El treball “Estudi de la dieta del duc al Baix Empordà” del biòleg Albert Compaña Sabrià, nou pas endavant per conèixer els hàbits de l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa

Poll de duc amb un conill mort. Fotografia: Albert Compaña Sabrià

Castell-Platja d’Aro.- El Grup de Natura Sterna ha participat en l’elaboració del treball de final de grau del biòleg de la Universitat de Girona Albert Compaña Sabrià “Estudi de la dieta del duc (Bubo bubo) al Baix Empordà”, un nou pas endavant per conèixer una mica més l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa i, degut al seu paper de gran depredador, considerada una espècie indicadora de la bona qualitat de l’ecosistema.

Fins ara, l’alimentació del duc (Bubo bubo) havia estat força estudiada tant en l’àmbit europeu com peninsular, però poc estudiada a nivell català; es coneix que a la península Ibèrica la presa principal de la dieta és el conill, en canvi a Catalunya aquest perd importància i, sobretot, es complementa amb la rata, demostrant una influència dels hàbitats del domini vital en la dieta.
A partir de la recol·lecció de restes del niu per obtenir la dieta històrica de l’època de nidificació, l’estudi de Compaña ha analitzat la dieta del duc per veure la seva composició. S’han recollit mostres a sis territoris diferents (3 de litorals i 3 d’interiors) situats a la comarca del Baix Empordà, que han servit per constatar que la dieta del duc es basa principalment en mamífers (57,9%) i ocells (41,3%), amb una escassa representació d’amfibis i rèptils. Les preses més capturades són la rata (Rattus sp.) amb un 40,2%, seguit del gènere Columba sp. (representat per tudons i coloms roquers, 15,0%), l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) (7,7%), els còrvids (Fam. Corvidae) (5,9%), el conill (Oryctolagus cuniculus) (5,8%) i passeriformes petits (4%).

No s’han pogut extreure conclusions sòlides de si la dieta del duc es veu modificada per la proximitat al mar, i la influència excloent d’aquest sobre els territoris de nius costaners. El que sí s’ha pogut comprovar és que en els territoris estudiats hi ha una variació de la dieta en funció dels hàbitats del domini vital, amb un increment d’eriçó en zones boscoses, i un augment de conill i perdiu en conreus i matollars.
El Grup de Natura Sterna fa 20 anys que s’encarrega de fer el seguiment del duc al Baix Empordà i recentment ha participat de forma molt activa en l’últim cens d’aquesta espècie elaborat al Parc Natural de Cap de Creus, que ha registrat xifres rècord de presència del rapinyaire en aquesta zona verge de l’Alt Empordà.

Tags: alimentació, biologia, duc, espais naturals, espècies protegides, estudi, fauna, natura, Natura Sterna, ocells, patrimoni, societat, Universitat de Girona

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
L’Rt puja a 0,86 però el risc de rebrot baixa a 264 (-10), amb 91 ingressats menys (2.026) i 3 crítics menys (613)
Notícia següent
El Procicat manté una setmana més les restriccions actuals però permet reprendre extraescolars i lleure dels més petits

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes