L’escriptora Rosa Regàs ha mort aquest dimecres als 90 anys, segons han confirmat a l’ACN fonts de l’editorial Navona. Nascuda a Barcelona el 1933 la trajectòria literària li va comportar guardons com el Premi Biblioteca Breve, el 2013, la Creu de Sant Jordi, el 2005, el Premi Planeta, el 2001, o el Premi Nadal de novel·la, l’any 1994.
Regàs també va ocupar càrrecs institucionals, com ara la direcció de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre el 2004 i el 2007. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, entre el 1964 i el 1970 va treballar a l’editorial Seix Barral. El 1970 va fundar l’editorial La Gaya Ciencia, amb la qual va publicar obres d’Álvaro Pombo, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías.
Un cop acabada la dictadura franquista Regàs va llançar la Biblioteca de Divulgación Política, a través de la qual va publicar autors que encara estaven a la clandestinitat. També va fundar les revistes Cuadernos de la Gaya Ciencia i Arquitectura Bis.
La faceta d’escriptora la va començar a cultivar a partir del 1983, quan va vendre l’editorial. El 1987 va escriure l’assaig Ginebra i el 1991 la novel·la Memoria de Almator. Azul, el 1994, li va valdre el Premi Nadal. Amb Luna lunera, del 1999, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.
L’any 2001 va guanyar la cinquantena edició del Premi Planeta amb la novel·la d’intriga La Canción de Dorotea.
En l’àmbit polític, Regàs també va destacar pel fet de signar, el 1996, els manifests del Foro Babel, un grup d’intel·lectuals que pressionava per fomentar l’ús del castellà a Catalunya. Entre d’altres hi havia Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fundador del partit Ciutadans, Féliz de Azúa, professor universitari i escriptor, Anna Maria Moix, escriptora, o Eduardo Mendoza, escriptor.
L’any 2011 es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona pel Partit dels Socialistes de Catalunya com a independent. Regàs va renunciar a l’acta de regidora després de ser escollida.
L’octubre del 2012 va signar un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra de la independència de Catalunya.
En un comunicat, la família de Rosa Regàs ha explicat que l’escriptora ha mort a Llofriu, on residia des de feia anys, i ha indicat que “malgrat la tristesa“, vol “celebrar la vida i tots els èxits que va aconseguir sempre envoltada d’amics i familiars“. Precisament el passat 16 de maig l’Ajuntament de Palafrugell havia lliurat a Regàs el Diploma al Mèrit Ciutadà.
El món cultural i polític acomiada l’escriptora
Les xarxes s’ha omplert de missatges de comiat a l’escriptora Rosa Regàs. Des del món cultural i polític han recordat l’autora, com també ho han fet molts dels seus lectors a través de X. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha ressaltat que era “una dona lliure i compromesa amb la societat. Gràcies per tantes històries explicades. Gràcies pel teu immens llegat”. Per la seva part, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha ressaltat que el seu “llegat vital i literari és un exemple d’ironia, audàcia intel·lectual i compromís amb la societat”.
L’editorial Planeta ha lamentat la seva pèrdua i ha recordat que va guanyar el Premi Nadal (1994) i el Premi Planeta (2001). “Descansa en pau, estimada Rosa! Sempre et recordarem i t’estarem agraïts pel teu treball en el món de la cultura”.
Des del Grup 62, han assenyalat a X: “Ens ha deixat l’escriptora, editora i traductora Rosa Regàs. La llibertat i la curiositat van guiar la seva valuosa aportació al món de la cultura”.
L’editorial Seix Barral ha lamentat la mort de l’escriptora, traductora i editora, que va formar part de l’equip de Seix Barral en la dècada dels 60. Han recordat que l’any 2013 va guanyar el Premi Biblioteca Breve amb Música de cámara. “Gràcies per la teva gran aportació al món de la cultura”.
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha recordat que deia Regàs que no hi ha cap cosa més amarga que la inutilitat: “I, posant la vista enrere, queda clar que la vida d’aquesta escriptora, feminista i republicana, ho va ser tot menys amarga”.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun també ha lamentat la seva mort: “El llegat vital i literari de Rosa Regàs és un exemple d’ironia, audàcia intel·lectual i compromís amb la societat. Ens deixa una gran escriptora, veu lliure de tantes dones en temps de silenci, tan admirada com íntegra en les seves conviccions”.
El secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, ha manifestat que és “un dia trist” i ha recordat que Regàs va dirigir la Biblioteca Nacional d’Espanya, “va escriure llibres de tota mena, membre destacada de la ‘gauche divine’, però per sobre de tot ha estat una dona lliure”.
