Sant Feliu de Guíxols.- La primera iniciativa del nou mandat de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols ja té nom: la creació de l’Escola d’Hostaleria de la Costa Brava.
Aquest va ser una de les iniciatives més destacades que va anunciar el nou president de la Cambra, Pere Ayach, després de la sessió constitutiva del nou Ple cameral, celebrada el passat 15 de de setembre.
L’escola esdevindrà un centre de formació en les diferents branques de cuina, servei i pastisseria. La formació del primer curs escolar estarà dirigida a un màxim de 90 alumnes, distribuïts en aquestes tres branques esmentades. El pla formatiu es basarà en els cursos de formació dels Departament d’Empresa i Treball i d’Educació de la Generalitat de Catalunya amb un clar enfocament cap a la Formació Dual, amb un clar esperit de donar noves oportunitats i respostes a les necessitats laborals del sector, en especial a la Costa Brava.
El nou centre el regirà el patronat de la Fundació Casino Guixolenc-Espai Cambra, creada per la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació Casino Guixolenc i se situarà a les dependències de la mateixa fundació. Ja es disposa de la llicència d’obres municipal per començar la transformació de l’espai per adequar-se a les necessitats del nou centre, obres que començaran en les pròximes setmanes. L’escola disposarà d’un menjador pedagògic obert al públic, un bar per fer pràctiques, una terrassa al mateix Passeig del Mar, una cuina pedagògica equipada per desenvolupar les pràctiques culinàries, una zona de preparacions fredes, una aula de demostracions de cuina, a més de diversos espais per a cocteleria i serveis per els alumnes i per als clients.
En les pròximes setmanes, es presentarà el projecte als set ajuntaments i als tres Consells comarcals que conformen la Demarcació de la Cambra, la Diputació de Girona i el seu Patronat de Turisme, els Departaments d’Empresa i Treball i d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona i les associacions d’hostaleria de les tres comarques de la Demarcació.
Pere Vila, un director amb àmplia experiència
L’escola la dirigirà Pere Vila i Fulcarà (Girona, 1973), amb una llarga trajectòria, tant privada com pública, a les nostres comarques. Vila, format a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Girona, és Tècnic Especialista d’Hoteleria i Turisme. Va ser professor de la branca serveis, cap d’estudis i director de l’Escola d’Hoteleria de l’Alt Empordà. Actualment, cursa el Grau de Dret a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
En la seva vessant pública, Pere Vila ha estat alcalde de Llançà, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Girona – Costa Brava – Pirineus, diputat pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, a la X Legislatura i delegat del Govern de la Generalitat a Girona. Abans d’incorporar-se a la seva nova responsabilitat, era director general de Ports de la Generalitat de Catalunya.
Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols
La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols es va constituir formalment l’any 1905.El territori de la Cambra ganxona abasta, des dels seus incis, els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro-Platja d’Aro-S’Agaró, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Tossa de Mar i Vidreres.
El domini del sector surotaperva quedar molt palès a la junta executiva fundacional, ja que dels 12 membres integrants, almenys la meitat tenien relació directa amb aquest sector econòmic. A poc a poc es va anar obrint al teixit empresarial de la zona, va proposar una millora dels vials i de les comunicacions de la zona, quan tot just acabava d’arribar a la seu de l’entitat la llum elèctrica i el telèfon. A banda dels empresaris, la institució es va obrir a altres sectors, com el dels comerciants. L’any 1911, com la resta de corporacions de dret públic, la Cambra es va organitzar en tres sectors: comerç, indústria i navegació. Als inicis del segle XX va començar a visualitzar-se la importància d’un nou sector econòmic, el turisme, enmig dels conflictes bèl·lics que van estroncar la seva activitat. Als anys 60, amb el “boom” turístic, el turisme es converteix en el sector principal de l’economia de l’àrea de la Cambra.
Després de passar per diferents immobles, el 1986 la Cambra va comprar la Casa Patxot per ubicar-hi la seu de l’entitat.
El primer president de la Cambra va ser Josep Soler Parera, fins a l’any 1908, deixant pas a Salvador Janer Quintà, fins el 1911, i també entre els anys 1923 i 1927. El tercer president, que va ocupar el càrrec entre els anys 1911 i 1918, va ser Josep Batet Camps. L’any 1918 va entra-hi Enecó Girbau Valls, fins el 1922. Entre Girbau i novament Janer, 1922 i 1923, va ser president Narcís García Bernis. Després del segon mandat de Janer, va ocupar la presidència Lluís Sibils Ribas, fins al 1968. L’any 1968 va prendre possessió Joan Albertí Salip, fins el 1976. El va substituir Robert Pallí Sala, fins l’any 1991. Seguidament, va ser elegit Josep Donatiu Junqué. L’any 1998, va ser escollit nou president Joan Puig Valls, del 1998 al 2019. Puig va defensar la renovació, reactivació i modernització de l’entitat, com també obrir-se als municipis que la integraven, complementant-lo amb una millora de les infraestructures i els serveis generals.
El 31 de maig de 2019 va ser nomenat president Eduard Bosch Domingo, fins el 15 de setembre de 2023. Durant el seu mandat, ha impulsat la Cambra com a entitat al costat de les empreses, l’ha fet avançar en moments complicats com els viscuts durant la pandèmia i ha treballat perquè el món cameral català tingués un marc normatiu d’acord amb el tipus d’entitat de dret públic que és.
Des del 15 de setembre de 2023, Pere Ayach va assumir la presidència, que obre una nova etapa a la Cambra ganxona.
