El doctor Antoni Beltran presenta una edició ampliada del llibre “Ensenya’m la llengua” aquest dissabte a Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols.- Tenir cor agre, patir un atac de feridura, rujar, estar pioc, tenir un mal lleig, patir una estrabada muscular, no tenir delit, tenir basques, tropells o tenir rogall. I després d’un cop al cap, sortir-ne un nyanyo.

No són paraules del segle dinou, són expressions encara avui usades, però que es comencen a perdre, perquè en molts casos han estat substituïdes per tecnicismes, altres llengües o han quedat circumscrites a un segment de població d’edat més avançada.
El doctor Antoni Beltran, del CAP de Sant Feliu de Guíxols va editar, ara fa uns anys, el llibre Ensenya’m la llengua, exposant totes moltes d’aquestes formes de parlar genuïnes dels territoris de Catalunya. Pacientment, durant molts anys, anava apuntant frases dels seus pacients en una llibreta que encara avui porta al damunt. I d’aquí en va sortir un llibre, el qual va tenir cinc edicions. Ara aquest llibre s’ha ampliat. Han passat alguns anys i una pandèmia, cosa que ha permès que sigui un llibre revisat, ampliat, amb formes pròpies de totes les comarques de Catalunya i molt més complet.
Es presenta a Sant Feliu de Guíxols el proper dissabte 25 a les 12 hores del migdia a la Sala Abat Panyelles del Monestir. Presenta el llibre l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, el professor emèrit de la UdG Joan San, el propi autor i el director d’Editorial Gavarres, Àngel Madrià.
Tal com expressava recentment el doctor Beltran a l’emissora Ràdio Sant Feliu, “hi ha hagut temps suficient durant la pandèmia per recopilar expressions d’arreu del país. Al llibre nou hi ha formes de parlar del Pirineu, Empordà, Pallars, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Balears… Entenem que aquest llenguatge col·loquial és un patrimoni que cal preservar. És una manera d’enriquir i enfortir la nostra llengua“.
Aquest llibre es vol fer arribar a tots els metges, ja que tal com diu Beltran, “quan es va presentar la primera edició a diferents indrets de Catalunya, es va arribar a la conclusió que era un llibre polièdric. Vàrem veure que faria molt servei a metges i infermeres joves o que encara estan estudiant perquè era una forma de fer-se entendre pacients i metges. La societat s’ha d’apropar a la sanitat, i s’han de crear vasos comunicants. Aquest llibre recull una manera molt directa, i un vocabulari propi de la gent. El metge ho ha de parlar amb un registre pel de tecnicismes, sinó que ha de ser col·loquial perquè s’entengui el que es diu“. Pel doctor Beltran, el llibre ara ampliat té “una vocació didàctica per tal que no es perdi aquest patrimoni. La llengua és patrimoni molt valuós. No estem parlant d’un llenguatge arcaic, sinó que les persones sàpiguen explicar què passa, i que siguin ben entesos“.