Ens ha deixat la Rosa Regàs. Ens ha deixat una dona lliure. Una escriptora lliure, per ser més exactes. A la darrera entrevista que li van fer a La Vanguardia aquest passat mes de maig, deia una frase tan alliçonadora com plena de veritat: “L’important és trobar el camí de la llibertat”.
Suposo que és això el que la va empènyer tota la vida, i el que la va determinar a seguir el camí que li ha atorgat la importància que té. Com a alcalde de Palafrugell, vull pensar que el nostre municipi, Llofriu concretament, la va ajudar a ser lliure, o si més no a aconseguir un bocí més de la llibertat que va anhelar sempre. Va fixar la seva residència definitiva a Llofriu a partir de 1994, buscant un espai on poder escriure sense les tribulacions de la quotidianitat urbana. I certament, escriure a Llofriu va donar els seus fruits. No és moment ara d’anomenar tots els premis i mèrits literaris aconseguits per les seves obres.
Ara és moment de posar en valor la seva persona, la seva carrera com a editora, escriptora i el seu vessant públic estrictament ètic i amb una diàfana vocació pública. Aquest passat mes de maig, Palafrugell li va atorgar el Diploma al mèrit ciutadà, un reconeixement humil, però sincer i absolutament merescut, important per a nosaltres i el nostre col·lectiu de veïns.
Ens ha deixat una conciutadana de la qual n’estem molt orgullosos que ens triés com a poble on viure. Llofriu ha estat sempre un lloc molt especial, ella ho saber valorar de forma excel·lent, en la mateixa mesura que nosaltres li valorem l’excel·lència a ella. Descansa en pau Rosa.
Ens ha deixat la Rosa Regàs. Ens ha deixat una dona lliure. Una escriptora lliure, per ser més exactes. A la darrera entrevista que li van fer a La Vanguardia aquest passat mes de maig, deia una frase tan alliçonadora com plena de veritat: “L’important és trobar el camí de la llibertat”.
Suposo que és això el que la va empènyer tota la vida, i el que la va determinar a seguir el camí que li ha atorgat la importància que té. Com a alcalde de Palafrugell, vull pensar que el nostre municipi, Llofriu concretament, la va ajudar a ser lliure, o si més no a aconseguir un bocí més de la llibertat que va anhelar sempre. Va fixar la seva residència definitiva a Llofriu a partir de 1994, buscant un espai on poder escriure sense les tribulacions de la quotidianitat urbana. I certament, escriure a Llofriu va donar els seus fruits. No és moment ara d’anomenar tots els premis i mèrits literaris aconseguits per les seves obres.
Ara és moment de posar en valor la seva persona, la seva carrera com a editora, escriptora i el seu vessant públic estrictament ètic i amb una diàfana vocació pública. Aquest passat mes de maig, Palafrugell li va atorgar el Diploma al mèrit ciutadà, un reconeixement humil, però sincer i absolutament merescut, important per a nosaltres i el nostre col·lectiu de veïns.
Ens ha deixat una conciutadana de la qual n’estem molt orgullosos que ens triés com a poble on viure. Llofriu ha estat sempre un lloc molt especial, ella ho saber valorar de forma excel·lent, en la mateixa mesura que nosaltres li valorem l’excel·lència a ella. Descansa en pau Rosa.
