Palafrugell acull fins al 14 d’agost l’exposició “Expats”, la nova proposta de l’artista Josep Maria Palou, que posa el punt final a la trilogia inspirada en el mite d’Ulisses.
La mostra, organitzada per Laurence Gourdou en el marc de la Biennal de Palafrugell, tindrà lloc a la nau J. Vigas – Fàbrica de Suro (carrer Girona, 28) i convida el visitant a reflexionar sobre una realitat cada vegada més present: la de les persones que decideixen convertir el món en la seva única llar.
Després de “La síndrome Ulisses” i “Ulisses Never Came Back”, Palou culmina un projecte iniciat fa quatre anys que reinterpretava el clàssic d’Homer des d’una mirada contemporània. Si en les dues primeres exposicions explorava el desig de marxar i qüestionava el retorn de l’heroi a Ítaca, “Expats” planteja un desenllaç diferent: Ulisses no torna mai. Decideix quedar-se per sempre en el viatge.
L’artista converteix així el personatge mític en la metàfora d’una figura profundament actual: l’expatriat voluntari, aquell que viu entre països, cultures i identitats, sense pertànyer del tot a cap lloc. “Més que un ciutadà del món, és un ciutadà de cap lloc”, resumeix Palou, que utilitza aquesta idea per reflexionar sobre la llibertat, el desarrelament i la construcció de la identitat en una societat global.
L’exposició està formada per una nova sèrie de fotografies mixtes, una tècnica característica de l’autor en què combina imatges, escenes i realitats diverses per crear composicions de fort contingut simbòlic. Amb influències del surrealisme i una clara voluntat narrativa, les obres conviden l’espectador a interpretar-les des de l’experiència personal i a qüestionar conceptes com la llar, el viatge o la pertinença.
Nascut a Barcelona el 1955, Josep Maria Palou ha desenvolupat una trajectòria singular que combina el dret, la literatura, el teatre, la música i la fotografia. Les seves obres han estat exposades en nombrosos espais de Catalunya i de l’Estat, i la seva mirada artística ha retratat tant grans icones de la música i del cinema com universos de creació pròpia que fusionen fotografia, imaginació i expressió plàstica.
Amb “Expats”, Palou tanca una trilogia que, més enllà del mite d’Ulisses, parla d’una societat en moviment permanent i d’una pregunta universal que continua plenament vigent: on és, realment, casa nostra?
