Pau Roig
El petit municipi de Torrent el conformen aproximadament 8km² que s’estenen entre els darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i la vall de la riera de Torrent, a ponent del massís de Begur. Limita amb Palau-sator, Pals, Regencós, Palafrugell i Vulpellac, i el seu nucli urbà, a 44 metres d’altitud sobre el nivell del mar, el conformen una trentena de cases agrupades entorn del temple parroquial, documentat des del segle XIV però bastit al segle XVIII.
El terme és conegut sobretot pel Museu de la Confitura i per un dels dòlmens més importants del Baix Empordà, el Cementiri dels Moros, si bé compta també amb dos elements d’interès força menys coneguts: l’ermita de Sant Llop, construïda entre els anys 1749 i 1757 probablement sobre l’antiga parròquia del poble, i el Dolmen dels Revolts de Torrent, una de les últimes construccions megalítiques descobertes a la nostra comarca.
Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe fins a Torrent per la carretera C-66 però estacionarem el nostre vehicle abans d’arribar al poble, concretament a la rotonda que mena a Torrent, Pals i Torroella de Montgrí que trobarem passat Llofriu si venim de Palamós, o abans d’aquest nucli urbà si venim de la Bisbal.
A la sortida de la banda dreta de la mateixa rotonda en direcció Llofriu hi ha un tros de camp, potser un antic camí escapçat, asfaltat en part i prou espaiós com per poder deixar-hi el cotxe sense molestar al trànsit, sempre dens, que circula per aquesta via. En aquest punt agafarem un camí de terra de una mica costerut que queda a la nostra esquena, a l’esquerra si venim de Palamós i a la dreta si venim de la Bisbal. Seguirem aquest camí sense desviar-nos durant aproximadament uns set cents metres fins arribar a la primera parada de la nostra ruta, l’ermita de Sant Llop (coordenades UTM 31T 509761, 4643564 ETRS 89).
Sant Vicenç, Sant Llop i Santa Llúcia
Construïda entre els anys 1749 i 1757 i situada dos quilòmetres a ponent de Torrent, l’ermita de Sant Llop és un dels elements patrimonials més importants del municipi. Abans s’hi venerava Sant Vicenç, motiu pel qual l’historiador Elvis Mallorquí creu és l’antiga capella de Sant Vicenç del Mont, on el 1400 servia el prevere Pere Pou; segurament es tracti de la primera seu de la parròquia de Torrent, que en diversos documents figura com a sufragània de Sant Feliu de Boada.
En l’actualitat està dedicada a sant Llop, un sant una mica misteriós venerat en època barroca i invocat contra la pesta que va fer estralls al nostre país als segles XIV i XV, i generalment considerat també el patró dels pastors: a les Gavarres, precisament, els pastors l’invocaven perquè deien que allunyava els llops a més de set hores de distància però el sant, com diuen els goigs que es cantaven al temple, encara tenia més dons: “Puix curau tota dolencia / i tots esperam de vós: / guardaunos Sant Llop gloriós / de mal de coll i d’esquinencia”.
Mica en mica, però, el culte a Sant Llop es va anar perdent a favor de la copatrona del temple, Santa Llúcia, en honor de la qual es celebra un aplec el diumenge més proper al 13 de desembre; patrona dels cecs i guaridora dels mals de la vista, se la coneix popularment amb el nom de la “santa dels quatre ulls”.
Antigament acudien a l’aplec les modistes (de les quals Santa Llúcia també és patrona) per aprendre a cosir i fer-se l’aixovar; aquest dia festejaven, ballaven sardanes, oïen missa i pregaven perquè la santa els conservés la vista. Una vegada acabat l’aplec, algunes noies anaven fins a la platja i es rentaven la cara amb aigua de mar set cops seguits. Els goigs que s’hi canten diuen així: “En vostra santa capella / a Sant Llop situada / acuden santa donzella / de tota esta contrada / prenent-vos per advocada / en aquesta vida trista”.
Les reformes del segle XVIII que van deixar l’església tal i com la coneixem avui van ser possibles gràcies a les almoines que recaptaven els ermitans en nom de sant Llop. Com explica Elvis Mallorquí en un dels plafons col·locats al costat del temple pel Consorci de les Gavarres, “en aquesta època, els administradors de la capella recollien els llegats testamentaris a favor de Sant Llop i els membres de la confraria de Sant Llop, gràcies a les rendes d’unes terres situades a la muntanya de Sant Llop, a la coma i les vinyes de Sant Vicenç del Mont i al cau del Teixó, obtenien més rendes per a l’ermita (…) En els contractes que signaven, es comprometien a guardar les claus de l’ermita, a netejar-ne l’interior, a ajudar els capellans que hi deien missa, a viure a la casa veïna i a conrear les terres, horts i vinyes propietat de l’ermita”.
La construcció, de mides considerables, destaca per la seva imponent planta de creu grega, amb capçalera de planta rectangular i cúpula, i per la seva original portalada, amb una vistosa llinda amb una inscripció que ens informa de la data de la seva construcció i que presenta també, esculpits en baixrelleu dins una orla, els atributs del sant. Les voltes, tant a la nau i al presbiteri com a les capelles que formen el creuer, són d’aresta, i remata el temple un petit campanar de cadireta d’un sol arc.
Un dolmen escapçat
Vista l’ermita, retornarem al mateix camí que havíem seguit per arribar-hi; amb el temple a la nostra esquerra, seguirem endavant durant poc més de cent cinquanta metres fins a trobar una desviació, també a l’esquerra: uns cinc cents metres més endavant aquest nou camí desemboca en una pista forestal bastant més ampla, al costat de la qual s’aixequen unes aparatoses antenes de telefonia mòbil.
Avançarem per aquesta pista deixant les antenes a la nostra esquena per enfilar un dels trams més pronunciats del nostre recorregut fins trobar, uns tres cents metres més endavant, un camí a la nostra dreta que ja no abandonarem fins pràcticament al final: aproximadament vuit cents metres més endavant, bastant a prop de la carretera C-66, trobarem a la nostra esquerra un corriol estret i una mica oblidat senyalitzat amb un discret piló de pedres, que s’endinsa dins el bosc. El seguirem amunt durant aproximadament uns cent metres fins arribar, en una petita clariana de vegetació força espessa, al destí de la nostra excursió: el Dolmen dels Revolts de Torrent (coordenades UTM 31T 508982, 4643866 ETRS 89). Inèdit fins l’any 1985, quan Joan Sanchiz i Guerrero va comunicar la seva descoberta a la junta del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, el Dolmen dels Revolts de Torrent és una probable galeria coberta en V feta de lloses de calcària i de pissarra, bastida en pendent suau. Del túmul artificial de tendència circular, amb possibles estructures radials, en queden algunes restes visibles, per desgràcia cada dia més escasses; la seva entrada és orientada al sud-est, i segons l’última prospecció realitzada per Josep Oriol Font Cot el juny del 2004 les seves mides màximes són les següents: longitud de la cambra i el passadís, 3’60 metres; amplària mesurable de l’estructura tumular, 5 metres; aflorament de les lloses de la cambra, 45 centímetres.
Només conserva in situ tres lloses de la seva cambra original, mentre que del passadís només en queda una sola llosa; hi ha 13 lloses clavades de perfil, alternant peces petites amb peces grans, així com una llosa caiguda que podrien formar part de les esmentades estructures radials. Tal i com ha arribat fins als nostres dies, només es conserva la meitat longitudinal del sepulcre i del túmul a la banda del migdia, tot i que el mal estat de conservació –i la necessitat d’una bona desbrossada– fa que costi força d’imaginar la seva estructura original; la resta de la construcció ha desaparegut. Malgrat que mai ha estat excavat científicament, la seva construcció es podria situar vers el 3.000-2.500 aC.
Bibliografia bàsica:
· BADIA i HOMS, Joan: L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volum I: Baix Empordà, Diputació Provincial de Girona, 1977.
· ROIG, Pau, i NIELL, Xavier (2017): Dòlmens, coves i menhirs. Monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, Palamós: Edicions de la Revista del Baix Empordà.
Recorregut: 5 quilòmetres aproximadament (anada i tornada pel mateix camí)
Temps aproximat: 90 minuts
Dificultat: Baixa. Camí sense senyalitzar amb un desnivell acumulat inferior als 100 metres però amb poca ombra per protegir-se del sol a l’estiu Variants: al dolmen dels Revols de Torrent també s’hi pot accedir des de la mateixa carretera C-66, agafant el primer trencant a l’esquerra passat un antic restaurant reconvertit en casa de barrets si venim de Palamós (o el primer trencant a la dreta abans de l’esmentat edifici si venim de la Bisbal). Seguirem el camí durant aproximadament uns 250 o 300 metres fins trobar, a la nostra dreta, el petit corriol que mena fins al dolmen. Des d’aquest punt, també es pot arribar a l’ermita de Sant Llop fent l’itinerari proposat al revés.
