Aquell estiu, l’agent va contractar un paquet turístic que incloïa l’allotjament en un hotel de Vies sur Mer (un municipi de la Costa Vermella). Preveia anar-hi del 2 al 9 d’octubre i va pagar 913,30 euros per la reserva.
A finals de setembre, però, i arran del dispositiu que va mobilitzar centenars de policies nacionals i guàrdies civils arran de l’1-O, l’Estat va suspendre els permisos, vacances i llicències a tots els membres de la Guàrdia Civil.
Segons recull l’escrit de fiscalia, l’acusat va presentar una instància perquè li retornessin els diners de les vacances. Però finalment va acabar fent el viatge. Va moure les dates de l’estada –del 4 al 13 d’octubre- i aprofitant que el mateix 4 d’octubre va obtenir una baixa mèdica, va acabar anant-se’n a França.
Intenció de “cometre frau”
Tot i això, però, el guàrdia civil va continuar reclamant que l’indemnitzessin. Segons el fiscal, ho va fer amb intenció de “cometre un frau” i amb voluntat “d’obtenir un benefici econòmic a càrrec de l’Administració”.
Això va provocar que la Guàrdia Civil li obrís un expedient disciplinari i que, en paral·lel, també s’engegués un procés penal contra ell. L’agent va acabar renunciant a la indemnització –que de fet, no li corresponia- però el mal ja estava fet.
Inicialment, l’agent s’enfrontava a una condemna de 2 anys i 5 mesos de presó i a pagar una multa de 4.950 euros per un delicte de falsedat en document oficial en concurs amb una temptativa d’estafa. A l’escrit de qualificacions provisionals, el fiscal li aplicava una agreujant d’abús i prevalença de la seva condició de funcionari públic, i també demanava que se l’inhabilités.
A títol particular
D’entrada, el cas s’havia de jutjar per la via del jurat popular perquè com explica el fiscal, Enrique Barata, “hi podria haver un abús de funcions públiques”. Però durant la instrucció, la causa va fer un tomb, perquè l’Audiència de Girona, resolent un recurs interposat per la defensa, va concloure que el guàrdia civil no havia abusat de la seva condició a l’hora d’intentar cometre l’estafa.
És a dir, que quan va presentar la instància ho va fer com a particular. I això, de fet, és el que ha facilitat que les parts arribessin a un acord, que ha permès rebaixar substancialment la pena.
Aquest matí, a la sala de vistes, el fiscal ha retirat l’agreujant per al guàrdia civil i ha sol·licitat que se’l condemnés a 7 mesos de presó i a pagar una multa de 1.170 euros. L’acusat ha admès els fets i el tribunal de la Secció Quarta ha dictat sentència de viva veu. Com que el guàrdia civil no té antecedents i es compleixen els requisits legals, l’Audiència també li ha suspès l’execució de la condemna tal com ha demanat l’advocada de la defensa Mireia Figa.
