Per això, el debat sobre la regulació de la recollida de bolets pren ara més força que mai, i molts alcaldes són conscients que caldrà prendre mesures per tal d’evitar massificacions. És el cas de l’alcalde de Bagà, Joan Oña, que aquest estiu ja ha vist com el seu municipi, de poc més de 2.000 habitants, s’omplia de turistes i autocaravanes pernoctant “a qualsevol lloc”.
Sobre la taula, segons explica Oña, hi ha totes les opcions: des de regular l’accés motoritzat fins a fer pagar per recollir bolets. “Ens hem de reunir tots els alcaldes i decidir quines opcions són les millors”, ha assegurat. El conseller comarcal de Medi Natural, Jesús Calderer, hi està d’acord. Defensa la necessitat de regular l’accés als boscos i tampoc descarta cap opció. “Hem de ser valents i no ens ha de fer por discutir res”, ha apuntat.
Una temporada millor que la de l’any passat
Des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) calculen que aquesta temporada la producció de bolets serà similar a la mitjana dels darrers 20 anys, estimada en 60 kg/ha de bolets l’any. Tot i això, des del CTFC alerten que enguany està sent complicat fer una estimació de la producció, ja que els models meteorològics amb què es basen varien molt i no hi ha una predicció estable.
L’investigador del CTFC Juan Martínez ha avançat a l’ACN que “sembla que es preveu que tinguem una temporada una mica més seca del normal i amb temperatures més elevades, i això podria significar que hi hagi menys quantitat de bolets al bosc”. Martínez, però, ha avançat que segurament la temporada d’enguany serà millor que la de l’any passat, quan es va quantificar una producció mitjana de tan sols 30 quilograms per hectàrea.
L’expert ha explicat que aquest estiu hi ha hagut una pluviometria molt desigual arreu del país, amb comarques on des de finals d’agost hi ha hagut pluges bastant constants, però en d’altres llocs on ha plogut molt poc. Per això, ha dit que a dia d’avui ja es poden trobar “quantitats interessants de bolets” a zones del Ripollès, el Berguedà, els Pallars o la Vall d’Aran, però en d’altres zones “just comencen a sortir tímidament”.
