“El joc de l’equívoc”: la Fundació Vila Casas explora l’obra de Joan Pla al Palau Solterra de Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí.- La Fundació Vila Casas inaugura aquest dissabte 10 de febrer a les dotze del migdia “El joc de l’equívoc”, una exposició que, prescindint de cronologies i cotilles, dota d’una nova mirada el conjunt de l’obra de Joan Pla. La mostra, comissariada per Bernat Puigdollers, parteix de la donació que l’artista va fer de la seva obra a la Fundació i busca potenciar l’evocació poètica de les fotografies a partir del diàleg entre imatges i l’equívoc visual.

L’obra de Joan Pla (Barcelona, 1941-2023) és fruit d’una vocació tardana. Malgrat que va conrear la fotografia des de ben jove –va iniciar-s’hi als setze anys−, no va ser fins passada la quarantena que decidí dedicar-s’hi plenament. Va reprendre la fotografia en un moment personal que li permetia consagrar-s’hi per pur plaer, sense exigències comercials, amb l’únic propòsit de gaudir-ne i créixer personalment.
Aquest fet ha donat lloc a un conjunt fotogràfic eclèctic, de caràcter molt divers, tant  temàticament com conceptual i formal. La seva trajectòria no segueix un camí lineal, sinó que es deixa seduir per l’impuls de cada moment vital. Això el va empènyer a treballar a partir de sèries fotogràfiques, aparentment independents entre si però que sovint tenen punts de contacte.
L’any 2008, Joan Pla va inaugurar la seva primera exposició, titulada “Diàlegs”, al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Una mostra que va néixer arran de l’amistat que hi havia entre el fotògraf i Antoni Vila Casas. Glòria Bosch, aleshores directora artística de la Fundació Vila Casas i comissària de la mostra, ja apuntava alguns aspectes troncals de l’obra de Pla: la influència brossiana, el diàleg en díptics, tríptics i quadríptics, o bé la vessant lúdica de la seva obra, basada en el joc visual.

Anys més tard, fruit també de la seva amistat amb el Sr. Vila Casas, Joan Pla va voler que una part significativa de la seva obra formés part de les col·leccions de la Fundació Vila Casas i en va fer donació. Aquest fons ha servit de punt de partida per aquesta exposició, El joc de l’equívoc, amb el qual s’ha volgut repensar la seva obra a través d’una òptica que es desmarqui d’iniciatives anteriors. Així doncs, tot procurant seguir el tarannà de l’artista, s’ha articulat un discurs expositiu basat en el diàleg entre imatges i en l’equívoc visual, dos dels eixos  vertebradors de la seva obra.
El recorregut expositiu s’inicia amb una sèrie de fotografies que s’agrupen en un horitzó comú, fent un homenatge a una de les sèries que el fotògraf més apreciava, Cota zero, en referència al punt més baix sobre el nivell del mar a partir del qual es calcula la resta d’altituds geogràfiques. Ara bé, aquest horitzó es fa visible indistintament en una fulla de col, en una carretera, un pic o enmig de l’oceà. Així doncs, seguint el joc de la mostra de Torroella de  Montgrí del 2008, basada en el diàleg, l’exposició que ara es presenta, “El joc de l’equívoc”, agrupa i acara fotografies de sèries i moments diversos en un horitzó comú, per rellegir la seva obra i donar-li un nou sentit.
D’aquesta manera, la pell marcada pels anys, arrugada i flàccida, entra en sintonia amb el caminar lent d’un elefant envoltat d’una aura de saviesa. L’arc d’una porta es comunica amb un ventall de cartes, com un símbol de l’atzar que comporta travessar qualsevol llindar. En altres casos, els diàlegs es produeixen en forma de seqüència, de tal manera que tenen una lectura successiva i lineal.
Tal i com apunta Bernat Puigdollers, “el relat que planteja aquesta nova disposició de l’obra de Joan Pla ens convida a descobrir les evocacions ocultes de la seva obra, a explorar el joc de l’equívoc, a aproximar-nos a la realitat amb uns altres ulls que muden davant la contraposició de dues imatges, aparentment normals però que, en diàleg, prenen sentits nous i insospitats. Aquest és, potser, el millor homenatge a l’amic que ens ha deixat“.
La mostra es podrà visitar fins al 9 de juny.

Joan Pla Bosch (Barcelona, 1941-2023)
De ben jove va mostrar inclinació per la fotografia, amb uns primers treballs en blanc i negre que dugué a terme en un laboratori casolà a l’edat de setze anys. Tanmateix, es formà com a enginyer a l’École polytechnique fédérale de Lausana (Suïssa) i, en acabar els estudis, es dedicà de ple al món industrial i va deixar de banda la fotografia durant un llarg període de temps.
El 1996, va recuperar l’interès per aquesta disciplina i, a través de llibres i de revistes del sector, assistint a tallers i cursos especialitzats, i seguint els consells dels seus amics Xavier Miserachs i Leopoldo Pomés, va assolir els coneixements que li van permetre incidir en estils diversos i desenvolupar una producció força extensa.
Des d’aleshores, va viure i treballar a Barcelona i l’Empordà, on conreà exclusivament la fotografia creativa destinada a l’interiorisme i al col·leccionisme.

Tags: art contemporani, cultura, exposició temporal, fotografia, Fundació Vila Casas, Palau Solterra, societat, Torroella de Montgrí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
Caminada reivindicativa per exigir l’execució de la sentència del macroxalet del Golfet i l’obertura del Camí de Ronda
Notícia següent
Figueres multa amb 10.001 euros un bar que tenia l’entrada “vetada” a les dones

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes