Baix Empordà.- “100 anys de cinema amateur” i “Olles i cassoles” són les noves propostes de Revista del Baix Empordà i Empordà Gastronòmic, i aquest proper diumenge 14 de gener a les dotze del migdia el Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà acollirà a la presentació de les dues publicacions.
L’acte anirà a càrrec del cineasta i documentalista Antoni Martí i de l’activista de la cuina tradicional Abraham Simon-Ferré; clourà la presentació l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, i tot seguit s’oferirà un tastet de gastronomia empordanesa maridat amb vins de la DO Empordà del celler Mas Geli de Pals.
Un llegat fonamental del patrimoni audiovisual de casa nostra
Aprofitant el centenari de la comercialització de les primeres pel·lícules cinematogràfiques de 16 mm, Revista del Baix Empordà dedica el tema central del seu número 83 al cinema amateur a casa nostra, és a dir, a l’art de realitzar cinema a títol d’aficionat, sovint amb un pressupost baix o gairebé inexistent, amb l’objectiu de fer una pel·lícula per el simple plaer de fer-la, sense cap mena de finalitat comercial. És un cinema massa sovint titllat de desmanegat o fins i tot de vulgar, sense cap interès especial, quan en realitat constitueix –i això deixant de banda els films d’argument– un dels testimonis documentals més importants i vàlids per conèixer la societat de la segona meitat del segle XX (viatges, festes majors, celebracions, esdeveniments esportius…). Nascut a partir de la comercialització de formats cinematogràfics de maneig simple i accessibles a la butxaca de la gent del carrer, com el 9,5 mm (1922), el 16 mm (1923), el 8 mm (1932) i el super-8 (1965), el mateix concepte de “cinema amateur” engloba també un moviment d’aficionats més o menys organitzat, un grup heterogeni de “cineïstes” (cineastes no professionals) que fins no fa massa anys disposaven d’alguns dels més prestigiosos aparadors per a les seves creacions al Baix Empordà: el Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols (19 edicions entre 1962-1982), i el Concurs de Cinematografia Amateur “Documental de la Costa Brava en Color” de Palafrugell, després conegut amb el nom de Biennal de Cinema Amateur (11 edicions entre 1964 i 1985).
Amb articles de Francesc Bosch Torrent, Alfons Hereu i Ruax, Glòria Jara i Albertí, Rosa M. Masana, Lluís Molinas, Jordi Pons i Busquet, Evarist Puig, Pau Roig i Temi Vives, la publicació rescata així una part encara poc coneguda però fonamental del patrimoni audiovisual de casa nostra.
Revista del Baix Empordà es complementa, com és habitual, amb diversos articles independents sobre la història, la cultura, el patrimoni i les tradicions de casa nostra, entre els que destaquen “Òlibes, Gavarres i voluntariat”, de Carlos Álvarez-Cros i Jaume Ramot; “La misteriosa desaparició d’un avió en front de Calella”, de Jordi Ardanuy; “La tramuntana de l’Empordà”, de Narcís Subirana; o “La nissaga dels Pineda a Calonge i Sant Antoni, entre cavallers i monges”, de Sergi Alcalde i Vilà.
Cuina de terrissa
Empordà Gastronòmic, per la seva banda, dedica el seu tema central a “Olles i cassoles”, i és com escriu el gastronòm Jaume Fàbrega “la terrissa ha estat el material fonamental de la cuina catalana, que és inimaginable sense les olles, cassoles i altres atuells fets amb aquest material popular, envernissat o sense. Cuinar amb fang és un tast d’història que ens submergeix al Paleolític i a la cuina de les nostres mares i àvies. És la cuina de l’amorós xup-xup, una que mai no hauríem d’oblidar. Una cuina sana, saborosa i sostenible, de la terra i nascuda de la terra”. Amb textos del mateix Fàbrega i d’Abraham Simon-Ferré, la publicació es completa amb l’extens article d’investigació històrica “L’olleria de can Sala i l’obra de foc de La Bisbal”, de Xavier Rocas (Director del Terracotta Museu), i amb les suculentes receptes dels millors xefs de casa nostra, amb una extensa selecció de plats que va des dels més tradicionals i imprescindibles fins als més actuals i sofisticats. La publicació s’erigeix així en el complement perfecte del número “Cuina i terrissa” publicat ara tot just fa quatre anys, demostrant un cop més el pes ineludible que la ceràmica i la terrissa han tingut en la cuina tradicional catalana i empordanesa des de temps immemorials, tant en la seva vessant casolana com en la més sofisticada gastronomia actual.
