La Bisbal d’Empordà.- Va ser el passat 9 de març de 2020 quan, després d’un llarg i dificultós procés d’investigació, l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà va poder recuperar la sardana “Lo foch de la Bisbal” en format mp3.
A partir d’avui ja pot escoltar-se en línia a través del canal de youtube municipal. Aquesta sardana pertany al fons documental de FonoVilassar’78 d’Antoni Torrent, que en va fer donació el 2016 a l’Arxiu Municipal de Vilassar de Mar. El fons conté més d’un miler de discs de música popular i tradicional catalana i, a més, destaca per ser una de les col·leccions de discos de pedra més importants de Catalunya. Antoni Torrent, ara ja retirat, era professor emèrit de la Politècnica de Catalunya i va dirigir el departament de càlcul d’estructures i, ja quan estudiava a Barcelona, va aficionar-se a les sardanes i va proposar-se de recopilar gravacions de música catalana. És va comprar un gramola, que ara també és a l’Arxiu Municipal de Vilassar de Mar, per poder escoltar els discs i restaurar-ne el so amb un programa informàtic i, amb molta paciència i dedicació, va gravar-los en format digital.
“Lo foch de la Bisbal” va ser gravada al 1902 per la casa discogràfica anglesa Gramophoned en la seva sucursal a Barcelona i va ser comercialitzada el 1905. És un disc de pedra (pissarra) i en aquell temps únicament es podia gravar una sola cara i és interpretada per la Principal de la Bisbal. És una sardana bèl·lica del segle XIX i fa referència a la insurrecció federal del 6 d’octubre de 1869. L’autor és Antoni Agramont i Quintana i no s’ha de confondre amb la sardana, també bèl·lica, “El foc de la Bisbal” de Josep Canet i Roura, partitures de la qual són a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Les sardanes bèl·liques s’anomenen així perquè exaltaven gestes violentes i en una societat on portar armes era habitual com portar barret les audicions acabaven sovint amb baralles, trets i ferits. Per això a principis del segle XX quan la sardana es va adoptar com a ball tradicional català, aquesta tipologia van ser bandejada i apartada en no encaixar en el missatge de germanor i harmonia entre el catalans. A més, si la sardana havia de ser acceptada per tothom havia de tenir una funció més lúdica que reivindicativa en el sentit polític.
Les particel·les de “Lo foch de la Bisbal” no estan localitzades però el so, tot i el seu mal estat, ens permet recuperar-les. De la transcripció del so del disc a partitura se n’ha encarregat en Francesc Cassú i Jordi, director de la Principal de la Bisbal i va ser finançat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal perquè forma part de la recuperació històrica de la nostra ciutat. Té un punt de romanticisme el fet que sigui la mateixa Principal de la Bisbal actual l’encarregada de recuperar una sardana que va ser gravada per la mateixa Cobla fa més de 100 anys i que interpretarà en el proper Concert del 6 d’Octubre de 1869.
Deixa un comentari