El Govern rebutja les noves quotes de pesca que va anunciar aquest dimecres la Comissió Europea, que plantegen retallar un 65% els dies per a la flota d’arrossegament. El Departament d’Agricultura ha manifestat “profunda decepció i preocupació” perquè considera que Brussel·les “ignora l’esforç” del sector i “castiga injustament” els pescadors per efectes del canvi climàtic “que no poden controlar“.
En la mateixa línia, considera que la proposta està “desconnectada de la realitat científica” i fa una crida a la “reflexió i a la revisió urgent“. La conselleria que encapçala Òscar Ordeig avisa que el futur de la pesca està “en risc” i reclama també al Ministeri un “front mediterrani” per aturar les mesures.
En un comunicat, el Departament d’Agricultura insisteix a mostrar el seu desacord i detalla que la disminució observada en les captures d’escamarlà “no es deu a una pressió excessiva“, sinó a un “canvi en la distribució de l’espècia provocat per l’increment de la temperatura de les aigües, conseqüència directa del canvi climàtic”.
Pel que fa a la gamba, el Govern denuncia la necessitat d’eliminar la doble limitació que actualment afecta la pesca d’aquesta espècie perquè “suposa una restricció afegida que compromet greument la viabilitat del sector“. Segons apunta, la proposta de la Comissió parteix d’una assignació inicial d’uns 9 dies de mitjana anual per embarcació, una xifra “absolutament insuficient” per mantenir l’activitat.
La proposta publicada aquest dimecres per Brussel·les avala que si els pescadors apliquen una sèrie de mesures compensatòries poden sortir a feinejar més dies, fins a 130. El Govern diu que la xifra “no garanteix la sostenibilitat econòmica” de les empreses, alhora que “posa en risc centenars” de llocs de treball i “amenaça” la continuïtat de confraries històriques. A més, avisa que les compensacions impliquen un “esforç extraordinari” per al sector.
El Departament d’Agricultura mostra, de nou, el seu suport “absolut” amb el sector pesquer català i insta el Ministeri d’Agricultura a traslladar aquesta “preocupació” al Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca. Si la proposta arriba al Consell sense incorporar les demandes, el Govern aposta per “bloquejar” la seva aplicació.
Els pescadors catalans titllen la proposta de Brussel·les per al 2026 de “despropòsit de proporcions bíbliques”
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les per al 2026 de “despropòsit de proporcions bíbliques“. La Comissió Europea ha plantejat que la flota d’arrossegament només pugui sortir a la mar nou dies l’any vinent, tot i que obre la porta a ampliar-los si s’apliquen més mesures de sostenibilitat. Abad ha recordat que fa cinc anys que adopten mesures i no sap “quines més es poden inventar“.
Per això, també ha demanat que, primer, s’analitzin els efectes que han tingut, abans d’exigir-los que n’apliquin més. El president ha reclamat el dret dels pescadors a treballar; i ha alertat que si no poden sortir 180 dies a l’any la seva activitat no serà viable i hauran de plegar.
La proposta de la Comissió Europea és que, el 2026, els pescadors puguin sortir a feinejar un total de nou dies. Per augmentar el topall, hauran d’adoptar més mesures per reduir l’impacte que la seva activitat deixa als ecosistemes marins. Fa un any, Brussel·les va marcar que podrien treballar 27 dies el 2025, però amb mesures de compensació s’ampliaria fins als 130 dies. Finalment, després de les reclamacions del sector, s’ha arribat a 143 dies.
Els dies 11 i 12 de desembre se celebrarà el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’han de decidir les quotes permeses per a l’any vinent. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les “d’indecent“, “disbarat” i de “despropòsit de proporcions bíbliques“.
Abad ha lamentat que fa cinc anys que apliquen mesures i que han fet grans inversions per adoptar-les, però creu cada vegada els posen més bastons a les rodes. “No sé quines mesures més es poden inventar, perquè ho hem fet tot: els tancaments, les portes, les malles… i el 2025 ja hem anat justos de dies, però si l’any vinent realment seran nou dies, és per plegar“, ha admès.
De fet, Abad ha recalcat que a Catalunya s’han dut a terme diverses iniciatives amb l’assessorament dels científics de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Per exemple, a Roses, els pescadors van acordar el tancament d’un calador molt productiu quan van començar a detectar que les captures eren minses. “I no hi hem anat més en 14 anys, vam ser un port pioner“.
Així mateix, la flota d’arrossegament de Palamós i de Vilanova i la Geltrú van ser els primers a instal·lar portes voladores, que és un tipus d’aparellatge que té un impacte molt reduït en el fons marí. “Haurien d’aprofitar aquestes experiències, perquè Catalunya és capdavantera. En canvi, ens posen a tots al mateix sac“, ha criticat.
És per aquest motiu que el pescador ha reclamat que, abans d’imposar-los més restriccions, s’analitzi científicament quins efectes han tingut les mesures que s’han aplicat fins ara. “Haurem de veure quines mesures proposen per ampliar els dies, però també faltarà que el sector les pugui assumir, perquè ja estem al límit, no tenim pulmó per fer més coses“.
Sense relleu generacional
Un dels aspectes que més fa patir al pescador és que el sector està “desencisat” per la “desídia” de les administracions. “Comencem a estar cansats perquè fem moltes coses i no veiem retorn“, ha assenyalat. A més, cada vegada hi ha menys professionals que es puguin guanyar la vida sortint a la mar.
“En ports com el de Roses, als anys 90, hi havia 42 embarcacions, però ara només en queden 18. Hi ha hagut una reducció de més del 50%, i pots extrapolar aquesta xifra a tota la costa mediterrània. Tots hem perdut la meitat de la flota“, ha remarcat. En aquest sentit, el president de la Federació ha indicat que els científics i la Unió Europea al·leguen que s’han d’aplicar restriccions perquè hi ha menys peix, però Abad ho atribueix al descens en el nombre de pescadors.
De fet, el sector també pateix perquè, si es continua amb aquesta legislació, ningú s’hi voldrà dedicar. “Les administracions, la primera l’europea, s’omplen la boca del relleu generacional, però quin jove voleu que vingui al nostre sector? És que només reclamem el dret a anar a treballar, és tan senzill com això“, ha exclamat.
Malgrat tot, Abad vol ser “prudent” i espera que el Ministeri d’Agricultura pugui fer canviar d’opinió la Comissió Europea. I és que per a que la seva activitat sigui viable, necessiten que els deixin feinejar 180 dies a l’any. “Tenim unes despeses fixes, són 12 mesos de seguretat social, de les assegurances, dels crèdits, les embarcacions… No podem continuar amb aquesta inseguretat“, ha subratllat.
