte s’hi aixeca una estructura semblant a una petita cúpula, més elevada que la resta de la nau. A l’exterior, el campanar és d’un estil romànic més evolucionat, construït a cavall dels segles XI i XII: és una senzilla torreta quadrada d’un sol pis amb finestres geminades de columneta i rematades per un capitell sense decoració.
Recorregut: Quatre quilòmetres aproximadament (ruta circular amb sortida i arribada a Romanyà de la Selva).
Temps aproximat: 105 minuts.
Dificultat: Baixa. Passejada ideal per fer en família, molt ben senyalitzada (excepte el tram del Suro Petit de l’Almeda de tornada fins a Romanyà), amb camins amples i nets sense massa desnivell.
Variants: Si encara tenim temps i ganes de veure un altre (possible) monument megalític, a poca distància del cementiri de Romanyà seguint el GR-92 en direcció al Puig d’Arques val la pena visitar l’anomenat Abric d’en Cama (coordenades UTM 31T 499015, 4634114 ETRS 89). No se’n tenen referències escrites però presenta unes característiques molt similars a les de bona part dels abrics sepulcrals o paradòlmens de la zona, que solien tenir murs de pedra seca o bé alguna llosa de pedra que delimitava o tancava l’espai funerari intern i que servien com a sepultures alternatives a les construccions megalítiques. No es tracta d’un abric únic, sinó de dues petites cavitats naturals formades a la part baixa d’un gran bloc de granit que descansa sobre altres blocs més petits, i que podrien haver estat utilitzades com a llocs d’enterrament durant el Neolític, el Calcolític i l’Edat del Bronze.
