Per Mònica López García (Grup de Natura Sterna)
El pi blanc és un arbre perennifoli que pot arribar a fer més de 20 metres. Pertany a la família de les pinàcies i al gènere Pinus.
Català: Pi bord, Pi de garriga, Pi garriguenc, Pi d’Alep
Castellà: Pino carrasco, Pino blanquillo, Pino de Alepo
Occità: Pin, Pin blanc, Pin d’Alèp, Pin de cavaioun, Pin de Jerusalèm
Anglès: Aleppo pine
Francès: Pin, Pin blanc, Pin blanc de Provence, Pin d’alep, Pin de Jerusalèm.
Originari de gairebé tota la regió mediterrània, des del nord fins al sud. El seu nom científic Pinus és el nom genèric de pi en llatí i halepensis prové de la ciutat Síria d’Alep, on aquest arbre era realment abundant.
La seva copa és irregular, normalment poc densa, formada per branques d’escorça llisa d’un color gris o marró i per fulles perennes amb forma d’agulla, disposades de dos en dos d’un color verd clar i amb una mida de 6 a 12 cm de llarg.
El seu tronc és de color gris cendra, format per plaques més o menys rectangulars separades en solcs profunds.
Les flors són unisexuals i no tenen ni calze ni corol·la. Un mateix arbre pot tenir flors femenines i masculines. Les femenines són de color morat cap a marró, amb aspecte de pinyes en miniatura i que, en créixer, seran les noves pinyes. Les masculines són en forma petita i cònica, de color groc, reunides en grups nombrosos i cridaners, que creixen als extrems de les branques. Quan les flors masculines s’obren deixen anar el pol·len i donen nom a les anomenades pluges de sofre. Axó sol passar entre abril i maig. La pol·linització es dona mitjançant el vent. Les pinyes del pi blanc joves són verdes, i van passant al marró a mida que van creixent, quedant de color gris en envellir. Aquestes pinyes velles poden estar a l’arbre durant anys sense caure i sense obrir-se. La seva mida és de 6 a 12 cm de llarg i tenen forma cònica. Encara que no ho sembli, aquestes pinyes també fan pinyons, que són les llavors de l’arbre, però són tant petits que la feina que portaria recol·lectar-los no compensa el seu consum. És un arbre molt resistent a les sequeres i pot viure a llocs àrids, pedregosos i secs.
En general és un arbre irregular, el seu tronc de jove és allargat, però amb el temps es va tornant tortuós i amb inclinació. Pot arribar a viure entre 250 i 300 anys. Els incendis afavoreixen la seva propagació, ja que amb el foc, exploten les pinyes que dispersen els pinyons que podran arribar a formar un nou arbre al lloc cremat. La seva fusta és de color blanc grogós i no està gaire considerada per la dificultat de trobar exemplars rectes i llargs i per la quantitat de resina que produeix i que la fa difícil de treballar. Per al que sí que s’utilitza la seva fusta es per fer llenya per cremar, per fer cel·lulosa, caixes i palets. La resina que produeix es fa servir per elaborar productes químics con vernissos, gomes adhesives, etc. És un arbre molt utilitzat en repoblacions forestals, per la seva rapidesa de creixement i per que no necessita molta aigua per viure. Creix també de forma natural i es molt abundant a la nostra terra.
L’exemplar de Pinus halepensis més gran del món es troba als Camps de Cagitán a Mula (Murcia) amb 6,25 metres de perímetre.
