Figueres (ACN).- El jutjat penal 1 de Figueres ha absolt l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, del delicte de desobediència al que s’enfrontava per suposadament haver permès que s’utilitzessin locals municipals pel referèndum de l’1-O.
La magistrada no veu provat que Mindan facilités l’obertura de locals de titularitat municipal per utilitzar-los com a centres de votació. Tampoc que obrís l’Ajuntament o donés la clau a algun regidor perquè s’hi poguessin fer les votacions ni que amb “ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Constitucional” donés suport o facilités l’obertura del col·legi Els Grecs. Mindan s’enfrontava a 1 any d’inhabilitació i a pagar 3.240 euros de multa.
Montse Mindan es va convertir en la primera alcaldessa jutjada per l’1-O. La va portar a judici un veí del poble, que inicialment la va denunciar per haver donat suport al referèndum. Finalment, però, el 17 de novembre es va asseure al banc dels acusats del jutjat penal 1 de Figueres acusada d’un delicte de desobediència per haver permès que durant la jornada s’obrissin locals municipals per a les votacions.
La sentència conclou que “ha quedat provat que ni l’ajuntament ni l’alcaldessa van elaborar ordres directes o indirectes per facilitar les votacions de l’1 d’octubre des de la institució pública“. I la magistrada Estela Ramos Díaz va més enllà, assegurant que tampoc s’ha provat “fefaentment que, al llarg del procés, tolerés o permetés les votacions” perquè, segons la prova practicada al judici, tampoc s’ha demostrat que l’alcaldessa sabés abans del referèndum “quins locals s’anaven a obrir o qui els obriria“. Per tant, apunta que això va fer impossible que Mindan portés a terme “alguna acció per impedir-lo“.
La resolució de penal 1 de Figueres conclou que ha quedat provat que l’alcaldessa va rebre la notificació de la providència del Tribunal Constitucional el 8 de setembre del 2017, advertint sobre l’obligació d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb el referèndum. I, tot i que l’alcaldessa va signar un decret d’alcaldia donant suport a l’1-O, la magistrada argumenta que era un document “merament polític” perquè no incloïa “accions executives“.
A més, també recull que no ha quedat provat que Montse Mindan “disposés l’obertura dels locals de titularitat municipal per ser utilitzats com a centres de votació per a la celebració del referèndum“, ni que enviés una comunicació a la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ni a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) confirmant els locals que hi hauria a disposició durant la jornada electoral.
I en relació al mateix 1-O, el jutjat conclou que “no ha quedat provat que l’acusada, amb ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Tribunal Constitucional, recolzés i facilités l’obertura del col·legi Els Grecs” ni tampoc “que obrís la porta principal del consistori ni donés les claus a cap regidor perquè ho fes, amb la finalitat que s’hi realitzessin les votacions“.
El jutjat determina que, un cop valorada tota la prova tant de testimonis com documental, no es pot concloure que la conducta de l’alcaldessa “vulnerés” allò disposat a la resolució del Constitucional. Sobretot, argumenta la sentència, perquè més enllà de l’advertència genèrica d’impedir o paralitzar iniciatives, la resolució establia un mandat “més particular i concret“, que era que s’abstingués de dur a terme accions encaminades a facilitar la celebració del referèndum: “Abstenció que s’ha provat degudament que l’acusada va realitzar“.
No va donar ordres
En aquest punt, la sentència argüeix que “diversos testimonis han manifestat que l’alcaldessa no va donar ordres expresses ni tàcites amb l’objectiu de contravenir la resolució del Tribunal Constitucional“.
Per això, absol Montse Mindan del delicte de desobediència, pel qual s’enfrontava a 1 any d’inhabilitació i a pagar una multa de 3.240 euros.
A més, el jutjat també estima parcialment una petició de nul·litat sol·licitada per la defensa, encapçalada pel lletrat Joan Puig, que considerava que s’havia superat el termini d’instrucció. Així, la sentència anul·la les diligències practicades més enllà al 5 d’abril del 2018 però descarta tombar la interlocutòria del 21 de desembre perquè considera que no va generar indefensió.
La sentència no és ferma i es pot recórrer a l’Audiència de Girona.
Deixa un comentari