Les comarques gironines reben 360 MEUR de fons Next Generation que es distribuiran entre 8.400 beneficiaris

Comarques gironines (ACN)

La demarcació de Girona rebrà 360 milions d’euros de fons europeus Next Generation que es distribuiran entre 8.400 beneficiaris. Entre aquests hi ha 1.604 empreses, 115 corporacions locals, 114 entitats sense ànim de lucre i 33 centres de recerca.

La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha destacat que el 97% dels diners els rebran petites i mitjanes empreses i remarca la importància dels fons per poder fer inversions pels beneficiaris. Mas Guix també ha demanat que de les regles fiscals que s’aplicaran a partir del 2025 en quedin excloses les inversions que es facin en canvi climàtic i en primera infància. “Amb els marges que es preveuen els propers anys serà difícil que es pugui entomar el repte del canvi climàtic“, ha assenyalat.
La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha presentat aquest dijous els 360 milions d’euros de fons Next Generations que rebran les comarques gironines. Dels 8.400 beneficiaris, la gran majoria són particulars que rebran un 9% d’aquests diners, mentre que les més de 1.600 empreses que també se’n beneficiaran s’emportaran el 36% dels fons. Una d’aquestes empreses és Serval, que té la seu a Begudà, a Sant Joan les Fonts.
En el seu cas li pertocaran 3,4 milions que es destinaran a la instal·lació de dues calderes de biomassa. Es tracta d’una empresa amb una despesa energètica important, ja que es dedica a la deshidratació de restes per generar farines, amb les que després es fa pinso per animals. L’aposta per la biomassa és cada vegada més extensa i és també una manera d’aprofitar els recursos forestals, alhora que permet gestionar millor els boscos.
Qui s’emporta, però, el gruix dels fons són les 115 corporacions locals amb un 40% dels 360 milions que s’han destinat a la demarcació. Uns diners que revertiran en forma de licitacions per contractar serveis i executar projectes d’interès comunitari. “No només serviran per millorar les infraestructures i els serveis públics locals, sinó també per estimular l’activitat econòmica dels municipis de la vegueria“, ha assenyalat Mas Guix.
Pel que fa a la resta de fons, el 7% s’ha adjudicat a centres de recerca o formació (26,5 milions), mentre que les entitats sense ànim de lucre han absorbit un altre 7% (23,2 milions).
En la distribució per àmbits, el 60% dels recursos adjudicats a les comarques gironines es concentren en el turisme (58,5 milions), seguit de la mobilitat urbana (57,3 milions), les energies renovables (52,4 milions) i la rehabilitació d’edificis (44,2 milions). L’altre 40% es reparteix entre els sectors de les cures i la inclusió (32,4 milions), la indústria (30,4 milions), i la ciència (22,3 milions), entre altres.

 

Regles fiscals
En relació a l’entrada de les noves regles fiscals marcades per Europa de cara al 2025, Mas Guix ha assenyalat que la proposta del Govern és deixar fora d’aquestes regles que limiten el dèficit, totes aquelles inversions que tenen a veure amb el canvi climàtic i amb la infància.
En aquest sentit, Mas Guix defensa que amb els marges previstos pels propers anys “serà difícil” poder fer inversions relacionades amb el canvi climàtic. La consellera recorda que es tracta d’unes inversions “de caràcter existencial” que cal fer en els propers deu anys “si no volem arribar al punt de no retorn“. “Hem de garantir que hi hagi marge suficient per fer-les“, ha reclamat.
Pel que fa a les inversions en infància, Mas Guix ha destacat que des del Govern es va “apostar fort” per la gratuïtat d’Infantil 2 i que “caldria continuar en tota l’etapa“. “Amb els reptes que tenim i els fluxos migratoris, és un àmbit que també hauria d’estar preservat d’aquestes regles fiscals“, considera.

Torna a reclamar la gestió des de Catalunya
Finalment, la consellera ha tornat a reclamar que es permeti gestionar els romanents de fons Next Generation que queden deserts en l’àmbit industrial. Mas Guix assenyala que el fet que siguin centralitzats “exclou moltes empreses” perquè no tenen el component territorial necessari.
Per això, la titular d’Economia ha demanat que es permetin els Perte Territorials i ha reivindicat que les convocatòries que es fan des de Catalunya són “molt més àgils i es resolen ràpidament i tenen molta demanda“. Mas Guix ha xifrat en 1.800 milions d’euros els Perte Territorials que li correspondrien a Catalunya, pel pes econòmic dins de l’Estat.

Tags: Comarques gironines, economia, empreses, fons europeus, inversions, serveis, societat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
Un acusat que s’enfronta a 6 anys de presó per abusar de la neboda “en diverses ocasions” a Palafrugell, a judici
Notícia següent
Més de 150 embarcacions gironines s’adhereixen al projecte Pesca Neta

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes