Barcelona.- Els càmpings catalans s’han reunit amb el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, a la seu de la conselleria, per abordar la sequera i buscar solucions que els permetin fer front a episodis de falta d’aigua.
El sector ha reaccionat demanant aquesta reunió, que s’ha fet pocs dies després de l’anunci de les noves mesures en el marc del Pla Especial de Sequera de Catalunya, i és el primer en plantejar propostes de solució a la problemàtica per dur a terme en col·laboració amb l’administració.
Durant la trobada, el president de la Federació Catalana de Càmpings (FCC), Miquel Gotanegra, acompanyat de Ralph Heinze, representant de les principals organitzacions europees del sector del càmping i assessor de comunicació i promoció internacional de la Federació, ha explicat que els càmpings catalans fa temps que treballen per millorar la gestió de l’aigua en els establiments implementant mesures innovadores per fomentar-ne l’estalvi, reduir-ne els consums i conscienciar a treballadors, proveïdors i clients perquè en facin un ús racional.
Gotanegra ha donat dades: segons un estudi del sector, en els càmpings més eficients, la mitjana de consum d’aigua està entre els 135 i els 150 litres per persona i dia. I la idea, segons el president de la FCC, és anar reduint encara més aquestes xifres. Per aquest motiu, el sector s’ha avançat i ja està treballant en un pla perquè aquest estiu les piscines dels establiments estiguin funcionant al 100%, amb un sistema diferent. Es tracta d’un projecte que el sector durà a terme en col·laboració amb la Generalitat a través d’una línia d’ajuts i de la mà d’equips tecnològics líders per tal que els càmpings puguin anar adaptant les piscines perquè es puguin reomplir amb aigua de mar. El projecte inclou també un pla de formació adreçat als equips dels establiments.
La Federació Catalana de Càmpings ha contractat un consultor especialista en aquest tipus de projectes per acompanyar als empresaris en aquest procés, prioritzant les zones on la situació és més complicada, i puguin anar adaptar les seves instal·lacions al nou context de sequera.
Segons Gotanegra, la situació actual ha de ser un punt d’inflexió perquè el sector pugui seguir avançant en la seva millora amb la idea de que Catalunya es converteixi en una destinació referent en turisme sostenible.
Per la seva banda, la directora general de Turisme ha recordat que el Compromís Nacional per un Turisme Responsable inclou en un dels seus punts el repte d’equiparar l’any 2035 el consum d’aigua d’un turista amb el d’un resident.
Mesures implementades pels càmpings en la gestió de l’aigua
Són diverses les mesures que estan duent a terme els càmpings catalans en l’àmbit de la gestió de l’aigua i es basen en cinc eixos principals: la sectorització i l’anàlisi de dades per un millor control i ús, la formació i sensibilització, la disminució de la càrrega contaminant de les aigües residuals, i el manteniment preventiu de les instal·lacions. Alguns establiments disposen de comptadors individuals d’aigua per sectors i fan lectures diàries per tal de detectar possibles sobreconsums per fuites o avaries. A més, compten amb un històric de dades de 20 anys per poder analitzar-les i introduir millores en la gestió. Per altra banda, fan formació sobre l’ús de l’aigua i sensibilització al personal propi, clients, proveïdors i empreses subcontractades; apliquen mesures per disminuir la càrrega contaminant de les aigües residuals instal·lant separadors d’hidrocarburs al rentacotxes i analitzant els filtres de les rentadores per tal de disminuir els microplàstics. També fan un manteniment preventiu de les instal·lacions amb programes que es va actualitzant anualment i les adapten per disminuir les conseqüències en cas d’episodis d’inundació.
A més, molts càmpings tenen instal·lats sensors o polsadors a les aixetes, i rètols per conscienciar als clients de la necessitat de fer-ne un ús racional. Disposen de pous per a reintroduir aigües de pluja al subsòl, tenen filtres diatomees i vidre per a les piscines; piscines desbordants; sistemes de reg gota a gota amb sensors d’humitat i reutilitzen les aigües de la depuradora per al reg.
Fins i tot, alguns establiments disposen d’una segona xarxa d’aigua de la piscina exterior i connecten la piscina amb un grup de pressió amb la xarxa d’incendis de les instal·lacions indicant que es tracta d’aigua no potable per poder tenir aigua disponible en cas d’un incendi. També reutilitzen l’aigua de la neteja dels filtres de les piscines per als sanitaris; i recullen aigua de pluja per al reg.