Per Manel Alvarez Cros (Grup de Natura Sterna)
Amb l’aparició dels telèfons mòbils amb incorporació de GPS, els practicants del “geocaching” han crescut exponencialment. Paral·lelament, el joc ha derivat cap a la component quantitat més que cap a la qualitat. Per sort és un joc que cada un el practica com vol i pot seleccionar els tipus i cachés que més l’interessi. Dels molts tipus de cachés que hi ha: tradicionals, multis, mistery, challenge…, la meva predilecció és cap als “EarthCaches”.
Què són els “EarthCaches”?
L’EarthCache és una variant del geocaching desenvolupada conjuntament amb The Geological Society of America. En comptes de trobar caixes o pots en els quals s’emmagatzemen els “tresors”, les descripcions permeten arribar a llocs d’interès geològic. Les pàgines dels EarthCaches inclouen en la seva descripció, junt amb les coordenades, un conjunt de notes educatives que ensenyen una lliçó de geologia única o interessant sobre la ubicació (http://www.geosociety.org/earthcache).
Per donar-lo com trobat cal respondre alguna pregunta sobre el tema o fer unes tasques que ajudin a la seva comprensió.
La pràctica de EarthCaches es converteix en una excel·lent eina per al descobriment del medi. Quan preparo un viatge sempre busco els EarthCaches de la zona i és una forma d’apropar-me al patrimoni geològic de la zona visitada i que d’altra manera passaria desapercebut.
Generalment els que publiquem EarthCaches no som experts en geologia per la qual cosa hem de buscar bibliografia sobre el tema que proposem, entendre el fenomen geològic i resumir i redactar-lo amb paraules senzilles per fer-ho entenedor. De la nostra àrea, la majoria d’informació geològica trobada ha estat a les Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, als Geòtops publicats per la Generalitat de Catalunya i en una petita col·lecció de llibres de geologia de la zona: “Dialogant amb les Pedres”.
A la nostra vall en tinc cinc de publicats que pretenen respondre a preguntes que segurament alguna vegada ens haurem fet. Com s’han format els Carcaixells i la Pedralta? Què son aquestes roques de diferents colors i aquestes estranyes formacions rocoses que veiem al camí de ronda de S’Agaró? Perquè a Bell-lloc hi ha dues fonts separades només 50 metres (La font Picant i la font de Maria Ribes) i son tan diferents de composició, de gust i de cabal? Com s’ha format la platja de La Conca? Que te a veure el nostre Cavall Bernat amb els “cavalls bernats” de la resta de Catalunya?
Avui respondrem a la primera pregunta publicant la descripció del EarthCache: GC4C3Q1 – L’ARDENYA GRANÍTICA. En aquest enllaç podeu veure l’EarthCache complet: coordenades, descripció en català, castellà i anglès, preguntes a contestar i les opinions i fotografies dels geocachers que l’han visitat.
El Massís de l’Ardenya és un sistema muntanyós de substrat granític i alçades modestes pertanyent a la part gironina de la Serralada Litoral Catalana. La vall del Ridaura l’individualitza respecte el massís de les Gavarres.
La combinació de diferents processos al llarg de la història geològica d’aquest massís ha donat lloc a un paisatge constituït per un conjunt de formes característiques del modelat granític. El conjunt és una interessant mostra de la geomorfologia en roques magmàtiques, tant pel que fa a les formes majors (doms, torres rocalloses), com a petita escala (cadolles, taffoni…).
Des del Mirador de la Pedralta, al límit entre els termes municipals de Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, es té bona visió d’aquesta part de la serralada que permet realitzar una lectura interpretativa del paisatge, concretament, del conjunt de crestes rocoses dels Carcaixells i la vall de la riera de Solius en la qual sobresurten els conjunts de doms de Solius i de Roca Ponça.
Pel seu interès geològic i paisatgístic, ens centrarem en aquestes formacions rocoses. Com s’han format? Quins processos geològics han intervingut a la seva formació?
La principal característica del modelat granític en aquesta zona és el paper rellevant dels processos de meteorització química, seguits de l’esfondrament de la vall i erosió fluvial. Així, les condicions climàtiques durant el Miocè i el Pliocè, càlides i humides, van permetre una meteorització intensa dels granits a partir de la xarxa de diàclasis, generant un mantell important de sauló (1). L’esfondrament de la Vall d’Aro va marcar una etapa d’erosió intensa en la qual la xarxa de drenatge del Ridaura erosiona el sauló i el relleu queda configurat per les parts del massís granític encara no alterades que romanen en forma de doms i torres rocoses (2).
Els doms que formen aquestes formacions rocoses son, doncs, relleus residuals (4) fruit de l’erosió diferencial. La forma arrodonida dels doms es deu a que la descomposició de la massa granítica no és uniforme, sinó que és més efectiva allà on s’intercepten dues o més fractures (3) amb la qual cosa els blocs de la massa rocosa tendeixen a l’arrodoniment a partir dels vèrtex i arestes.
A part dels doms, altres macroformes (5) que es poden observar a la zona són les boles, nuclis residuals de roca inalterada que afloren al desaparèixer el mantell de sauló, i les torres rocalloses, de formes rectilínies i allargades formades per diversos blocs superposats on es reconeixen els plans de fractura de les roques. Entre les més conegudes destaquen la Pedra Sobre-alta situada prop de Sant Grau de l’Ardenya i la Pedralta situada al límit entre Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, al costat de la zona de pàrquing.
La Pedralta és una torre rocallosa coronada per un bloc granític en posició d’equilibri. Aquest bloc, al qual se li calcula un pes d’unes 80 tones, va ser basculant fins a la seva restitució posterior a la seva caiguda, al desembre de 1996. Era la pedra cavallera oscil·lant més grossa de Catalunya i, que es conegui, de tot l’Estat espanyol. Aquesta roca ha passat a formar part de la tradició cultural i turística de la zona.
El bloc superior es recolza sobre una torra rocallosa (tor) constituïda per una sèrie de blocs pseudoortogonals que permeten identificar la xarxa de fractures que els compartimenta. En el cas de la Pedralta, l’espaiat del diaclasat ha permès que el tor romangui com a relleu residual un cop arrossegat el mantell de sauló en la intensa fase erosiva del Pliocè i principis del Quaternari.
En resum, la Pedralta és un relleu residual que ha seguit una evolució endògena, dins un mantell d’alteració, i una d’exògena, després que l’erosió l’ha fet aflorar en superfície. En l’esquema següent podem veure l’evolució de la formació d’aquesta roca, on queden plasmats els fenòmens geològics descrits anteriorment .
1.– Fase endògena de forta meteorització química que progressa a través de l’enreixat de diàclasis. (fa uns 270 milions d’anys).
2.- Fase exògena d’erosió del sauló i d’inici d’aflorament en superfície del relleu residual. A mesura que el tor ha anat sobresortint del sauló, els blocs residuals situats més amunt, els més arrodonits, han quedat descalçats i s’han anat acumulant al voltant del promontori rocós, i han constituït el conjunt de boles que avui s’hi pot contemplar. Els blocs menys arrodonits, en canvi, romanen en la seva posició original perquè són molt més estables.
3.- Aflorament en superfície. (al voltant de 2 milions d’anys enrere).
4.- Desplaçament del bloc superior cap a l’oest i inici del moviment d’oscil·lació.
5.- Caiguda del bloc superior (1996).
6.- Reposició del bloc superior i estat actual (1999).
Tot i que a escala humana ens puguin semblar molt lents, els processos de meteorització i de modelat del relleu, encara són actius…
Fonts consultades:
· “Geozona 362 – Formes granítiques de l’Ardenya”. Departament de Medi Ambient i Habitatge – Generalitat de Catalunya. 2004.
· “Geologia de l’Ardenya i formes granítiques associades”. Roqué / Pallí – Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (Vol. 17), 1998.
· “Característiques geomorfològiques de la Pedralta”. Pallí / Roqué – Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (Vol. 16), 1997.
· “La reposició de la Pedralta”. Pallí / Roqué – Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (Vol. 19), 2000.
*Article extret del número 3 de Sterna, la revista, disponible a: http://ocellvallridaura.000webhostapp.com/Sterna/Sterna.html.
