La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha inaugurat el projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva al patrimoni català al Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes. Aquesta experiència té per objectiu oferir una nova lectura del monestir que combina rigor històric, interpretació contemporània i noves narratives.
La intervenció amplia i enriqueix l’experiència de visita, permetent comprendre el monestir com una arquitectura excepcional del romànic català, alhora que com un sistema viu de poder, espiritualitat i vida quotidiana, on el poble de Santa Creu i el Castell de Verdera agafen un nou protagonisme. El projecte desplega una actuació integral que inclou una experiència de realitat virtual, una instal·lació audiovisual que restitueix la portalada atribuïda al mestre de Cabestany, una guia multimèdia per a públic general i familiar, i una nova senyalització interpretativa al monument.
Una mirada sistèmica al conjunt monumental
La implementació d’Els ulls de la història (EUDLH) a Sant Pere de Rodes parteix d’una idea central, la d’un ampli conjunt monumental, que no és pot entendre de manera aïllada. Un conjunt que està format pel monestir, el castell i el poble de Santa Creu, un triangle que explica l’organització feudal del territori en època medieval.
El nou relat del projecte en aquest conjunt posa especial èmfasi en el poble de Santa Creu, un element que sovint s’ha interpretat de forma aïllada i que en canvi, manté una important relació de dependència amb el monestir. D’aquesta manera s’aconsegueix una mirada global que permet entendre com funcionava el sistema feudal en aquest indret: d’on provenien les rendes, com es formalitzaven els establiments de terres, com es gestionaven els deutes o els préstecs i què significava ser “home propi” de l’abat.
La nova proposta immersiva permet entendre el monestir com un sistema viu de poder, espiritualitat i vida quotidiana
La intervenció ajuda a explicar elements que avui no són visibles però que eren essencials per entendre el conjunt. La portalada, atribuïda al Mestre de Cabestany, els espais monàstics en ús, el funcionament administratiu del monestir o la vida del poble i la seva dependència senyorial, són alguns d’aquests espais que es recuperen amb les tecnologies del projecte EUDLH.
La tecnologia s’incorpora com a instrument de mediació cultural al servei del rigor científic, permetent visualitzar restitucions hipotètiques fonamentades en la recerca historiogràfica i arqueològica, mostrar processos de transformació al llarg del temps i explicar l’espoli i la recuperació patrimonial.
L’experiència de realitat virtual
L’experiència de realitat virtual, titulada El dia després de les noces, transporta el visitant al segle XIV i permet recórrer el poble de Santa Creu, la porteria, l’església, la cripta i els espais domèstics del monestir. A través de la història de diferents personatges que van habitar en aquest indret, el visitant anirà descobrint com funcionava el monestir i com era la seva relació amb la comunitat. Un guió de vides creuades, on descobrir també, què va ser d’aquests personatges i com van viure en aquells anys.
Instal·lació audiovisual a la portalada
A la galilea de l’església s’ha instal·lat Marmor Revictum (Marbre reviscut), una proposta audiovisual que restitueix com podria haver estat la portalada romànica atribuïda al Mestre de Cabestany, segons les darreres hipòtesis de l’historiador Manuel Castiñeiras. La proposta combina recerca històrica i recursos visuals contemporanis per evocar la composició original de la portalada i la seva posterior fragmentació.
Així doncs, amb aquesta projecció, el visitant podrà veure el repertori escultòric que decorava aquesta portalada i, al mateix temps, podrà entendre la funció simbòlica d’aquest espai de transició entre el món terrenal i el celestial.
El projecte inclou realitat virtual, un vídeo màpping sobre la portalada de l’església, una guia multimèdia de tot el conjunt i la nova senyalització del monument
El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes esdevé un lloc òptim on unir esforços per a la millora del coneixement i la seva difusió. Els dos projectes d’abast nacional l’exposició dedicada al Mestre de Cabestany, liderada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (oberta fins el 28 de juny) i el projecte Els Ulls de la Història, han establert una sòlida col·laboració per compartir recerca i recursos museogràfics de gran impacte i posar-los a l’abast de la ciutadania.
Guia multimèdia i nova senyalització
La guia multimèdia articula un relat històric complet amb recreacions en 3D, i diferents recursos audiovisuals, entre els quals destaca la incorporació d’intervencions narratives que donen veu a personatges del passat al llarg de la visita.
La guia permet aprofundir en l’evolució arquitectònica del conjunt, la funció dels espais, la relació amb el territori i el funcionament del sistema feudal. Inclou una versió familiar amb continguts adaptats al públic infantil, així com una guia en llengua de signes que fan d’aquest recurs una eina accessible.
La intervenció inclou també la renovació dels suports interpretatius, que articulen el relat territorial, expliquen les fases constructives i reforcen la coherència entre espai físic i recursos digitals.
El projecte Els ulls de la història
El projecte Els ulls de la història, molt consolidat i amb una gran acollida de la ciutadania, l’han visitat 172.366 persones (fins maig del 2026). El projecte vol continuar aprofundint en la relació entre tecnologia, memòria i paisatge cultural, fent més accessible i significativa la comprensió del passat i renovant els relats a favor de la microhistòria, la reivindicació de veus minoritàries i/o minoritzades i la democratització de la cultura.
Els ulls de la història ofereix nous relats i explora noves formes de divulgació del patrimoni
El projecte, ja consolidat i amb una gran acollida, s’ha implementat al Conjunt rupestre de la Roca dels Moros a el Cogul, a la Cartoixa d’Escaladei, al Centre d’interpretació de la Vall de Boí i al Castell de Miravet.
En aquests moments s’està treballant en la creació de noves instal·lacions en diversos espais patrimonials emblemàtics de Catalunya com és el castell de Cardona, el teatre romà de Tàrraco, la colònia Sedó a Esparraguera, la ciutat ibèrica d’Ullastret i el jaciment andalusí del Pla d’Almatà.
