Divendres 10 de juliol, contra pronòstic es va omplir la Sala de presentacions de la llibreria El Cu-Cut. Jugaven amb la calor i el Mundial de futbol a la contra però van golejar l’estultícia generada.
Durant una hora curta vam escoltar expectants les explicacions de la gènesi d’un llibre que jo titllaria d’ imprescindible: Arrels rebels, adolescents que planten cara a l’abandonament del camp. De l’editorial Ara llibres.
L’ha escrit l’Agnès Batlle, periodista i mare d’un d’aquests 10 valents. És un llibre d’aquells que pots dur a la platja, llegir-te a casa en dues tardes i tornar-hi a l’hivern per acabar d’entendre de què va aquesta nova fornada de jovent que vol esdevenir, seguir sent pagès a casa seva o al mas d’un comte a qui li importa un rave si les seves masies centenàries cauen a trossos mentre especula amb la gentrificació urbana. És un llibre que no pesa tot i estar carregat de sentit, vessa veritat, amor a la terra, de dèria per un país nou, és curull d’energia adolescent, fúria, reptes, silencis, promeses i exigència, qüestiona els adults responsables –ens hi incloc– del món que els hem deixat i que ells volen viu, treballat, real.
Ben il·lustrat per Clàudia Puig Parra, escrit amb un llenguatge proper, sense ínfules, ni tecnicismes, s’hi nota l’ofici de periodista. Dóna veu a 10 joves adolescents que han decidit ser pagesos, perquè sapigueu que “no es fa de pagès”, se n’és o no se n’és. Les històries transcrites per l’Agnès Batlle, són les de’n Pau, en Jordi, en Jan, la Marina, l’Anna, en Pol, la Gemma, en Sergi, en Guifré i en Roger. Deu pagesos adolescents entre el 16 i els 19 anys, esdevinguts pagesos per voluntat i amor a la forma de vida apresa dels avis. Cada pagès i les seves famílies, el seu entorn proper són testimoni directe i sense filtres de l’estat de com tenim el país, aquest país que s’entesten en dir-ne “territori” per esborrar-nos el vincle i la memòria. Explica com els buròcrates parapetats darrera d’una pantalla gosen ser els qui questionen el saber científic, sumat a l’ancestral, que aquests nois i noies han après directament a casa i a l’Escola Agrària. Deu veus de l’Empordà, d’Osona, el Berguedà, la Selva, el Lluçanès, les Terres de l’Ebre, el Segrià, els Vallesos. Són nanos que s’estan formant, seran experts, pagesos amb llicenciatura i pla B. Van començar jugant alhora amb el Farming Simulator i la cosetxadora. No els tombaran amb promeses buides de despatx polític, són fills del confinament, saben destriar la paraula franca, del bla,bla,bla. Saben el què volen.
Arrels rebels, ens explica què és la traçabilitat alimentària, el control de moviments, DUN, PAC, MERCOSUR, paraulotes que hem d’entendre. El llenguatge que polítics i buròcrates s’inventen, a fi de convertir la pagesia en una altra mena d’indústria tèxtil. Volen fer-ho a l’engrós, per això parlen d’explotacions ramaderes i no de ramat, deixen que grans fortunes adquireixin o retinguin terres per especular i aïllar i extingir els petits pagesos que han fet sostenible la vida, mentre ens venen que el sostenible és anar a comprar al supermercat productes carregats de tòxics que entren sense controls, fent la guerra als productes fets aquí amb aigua neta, llavors originals, temps, suor i estima.
Arrels rebels ens avisa que cal revertir la mentalitat dels governants, explicant a la gent per què és important menjar bé, viure millor, que cal que revertim la mirada que projectem damunt la pagesia. Aquest llibre hauria de ser un llibre de lectura obligatòria a instituts, a escoles, a clubs de lectura, a les reunions editorials dels programes de ràdio, de televisió, de diaris d’aquest pobre país nostre, desnortat. Per què?
1.- Per ensenyar a la mainada que hi ha un món de possibilitats en la pagesia. Pot ser més interessant esdevenir pagès que no tancar-se provant videojocs, excepte que el videojoc sigui el Farming Simulator.
2.- Per ensenyar als mestres que cal detectar i acompanyar vocacions estigmatitzades. Així cap altre Pau o cap Marina hagin de ser “el friki” de la classe perquè s’estimen més anar a ajudar a munyir,que anar a la discoteca.
3.- Per ensenyar als urbanites que allò que anomenen “el camp”, “el poble” “les vacances rurals” les sostenen persones, una partitura perfecta feta d’aromes potents, de sons que avisen que toca anar a dinar i que els tractors van lents per no fer caure les pomes. Relax!
4.- Per ajudar a aquests joves valents a sentir-se capaços de parlar de tu a tu amb el poder. Ni que el poder vagi dient “que sí, que sí que t’ajudarà” i tu saps que diu “que no, que no, que està per altres coses”. Cal saber-se les mides per navegar.
5.- Per què cal despertar vocacions per tenir un futur amb arrels fondes fetes de terròs, d’aigua, de renecs, de somnis, de musclos, de bona llet i de masies recuperades de grat per força al Kapital.
Vam xalar amb l’Agnès, en Pau i la Marina. Cal seguir fent la revolta que aquest país necessita per sortir de la letargia. Va d’això. Va de jovent. Va de pagesia. Va de país. Fora bo que cada parlamentari del nostre Parlament en tingués un exemplar promovent la discussió basada en realitats i no en càlculs electorals.
Arrels rebels és el llibre que no pararé de recomanar. Ens calen llibres com aquest que ens diguin veritats. En Joan Fuster ens advertí: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Gràcies Agnès, gràcies valents!
