L’Ajuntament de Llers ha dut a aprovació inicial la 25a modificació del seu planejament amb l’objectiu de regular la implantació d’activitats extractives, macrogranges i renovables en sòl no urbanitzable.
Tanmateix, la Iaeden Salvem l’Empordà ha presentat un seguit d’al·legacions contra la reforma proposada que considera que “no protegeix” l’Espai d’Interès Natural (EIN) de La Garriga d’Empordà ni l’Hàbitat d’Interès Comunitari prioritari (HICP) dels llistonars, on es contempla l’ampliació de les pedreres existents. Pel que fa a les macrogranges i les renovables, critiquen que “no se les prohibeix tàcitament” als espais protegits.
Per això, i entre les al·legacions presentades des de la Iaeden, insisteixen en la necessitat de “fer una revisió del planejament municipal“, datat del 2001 i amb múltiples modificacions, “perquè tingui en compte múltiples impactes sinèrgics al territori i s’hi ajusti per reduir al màxim les seves repercussions negatives“. També volen que “s’aprovi d’una vegada el Pla de Gestió de la Garriga d’Empordà, un espai natural protegit el 2006, però on encara no es regulen les activitats“, així com “incorporar al planejament municipal l’ampliació d’aquesta àrea protegida tal com marca el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDUSUF)“.
Pel que fa a la regulació d’activitats extractives, es demana la prohibició d’ampliació de noves activitats d’aquest tipus a l’àrea ocupada pels prats mediterranis (HICP), així com excloure tots els terrenys marcats pel PDUSUF com a zones d’ampliació de la protecció de l’EIN de la Garriga d’Empordà. “És essencial aquest canvi per salvaguardar la integritat d’aquest hàbitat i complir amb la legislació europea i els objectius de conservació de la Generalitat“, defensen, i adverteixen que “el consistori podria estar incorrent en un delicte mediambiental en permetre i organitzar la destrucció d’un hàbitat protegit“.
Pel que fa a macrogranges, la Iaeden admet que “l’Ajuntament ja contempla diverses mesures per evitar la seva construcció en els espais més sensibles del municipi, supeditant-les també al compliment de la normativa superior i a la disponibilitat/qualitat de l’aigua“. Malgrat això, critica que “amb el redactat proposat, se segueix permetent la instal·lació de granges a dintre l’EIN de la Garriga, indistintament de la seva tipologia i únicament evitant per llei aquelles de mides més grans“. En contraproposta, des de la Iaeden demanen que “les granges que es vulguin construir dintre l’EIN, hagin de ser obligatòriament dedicades a la ramaderia extensiva, tot buscant un model ramader sostenible dintre l’espai protegit i que al mateix torn seria beneficiós pel manteniment dels seus valors naturals“.
Per últim, l’entitat ecologista demana que “la regulació de les energies renovables al municipi sigui més ambiciosa que la presentada en la modificació, on només s’incorpora el que diu la normativa de la Generalitat“. “Apuntem a la necessitat d’establir àrees específiques al municipi on concentrar totes les instal·lacions i evitar-ne la dispersió pel territori amb el consegüent impacte“, afirmen. En concret, es demana que aquesta àrea o àrees s’ubiquin pròximes a les àrees de consum i se situïn en espais antropitzats, com poden ser a parcel·les de polígons industrials o sobre les teulades.
A més, també s’ha sol·licitat que les zones de producció d’energia renovable “se situïn a una distància prudencial dels espais naturals protegits“. En concret, demanen que les instal·lacions eòliques se situïn com a mínim a una distància de tres vegades el diàmetre del rotor de la Garriga d’Empordà i la Xarxa Natura 2000, mentre que en el cas de les instal·lacions solars la distància mínima sigui de 500 metres. “Aquestes distàncies són essencials per al correcte funcionament dels espais naturals protegits“, defensen.
I recorden que “fa anys que la comunitat científica reclama àrees de transició entre els EIN i les activitats humanes que s’hi desenvolupen al seu voltat amb l’objectiu d’evitar la implantació d’activitat amb impacte a tocar dels límits de l’espai (convertint-los en illes aïllades de la resta d’ecosistemes del voltant), com també deixar espai perquè les espècies que hi viuen puguin expandir-se amb garanties fora dels límits dels espais naturals“.
