Un arbre: l’ametller (Prunus dulcis)

Per Mònica López García (Grup de Natura Sterna)

L’ametller és un arbre fruiter que pot arribar a fer 10 metres. Pertany a la família de les rosàcies. Originari de l’oest asiàtic i del nord-est d’Africà, va ser introduït a Europa al segle VI i V a. de C.

Ara el podem trobar a tota l’àrea mediterrània on és conreat, encara que molts d’aquest arbres han crescut de forma assilvestrada. A l’ametller no li agraden les gelades ni el vent fort, viu millor als terrenys calcaris i està ben adaptat a viure en terrenys secs i pedregosos.
El seu tronc es llenyós, marró quan és jove i gris quan l’arbre és adult.
Les flors són realment precioses, d’un color blanc lleugerament rosat. Apareixen abans que les fulles entre els mesos de gener i febrer i ens alegren la vista durant aquests mesos de fred, donant la sensació de que aviat arribarà el bon temps.
Les fulles son caduques, d’un verd intens que poden arribar als 12cm de longitud.
El seu fruit es l’ametlla, que es dóna entre els mesos d’agost i octubre, de color verd-grogenc, són drupes ovals i tomentoses que a dins contenen un os on hi ha una o dues llavors comestibles. Hi ha diverses varietats d’ametlles que es classifiquen en dos grups: les dolces i les amargants.
La fusta de l’ametller és vermellosa i compacta, fàcil de polir i de donar-li forma.
El nom ametller deriva d’ametlla que prové del llatí amygdala. El nom científic prové del llatí prunus que significa cirerer silvestre.
L’ametlla conté hidrats de carboni, aigua, cel·lulosa, proteïna, greixos, vitamines B i D i minerals, com magnesi, fòsfor, ferro, calci, potassi i zinc. La varietat dolça té sucre i, per tant, els diabètics han d’anar amb compte amb el seu consum. També tenen un alt valor energètic i son força calòriques.

Dins dels seus usos medicinals trobem l’oli d’ametlla per al tractament de problemes de pell, com dermatitis, pell seca o cremades superficials.
Com a aliment o per l’ús culinari hi ha moltes alternatives. Es poden menjar crues, torrades, caramel·litzades, fregides, salades, per fer postres, per fer picades, per salses com el romesco, el xató o la salsa per als calçots, per afegir-les a estofats, per fer licors com el famós Amaretto, per fer llet vegetal i sense oblidar-la com a ingredient principal del massapà i del típic torró tou d’ametlles.
A la ametlla també se la pot anomenar atmetlla i atmetlló quan és verd.

Algunes frases curioses:
Florir l’ametller… tornar-se els cabells blancs.
Vols conèixer el gener? Mira l’ametller.
A despit del febrer floreix l’ametller.
Quan el març trona, l’ametlla és bona.

Una recepta: Beguda vegetal d’ametlles (Llet d’ametlles)
Ingredients: 1 got ple d’ametlles dolces i crues amb pell o sense pell, i 3 gots d’aigua mineral.
Preparació: cobrir les ametlles amb aigua i deixar-les unes 12 hores en remull. Veureu que, desprès d’aquest temps, les ametlles hauran quedat toves. Esbandir les ametlles i llençar l’aigua sobrant. Poseu-les a la liquadora amb els tres gots d’aigua i tritureu tot molt bé. Passeu aquest líquid per un colador fi, mirant que no quedi cap resta d’ametlles, posar el líquid net en gots i ja es podrà beure. Si voleu donar mes viscositat a la beguda podeu afegir unes gotes d’oli de gira-sol, o si preferiu donar-li un gust complementari podeu posar una mica de canyella. Si no teniu liquadora podeu fer servir una batedora,. Costa una mica més però el resultat és igual de bo. La llet d’ametlles es una bona alternativa a la llet de vaca convencional. Té moltes vitamines, proteïna i calci i la podeu beure sola, calenta amb cafè, amb xocolata, freda… Té un gust molt especial, proveu-la!

*Article extret del número 4 de Sterna, la revista, disponible a: http://ocellvallridaura.000webhostapp.com/Sterna/Sterna.html.