Catalunya.- L’incendi del Pont de Vilomara ha arrasat la urbanització River Park, situada al capdamunt d’una serra i envoltada de bosc.
El foc ha afectat una cinquantena de cases i ha tornat a posar sobre la taula l’etern debat de les franges de protecció a les urbanitzacions: no sempre es fan i molts cops recauen sobre els ajuntaments. Els experts asseguren que les franges són molt necessàries, però no suficients. “Fent el símil amb un terratrèmol, les franges servirien per un d’escala 3, però ara tenim incendis d’escala 7. Més enllà de les franges, necessitem actuacions que ampliïn l’horitzó“, ha explicat l’investigador del CTFC, Eduard Plana. La clau, segons diu, és l’activitat agrària i ramadera: “No ens podem permetre el luxe de perdre-la“.
“Ens agrada molt el bosc, però hi vivim d’esquena. Algunes cases en segons quin lloc és com si estiguessin edificades enmig d’un riu, esperant que vingui el tsunami“. Així de contundent s’expressa l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana, qui defensa la necessitat de franges de protecció a les urbanitzacions, però va més enllà. “Hem d’ampliar l’horitzó, que les franges ens deixin veure el bosc i tot el que hi ha darrera“, subratlla.
En aquest sentit, defensa que, en ple context de canvi climàtic i amb incendis cada cop més virulents, les franges de protecció són necessàries però insuficients si no es gestiona el bosc que hi ha al darrere. Així doncs, opina que la gent no és conscient que, en determinades èpoques de l’any, el bosc pot representar “una amenaça” si no està ben gestionat.
Aquesta idea també la comparteix el cap de la secció de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, Òscar Sànchez, qui defensa la necessitat que la gent sigui conscient del perill que representa estar envoltats de bosc sense gestionar. “Els propietaris han d’actuar en conseqüència, igual que es gasten diners en seguretat comprant una alarma o posant una tanca a casa seva, han d’invertir i gastar-se els diners en defensar-se del bosc“, subratlla.
Pel que fa a l’administració, des de la Diputació de Barcelona s’inverteix més d’1 MEUR anuals en fer una quarantena actuacions en franges de protecció, però Sànchez reconeix que no és suficient: “Només a la província de Barcelona, tenim 1.500 urbanitzacions i nuclis, on hi viuen 800.000 persones“.
La llei obliga els propietaris de cases envoltades de massa forestal a fer una franja de protecció de 25 metres d’amplada. Si no la fa, és l’Ajuntament qui, sovint amb moltes dificultats, ho ha de fer de manera subsidiària. És a dir, fent-ho ell i després passant la factura -que no sempre cobra- al propietari. Per un Ajuntament petit, això representa una feina “ingent“.
