Glòria Jara Albertí
Santa Cristina d’Aro.- El dissabte 17 de desembre, els Amics de La Casa Màgica de Santa Cristina d’Aro van organitzar la darrera conferència de l’any amb el títol “La màgia de Pedralta”.
Va anar a càrrec del Dr. Josep Amat i Girbau, Catedràtic Emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya.
El públic assidu a aquestes conferències ja intuïa que seria un xerrada que prometia, no només pel tema que es tractava sinó perquè el Dr. Josep Amat hi assisteix regularment i perquè a les conferències que ha realitzat pels Amics de La Casa Màgica –“La màgia dels xips” (2015), “La màgia de la intel·ligència artificial” (2016) i “La màgia de la indústria 4.0” (2019)– ha demostrat que és un gran comunicador i que sap transmetre amb molta facilitat al públic no especialitzat els coneixements científics.
Dos dies després de ser guardonat amb la màxima distinció de la Universitat de Girona, doctor honoris causa, per la contribució en la robòtica cap a la millora de la qualitat de la vida, el Dr. Josep Amat va començar la conferència projectant fotografies d’altres pedres semblants a Pedralta i que hi ha repartides al món, per demostrar que “Pedralta no és única al món però és una de les millors del món”. Després d’explicar com va arribar aquesta roca, de 102 tones, a sobre de l’altra roca, el Dr. Amat va aconseguir fer entendre al públic assistent que la capa de vidre que es va anar formant a sota de la roca a partir de les ampolles que hi posava la gent per demostrar que basculava, va anar desgastant asimètricament la roca que fa de base fins a canviar el seu radi de curvatura.
El Dr. Amat va desmentir que Pedralta va caure a causa d’un acte de gamberrisme tal com s’havia dit, explicant que va ser una causa natural. La nit del 9 al 10 de desembre de 1996 la contrada de Pedralta va patir una tempesta d’aigua i vent fet pel qual les ratxes de vent van impulsar el lliscament de la roca fins a caure i anar a parar a 16m més enllà. La pedra no es va trencar, a diferència d’altres pedres basculants que hi ha al món i que també han anat caient, i la creu que hi ha al cim de la pedra tampoc va patir cap dany. Segons el Dr. Josep Amat, són dos fets que expliquen que la pedra va anar lliscant i no va caure daltabaix.
El primer a trobar la roca basculant de Pedralta a terra va ser el jove cristinenc Gerard Figueras a la tarda del 10 de desembre de 1996. De seguit va alertar a la Policia Local de Santa Cristina i la notícia va córrer per tots els mitjans haguts i per haver. La caiguda de Pedralta va generar un malestar entre els veïns i els alcaldes de Sant Feliu de Guíxols (Antoni Juanals) i de Santa Cristina d’Aro (Pilar Blasco). Pedralta és un terme natural dels dos municipis, dues terceres parts de Pedralta pertany al terme de Santa Cristina i la restant a Sant Feliu. Mentre els naturalistes i un gran nombre de cristinencs defensaven deixar la pedra on havia caigut, molts ganxons i experts volien reposar-la i fixar-la per sempre més, fer una recreació arquitectònica… Finalment, l’alcaldessa de Santa Cristina, Pilar Blasco, va anar a buscar al llavors professor de la UPC, Josep Amat i van posar fil a l’agulla per reposar-la i que tornés a bascular.
Tal com va explicar el Dr. Amat, el projecte va consistir en tres fases: Acostament de la pedra i preparació; reposició i regeneració de l’espai. Amb la col·laboració de voluntaris, de dues grues i del saber del Dr. Josep Amat, la nit del 25 de maig de l’any 1999 es va aconseguir reposar la roca i recuperar l’aspecte de sempre. Els treballs no van ser fàcils i a causa d’algunes desavantatges com el temps material, la pedra es va col·locar a tan sols 2 tones per poder bascular. Amat va acabar la conferència explicant que la roca que fa de base està preparada perquè si mai es torna fer bascular, la pedra no torni a caure.
La conferència “La màgia de Pedralta” va ser seguida per més de 50 persones, entre altres, companys de feina del doctor Amat i veïns dels dos municipis que han vetllat per Pedralta. Una vegada més es va realitzar l’acte amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, “la Caixa”, els Serveis Territorials de Girona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i La Casa Màgica –col·lecció Xevi.
