El dissabte 1 de juny Santa Cristina ha tancat l’exposició “L’art d’un metge de poble. En deute amb el metge rural. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casals”. Un record i, a la vegada, homenatge a la figura del metge rural organitzat per la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro per a la gestió del Centre del Metge Rural.
A redós d’aquesta exposició, que es va inaugurar el 22 de març i que s’ha pogut visitar a les tardes dels dimarts i dijous, entre altres dies esporàdics, s’han organitzat diverses activitats com la taula rodona protagonitzada per les vivències d’una vintena de veïns i veïnes del municipi de Santa Cristina amb el Dr. Casals, el taller “La farmaciola natural” i la presentació del llibre Ensenya’m la llengua.
Aquest dissabte, la regidora de Cultura, Tina Gorina, ha obert l’acte i tot seguit ha cedit el torn de paraula a l’arxiver municipal i historiador, Jordi Gaitx, el qual ha iniciat la programació prevista parlant de la Germandat, en motiu del 70è aniversari de la seva fundació. Encara que al 1897 va néixer la Germandat dels Homes i al 1912 la de les Dones, tal com es coneixien popularment, no va ser fins al 1954 quan es van fusionar i va passar a prendre el nom de la dels homes, la Germandat de Nostra Senyora dels Dolors. Una associació que va començar a caminar amb 409 persones inscrites i va posar punt final al 1993 per falta de relleu generacional.
Seguidament, Antoni Beltran, metge de capçalera i autor del llibre Ensenya’m la llengua, ha pres la paraula per explicar el procés que va començar fa 10 anys per recuperar i deixar per escrit una riquesa lingüística que s’ha passat de generació en generació fins a no fa gaires dècades. Una recopilació que va començar al CAP i a la consulta de Sant Feliu i que va completar entrevistant a gent de la Vall d’Aro i de Sant Feliu per publicar la primera edició del llibre. Posteriorment, arran de les xerrades que el mateix Antoni Beltran va fer a l’Espai del Metge i del degoteig de paraules que la gent li anava fent arribar el va portar a fer la segona edició, revisada i ampliada del llibre Ensenya’m la llengua (Editorial Gavarres). Unes paraules i expressions que s’han deixat d’usar a causa de la influència d’altres llengües com el castellà, primer, i l’anglès a dia d’avui. Fet pel qual ha generat un empobriment de la llengua catalana i que Antoni Beltran confia i vetlla perquè puguin tornar a formar part del vocabulari habitual dels joves i no tan joves de casa nostra. Ensenya’m la llengua no és un llibre que pretén recuperar el parlar d’un determinat sector de població desaparegut sinó que tal com ha explicat el seu autor, vol ajudar a la gent que quan vagi a la consulta sigui capaç d’expressar amb precisió a on li fa mal i com és el dolor que sent utilitzant la llengua catalana i sense haver de recórrer a altres llengües.
Aquesta segona edició, de 400 pàgines i escaig, amb pròleg de Màrius Serra i il·lustracions de Josep Mª Pous-Coll, tampoc és un diccionari sinó que respira l’esperit d’un metge de capçalera. És a dir, està vertebrat pels aparells i sistemes del cos humà i poc a poc va desgranant el vocabulari i el llenguatge popular, no només de la Vall d’Aro sinó dels Països Catalans, de la salut, les malalties i els remeis que té un origen divers. Mentre que algunes paraules provenen del mar, del món de la pagesia, de la parla gitana (jalar)… d’altres tenen una important vinculació amb l’àmbit religiós (un mal de Maria Santíssima) o fins i tot de paratges emblemàtics de Santa Cristina com pot ser Solius (ha begut oli), els Carcaixells (gargamella), plana Basarda o Romanyà. A més de l’estudi etimològic d’algunes paraules, el lector també trobarà un capítol dedicat al lèxic que els joves utilitzen.
No hi ha dubte que Ensenya’m la llengua és un llibre de Km 0, o de proximitat que pretén salvaguardar un patrimoni immaterial com és la llengua catalana i allunyar-lo del català estàndard. L’experiència dels que ja no som tant joves ens constata que el llenguatge és viu, i que amb uns anys hem passat de dir passillo a passadís, pastel a pastís… Antoni Beltran confia que també arribi en el món sanitari i que de Mano de santo es passi a dir, altre cop, oli en un llum o de chichón a nyanyo. Si aquest treball ingent del doctor Antoni Beltran aconsegueix entrar a les escoles i en els serveis sanitaris aconseguirem, entre tots, que la llengua catalana recuperi la seva salut!
