Per Pau Roig

Situada a una mica més de dos quilòmetres a l’oest del poble d’Albons, a la serra que du el seu mateix nom, l’ermita –o santuari– de Sant Grau és una austera construcció romànica que va patir una notable modificació a mitjans del segle XVIII: es va capgirar l’orientació de la nau, fet que provocar la destrucció de l’absis i la construcció, al seu lloc, d’una nova porta. Molt popular alguns anys enrere també entre els pobles de la rodalia (Les Olives i Garrigoles, Bellcaire, La Tallada, L’Escala, Viladamat), encara manté viu l’aplec que cada 13 d’octubre aplega els seus fidels devots, que hi canten els Goigs. Flanquejada per un seguit de vells xiprers i envoltada d’espesses pinedes, s’aixeca en un indret privilegiat des del qual s’albira un panorama extens de la plana del Baix Empordà i el massís del Montgrí.

Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe a Albons seguint la C-31 des de Verges, deixant el nostre vehicle al centre mateix de la població. A l’oest de la població agafarem el carrer Sant Grau i el seguirem fins al final, agafant a continuació un breu tram de la carretera GIV-6321. Ens desviarem gairebé davant mateix de la carretera C-31, que travessarem per un pas subterrani, trobant-nos davant el primer cartell indicador de la nostra excursió i a l’inici del camí que ens portarà fins a l’ermita de Sant Grau (tot i que l’espai per aparcar és força reduït, també podem deixar el nostre vehicle en aquest punt: d’aquesta manera ens estalviaríem uns tres quilòmetres de marxa comptant l’anada i la tornada).
Seguirem el camí deixant enrere, uns 500 metres més endavant, una desviació que queda a la nostra dreta. Uns 800 metres després abandonarem la pista que hem seguit fins aleshores i agafarem un camí que surt a la nostra dreta, girant de nou a la dreta uns vuitanta metres després: perfectament visible, l’ermita de Sant Grau és només a 100 metres de distància (coordenades UTM 31T 50.4880, 4.661912 ETRS 89).

Una ermita capgirada

De la construcció romànica inicial, aixecada probablement a cavall dels segles X-XI –tot i que actualment no es conserva cap document antic que l’esmenti–, es conserven els murs de la nau però no el seu absis original, semicircular i situat a llevant, que va  ser enderrocat a mitjans del segle XVIII, un moment en el qual molt probablement l’edifici es trobava en un estat ruïnós; també és possible que fos precisament en  aquesta època quan la construcció va ser dedicada a sant Grau, un sant de gran devoció entre la pagesia de l’època (“Veneren els cristians / en Albons vostre capella, / els malats, coixos i sans / alcancen salut novella; de llamps i de pedregada / als qui us invoquen guardau”, resen els seus Goigs). Els carreus de la capçalera romànica, de la qual se n’aprecien escasses restes en els fonaments, van ser aprofitats per fer una nova façana, l’actual, que, amb el seu campanar de cadireta i amb la data de 1753 incisa a la llinda de la nova porta, li va acabar conferint l’aire de falsa ermita barroca. Al primitiu frontis, situat a ponent i convertit en capçalera, hi resta l’antiga porta  adovellada romànica, tapiada durant molts anys però restaurada finalment l’any 1986.

L’aparell romànic és visible també als murs laterals, on destaca, a migdia, una finestra romànica de doble biaix. L’interior, per la seva banda, és cobert amb l’antiga volta apuntada, mentre que la imatge del patró, Guerau o Grau, és una talla barroca que  sembla que ha estat restaurada i repintada diverses vegades.
No gaire lluny de l’església, a l’indret anomenat de l’Olivet d’en Maçanet (situat la pujada oriental del puig de Sant Grau, al costat sud del camí que mena a l’ermita), hi ha vestigis escampats d’una construcció antiga, possiblement medieval, just en el punt on, segons creença popular, hi hagué una capella anterior a la de Sant Grau, fet que avui en dia encara no s’ha pogut demostrar (1).
A aproximadament 300 metres de l’ermita però una mica emboscada, també podem visitar l’anomenada Font de Sant Grau (coordenades UTM 31T 50.4701, 4.662141 ETRS 89), a la qual s’accedeix per un camí que surt de darrere el temple i que aviat es desvia cap a la dreta.

Una passejada per Albons
Vista l’ermita, tornarem cap a Albons seguint el camí que surt de davant mateix del temple, que en aproximadament uns 700 metres desemboca a la pista per on hem pujat abans, completant així un itinerari circular; el poble d’Albons, si hem deixat allà el nostre vehicle, és a dos quilòmetres de distància. Un cop al centre, si anem bé de temps podem aprofitar per visitar les restes del seu castell i la seva església parroquial, dedicada a Sant Cugat.
Declarat Bé cultural d’interès nacional l’any 1949, el Castell d’Albons ens situa en l’origen del municipi. Situat al costat nord de l’església parroquial i documentat des de l’any 1170, el seu aspecte actual és el d’una masia fortificada del segle XV de planta quadrada, amb dos pisos i coberta de doble vessant, parcialment transformada per les reformes i modificacions puntuals que s’hi han anat fent al llarg dels segles posteriors. La seva façana destaca pel seu gran portal adovellat dels segles XIV-XV que dóna accés al pati interior, delimitat a migdia pel mur de l’església de Sant Cugat. Al seu interior s’hi conserva una altra portalada adovellada i finestres rectangulars de la mateixa època, mentre que a l’espai de la Plaça Major, a ponent del Castell i l’església, hi ha l’únic vestigi de la muralla: la meitat inferior d’una torre medieval, de planta quadrangular, espitllerada,construïda amb grans rebles desbastats i carreus angulars.

El temple parroquial de Sant Cugat, per la seva banda, s’esmenta per primera vegada a la segona meitat del segle XIII. Es tracta d’una església d’una nau amb absis semicircular d’origen romànic, si bé els elements de la façana, el campanar, algunes obertures i l’arrebossat interior són modificacions d’època moderna (tot i que als paraments exteriors hi ha diversos carreus aprofitats d’època romana). Al seu interior, cobert per una volta de canó reforçada amb quatre arcs torals, s’hi conserven una pila baptismal monolítica d’època romànica i dues làpides sepulcrals gòtiques. També compta amb una capella lateral que va ser afegida entre els segles segles XVII i XVIII.

Notes:
1.- Miquel-Dídac Piñero i Costa, Benjamí Bofarull i Gallofré, Pere Garriga i Terridas (1983): “Introducció a l’estudi del mapa arqueològic del terme d’Albons”, al volum 2 dels Estudis del Baix Empordà.

Recorregut: Ruta circular d’aproximadament 6 quilòmetres, amb sortida i arribada al centre d’Albons.

Temps aproximat: 120 minuts.

Dificultat: Baixa-mitjana. El camí fins a Sant Grau no està senyalitzat en la seva major part però sense pèrdua possible, que transcorre en la seva major part per camins amples i en força bon estat i amb un desnivell acumulat que no supera els 100 metres.

 

28ª edició de la campanya gastronòmica 
“La Garoinada” a Palafrugell