Palamós.- Dimecres 25 de gener es durà a terme una nova sessió del cicle de conferències d’extensió universitària “Pesca i Ciència”, que organitza la Càtedra d’Estudis Marítims (Ajuntament de Palamós i Universitat de Girona) amb l’objectiu de posar en relleu i difondre la ciència més avançada i innovadora en el camp de les activitats marítimes i pesqueres.
L’activitat tindrà lloc a partir de les 9:30 hores, a la Casa del Mar de Palamós (pl. Catifa, 3) i en aquesta ocasió girarà entorn la temàtica de l’ús dels vedats de pesca.
El programa de les jornades es pot descarregar als webs de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG) i del Museu de la Pesca. Les persones interessades a poder assistir-hi, tenen l’accés és gratuït, però cal fer reserva prèvia omplint un formulari telemàtic a: https://forms.gle/YGGRgd7u6y373etf8.
L’ús dels vedats de pesca, l’exemple de l’escamarlà
Científics de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, liderats pel Dr. Joan B. Company, presentaran els resultats de la recerca científica duta a terme per a poder conèixer el funcionament dels vedats permanents de pesca del litoral català i comprovar el comportament de les poblacions d’espècies després de la prohibició de pescar-hi.
En aquest cas s’analitzaran especialment els resultats en relació amb l’escamarlà, i dels efectes dels vedats en la millora de les poblacions d’aquesta espècie, i paral·lelament, recuperar els serveis ecosistèmics dels fons marins. En concret, s’exposaran i debatran els resultats biològics i tecnològics més recents aconseguits al vedat de Palamós-Roses, una zona prohibida a la pesca i situada entre els 350 i 400 m de fondària en fons de pesca de l’escamarlà.
A les darreres dècades, espècies icòniques de la Mediterrània presenten indicadors d’explotació pesquera preocupants. L’escamarlà, el lluç o la gamba vermella necessiten recuperar l’estat de les seves poblacions per assolir una explotació pesquera sostenible.
Amb l’objectiu d’aconseguir-ho, des del gener del 2022 s’han establert a la costa catalana un total de 20 àrees de tancaments permanents a la pesca, distribuïdes des de la costa del nord de Girona fins al Delta de l’Ebre, amb una superfície total de reserva d’aproximadament 500 km2, equivalent a la superfície conjunta de les comarques del Maresme i el Barcelonès.
Aquesta mesura pretén preservar les poblacions juvenils d’espècies amb una altra pressió pesquera, i se suma a altres que els pescadors d’arrossegament catalans van aplicant d’uns anys ençà perquè la seva activitat sigui una activitat sostenible.
El cicle de conferències “Pesca i Ciència” està organitzat per la Càtedra d’Estudis Marítims i el Museu de la Pesca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona, la Confraria de Pescadors de Palamós i la Direcció de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, i per aquesta sessió del dia 25 de gener, també compta amb la participació de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
Deixa un comentari