La Bisbal d’Empordà.- Recentment, s’han instal·lat a l’exposició permanent del Terracotta Museu els dos murals de Josep Vilà-Clara Garriga, propietat d’Umivale Activa i ubicats a les seves oficines a la Bisbal d’Empordà (conegudes popularment com “La Mútua”).
Concretament, aquest fet és el resultat d’una col·laboració entre aquesta entitat i el Museu, fruit de la qual ha resultat la signatura d’un contracte de dipòsit, que té com a objectiu preservar i posar en valor aquests dos magnífics elements artístics de gran categoria i interès, contribuint a dignificar la ceràmica produïda al taller Vilà Clara i, per extensió, prestigiant la ceràmica de la Bisbal.
Ambdues peces es troben classificades dins el catàleg editat pel Museu l’any 2018 amb motiu de l’exposició temporal sobre la nissaga de ceramistes Vilà Clara de la Bisbal, i on es relacionaven les obres considerades més significatives del taller. La mostra, titulada: “De Vilà Clara a Vilà-Clara Garriga. Família de ceramistes”, enaltia dues figures transcendents en la història moderna de la ceràmica bisbalenca i catalana: Josep Vilà Clara, patriarca de la nissaga i un dels pioners que va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor; i el seu fill, Josep Vilà-Clara Garriga qui, amb les seves creacions, ha continuat i ha donat relleu i qualitat a la ceràmica bisbalenca.
El primer mural, titulat “Mural dels oficis”, data de l’any 1968 i mostra diverses escenes dedicades als oficis amb una destacada representació del treball de la ceràmica al centre. A tot volt hi trobem una sanefa amb motius vegetals. El mural mostra una gran perfecció formal i estètica, un exemple magnífic de la primera etapa artística de Vilà-Clara Garriga, on dominen els temes figuratius esquemàticament realistes.
La segona peça, titulada “Mural abstracte”, és de l’any 1978 i es va poder veure a l’exposició temporal del 2017 gràcies a un préstec de la mútua. El disseny general és d’un surrealisme abstracte, destaca la predominància de la idea i el concepte, el diàleg entre el ple i el buit, els ritmes, la línia i l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat. Un al costat de l’altre, aquests dos murals mostren de manera molt visible l’evolució estilística i tècnica d’aquest artista. Un procés que s’inicia a començaments dels anys setanta i que ja trobem consolidat en aquest segon mural, on es manifesta la plasticitat que ha caracteritzat la seva ceràmica fins a l’actualitat.
