Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- El passat 13 d’abril es va commemorar el 40è aniversari de la mort de Mercè Rodoreda. Els diferents mitjans de comunicació del país no van deixar passar desapercebuda l’efemèride sinó que van recordar-la com l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent.
A l’any 1972 Mercè Rodoreda va conèixer Romanyà de la Selva a través de la seva amiga Carme Manrubia. Després de les primeres estades al llavors hostal Gabarres, va anar a viure a casa de la seva amiga, que amb el temps van batejar amb el nom d’El Senyal. Popularment se la coneix com “la casa literària”, perquè va ser on Mercè Rodoreda va acabar d’escriure la novel·la Mirall trencat, hi va escriure “Viatges a uns quants pobles” dins de Viatges i flors, la novel·la Quanta, quanta guerra…”, etc. Uns anys després, al 1979 es va independitzar en una casa que es va construir a darrera mateix de la de la seva amiga. En aquesta casa hi va viure els seus últims quatre anys de vida. Uns anys que li van permetre recollir importants guardons com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, fer el salt a la gran pantalla amb La plaça del Diamant…
Mercè Rodoreda va morir a la Clínica Muñoz i va ser enterrada en una tomba al petit cementiri de Romanyà de la Selva, tal com havia manifestat en les seves últimes voluntats. 40 Anys després, el passat dijous 13 d’abril, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Mª Lourdes Fuentes, van fer una ofrena floral a la tomba i tot seguit, diversos membres de l’IEC-FMR van visitar els espais de Romanyà on freqüentava l’escriptora.
La commemoració del 40è aniversari de la mort de Mercè Rodoreda va continuar al dissabte 15 d’abril amb el lliurament del I Premi literari Romanyà en memòria de Mercè Rodoreda. Un premi, convocat per l’Editorial Trípode en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Cristina, que té l’objectiu de potenciar la poesia en llengua catalana i els seus poetes com una clara manifestació literària que aporta valor a la nostra cultura. Entre les 53 obres presentades, el veredicte del jurat –format per Mariàngela Vilallonga, Abraham Mohino, Isabel Ortega, Esteve Plantada i Mònica Miró–, va acordar, per unanimitat atorgar el premi a Mercè Duran amb un recull de poemes que tenia per títol Itineràncies. La poetessa Mònica Miró, encarregada de llegir el veredicte del jurat, va destacar que es tractava “d’una proposta honesta, rigorosa i segura, que, amb contundència expressiva i capacitat evocadora, reflexiona, des de la nuesa aforística i a partir d’imatges suggeridores, sobre el nostre pas per la vida”. El premi, que consisteix en la publicació del recull de poemes guanyador per part de l’Editorial Trípode, també va fer una menció especial al recull Papallones de tinta, d’Isaac Cos, “per l’original diàleg conceptista amb la tradició, del qual resulta un conjunt de sonets remarcable”. Mercè Duran, en el seu parlament va fer públic la fascinació que sent per Aloma, una de les primeres novel·les de Mercè Rodoreda. En canvi, Isaac Cos va ressaltar la importància del sonet i de la poesia clàssica amb mètrica i rítmica. Tot seguit, cadascun dels dos guanyadors del I Premi van llegir un dels poemes que formen els seus respectius reculls.
L’alcaldessa de Santa Cristina va obrir l’acte explicant la vinculació de l’escriptora amb Romanyà i tot seguit Abraham Molino va prendre la paraula. El poeta i membre del jurat va remarcar que cal deslligar la poesia de la novel·la de l’escriptora Mercè Rodoreda. Segons Mohino Rodoreda va començar a escriure poesia quan va viure a França. En aquella època, que tenia entre 40 i 50 anys, Mercè Rodoreda vivia en un detonant sentimental i es va aferrar a l’Odissea per expressar tot el simbolisme imaginari en una poesia de qualitat intrínseca. Una poesia que diu coses i que té musicalitat, densitat i bellesa, tal com va demostrar el mateix Abraham Mohino quan va llegir “Plany de Calipso”, de Rodoreda.
Santa Cristina va cloure la commemoració del 40è aniversari de la mort de Mercè Rodoreda amb un aperitiu a l’espera que l’Editorial Trípode publiqui els dos primers poemaris d’aquesta nova col·lecció. Enhorabona als guanyadors i per moltes més edicions d’aquest nou guardó que va començar a caminar el passat 15 d’abril de 2023.
