Girona (ACN).- El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 7 anys i mig de presó que l’Audiència de Girona va imposar a l’home que va intentar matar la companya de pis a Palamós assestant-li 30 ganivetades el 10 de juny del 2020, en ple estat d’alarma.
El tribunal no ha admès el recurs de la defensa, que al·legava que l’Audiència no va tenir en compte que el processat va “desistir” de l’atac i que pateix un trastorn. L’Audiència va condemnar Martí Solís per un delicte d’assassinat en grau de temptativa amb atenuants de confessió i reparació del dany. La sentència subratllava que va agredir la víctima a traïció, sense que es pogués defensar i amb acarnissament perquè li va causar lesions “a pràcticament la totalitat de l’anatomia“.
L’acusat i la víctima compartien pis al carrer Dues Palmeres de Palamós. Segons va declarar provat la sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, cap a les onze de la nit del 10 de juny del 2020 van començar a discutir per un afer domèstic. En concret, la víctima li va retreure que no hagués rentat un bol d’amanida i que volgués sortir al carrer “a aquelles hores, amb l’estat d’alarma existent“.
La discussió “va anar pujant d’intensitat” i la víctima el va amenaçar amb trucar a la policia i denunciar-lo. Aleshores, l’acusat “va reaccionar clavant-li un cop de puny a l’estómac i fent-la caure al reposabraços del sofà“. Segons la sentència, va ser en aquest moment quan, “per sorpresa i de manera inesperada“, va treure una navalla i la començar a apunyalar arreu del cos sense fer cas de les súpliques de la víctima dient-li que parés.
Durant l’atac, la víctima va dir en un moment determinat “carinyo, para“. Això va fer que l’acusat aturés “la seva acció agressora per un instant breu” i que la dona es pogués desplaçar fins a la zona d’accés al pis. No va poder fugir perquè “la va continuar apunyalant impedint-li que pogués abandonar l’habitatge“. “Li va infringir almenys trenta ganivetades, amb el propòsit d’augmentar el dolor físic i psíquic de la víctima“, exposava l’Audiència.
Finalment, la víctima va poder sortir al replà, on la van socórrer el veïns i van alertar els serveis d’emergències. L’acusat va marxar de l’immoble i es va anar a entregar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal. Allà, va reconèixer ser l’autor dels fets i va dir als agents on podien trobar la navalla: l’havia llançat per la finestra.
El tribunal el va condemnar com a autor d’un assassinat en grau de temptativa i va descartar l’aplicació de l’article 16 del Codi Penal, que preveu l’exempció de la responsabilitat penal quan hi ha un desistiment voluntari en la consumació del delicte. Aquest és un dels motius pels quals la defensa va recórrer la sentència, primera al TSJC i ara al Suprem.
El Suprem fa seus els arguments de l’Audiència que argumentava que no n’hi havia prou amb deixar d’apunyalar la víctima i dir als veïns que avisessin els serveis d’emergències: “Per apreciar el desistiment li era exigible una actuació positiva en relació a la víctima, que demostrés la seva intenció de procurar-li auxili“. I aquí, l’Audiència apuntava que es va “mantenir impassible” al patiment de la seva companya de pis.
“La narració fàctica de la sentència no dona base a apreciar un desistiment per part de l’acusat. No es relata un abandonament voluntari de la conducta criminal, sinó un esgotament dels actes idonis per causar la mort, una fugida del lloc i un auxili de la víctima per part de terceres persones. Les lesions que va patir la víctima, per tant, no van derivar en el resultat pretès pel recurrent, no per la seva intervenció, sinó per causes alienes a la seva voluntat“, hi afegeix el Suprem, que remarca que la intervenció ràpida d’una veïna, seguint les instruccions del 112, i l’arribada de les emergències mèdiques van evitar el desenllaç “fatal“.
Diferenciava el bé del mal
La defensa també exposava al recurs que l’Audiència no li va apreciar al processat la circumstància atenuant pel trastorn de personalitat que pateix i que “en el moment de cometre els fets, li impedia tenir un coneixement adequat de la realitat“. “Els metges forenses van afirmar que el recurrent presenta un trastorn de personalitat no específic però també van assenyalar que aquesta afectació psíquica no li impedeix tenir un coneixement adequat de la realitat, d’allò que està bé o malament ni de la capacitat d’actuar conforme a aquest coneixement“, conclou el Suprem.
Així, el TS confirma la sentència de l’Audiència, que el va condemnar a 7 anys i mig de presó i 5 de llibertat vigilada per assassinat en grau de temptativa amb atenuants de confessió (perquè ell mateix es va entregar als Mossos) i de reparació del dany (perquè va consignar diners per fer front a la indemnització). En concepte de responsabilitat civil, l’Audiència li va imposar una indemnització de 100.000 euros per a la víctima i de 54.604,86 a l’Institut Català de la Salut per les despeses mèdiques.
Deixa un comentari