Per Temi Vives (Grup de Natura Sterna)
Llibres i revistes, televisió i radio i els debats polítics i tertúlies sovint denuncien atacs a la Natura: incendis, construcció desmesurada, boscos talats, contaminació per aigües brutes, plàstics, escombraries, etc.
Al final, la pregunta és inevitable: què cal fer, què podem fer, per evitar aquests comportaments que fan malbé el nostre patrimoni natural? Les respostes són moltes i diverses, però bàsicament cal dir que només hi ha tres direccions en les que cal avançar per parar la progressiva destrucció de la Natura: el coneixement científic, la legislació i la divulgació.
El coneixement científic és imprescindible per qualsevol actuació, ja sigui preventiva o reparadora. Si no sabem què passa i llurs causes i quines alternatives tenim, difícilment podrem prendre decisions encertades. És massa fàcil caure en la demagògia d’aplicar mesures que obtinguin repercussió mediàtica, popularitat o, fins i tot, que agradin a la ciutadania, però que finalment no tinguin cap utilitat real, simplement per ignorància, o basant-se en informació deficient. Avui dia sabem que els coneixements generats per centres i científics de indubtable qualitat i reconeixement internacional no són aplicats o explotats com es mereixen. Sens dubte cal aprofitar els coneixements disponibles i impulsar l’adquisició de nous coneixements quan calgui.
La legislació, en el sentit ampli, és a data d’avui una eina essencial de protecció tant per prevenir con per reparar fets destructors, fomentar bones conductes i pràctiques a nivell de indústria, agroramaderia, pesca i gestió dels residus. La llei també es fonamental per encarrilar les actuacions de recuperació després dels danys.
Bàsicament hi ha tres tipus de mesures legals: I) la protecció concreta d’espècies o ecosistemes en general. Per exemple protegir els rapinyaries, el litoral, o els boscos d’alzines, roures o sureres; II) la reglamentació de les activitats que poden afectar a la Natura, que garanteixin que la activitat en qüestió no tingui efectes negatius per la natura; III) la protecció d’ecosistemes concrets, per exemple protegir determinades plantes o aus en risc d’extinció. El que seria ideal és legislar una combinació dels tres elements, que sigui intel·ligent, fàcil d’aplicar i fàcil de sancionar en cas de incompliment.
Finalment, la divulgació és l’element clau. De poca cosa serviran dades científiques i lleis protectores si no hi ha una complicitat de la societat i tota la ciutadania per un objectiu comú: la conservació del nostre patrimoni natural per les futures generacions. Val a dir que, egoistament parlant, la protecció de la Natura ens aporta molts beneficis tant de cara a la qualitat de vida com per l’economia en general.
Òbviament, tot això ens porta a una pregunta clau: és el nostre model socioeconòmic compatible amb la conservació del nostre patrimoni natural? Crec que tenim dubtes més que raonables. Potser les receptes actuals no salvaran el patrimoni natural si no fem un replantejament més profund de les nostres relacions amb la natura que ens envolta. Acabarem fent-la malbé? Ens agradi o no, només depèn de nosaltres.
*Article extret del número 5 de Sterna, la revista, disponible a: http://ocellvallridaura.000webhostapp.com/Sterna/Sterna.html.
