Baix Empordà.- Ja es poden consultar en línia i descarregar en pdf els números 64 de la Revista del Baix Empordà, amb “Naufragis a la Costa Brava” com a tema central, i el número 10 d’Empordà Gastronòmic, dedicat a un dels pilars fonamentals de la cuina catalana, “El sofregit”.
La complicada orografia tant terrestre com, especialment, marítima de la Costa Brava ha provocat que el seu litoral gairebé pugui considerar-se com un cementiri de vaixells. No és estrany, així, que els fons submarins de les comarques gironines, especialment l’Alt i el Baix Empordà, tinguin la concentració més gran de naufragis del país que han pogut ser documentats: més de 350. Naufragis de totes les èpoques, començant per l’arribada dels romans a les nostres costes, provocats tant per temporals com per problemes mecànics de navegació, o fins i tot per batalles històriques i conflictes bèl·lics, i que ara, gràcies a l’evolució tecnològica dels radars i sistemes de navegació –sense oblidar ni molt menys la millora dels equips d’immersió, submarinisme i d’arqueologia subaquàtica– comencen a ser cada vegada més coneguts i estudiats.
Dels excepcionals resultats que està obtenint a casa nostra el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) als naufragis documentats a les costes empordaneses al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII fins a l’accident del mercant Bensu a la platja des Monestrí la nit del 3 al 4 de gener de 1979, passant per la història del Salvament de Sant Feliu de Guíxols, els temibles bombardejos del Canarias durant la Guerra Civil, la recuperació dels canons de Palamós i fins i tot pels “naufragis d’aigua dolça” al riu Ridaura, Revista del Baix Empordà ofereix una completa panoràmica dels estralls que el mar i les aigües –en conjunció indispensable amb el mal temps i la particular geografia de la costa empordanesa– ha causat al llarg dels segles a casa nostra.
La publicació, com és habitual, es complementa amb articles independents sobre diferents aspectes de la cultura, la història, la natura i el patrimoni del Baix Empordà, entre els que destaquen “Natura i territori: Si parlem de pirates… parlem d’ocells marins”, de Jaume Ramot, “Xavier Cugat i la seva vinculació amb el Baix Empordà”, d’Evarist Puig, “Els primers senyors de Sant Cebrià dels Alls”, de Narcís Subirana o “Un crit a l’Empordanet”, de Lluís Molinas, sobre la destrucció de les pintures murals que decoraven l’absis de l’església de Palau-sator ara ha fet cinquanta anys.
El número 10 d’Empordà Gastronòmic, per la seva banda, dedica un extens monogràfic a un dels dos elements bàsics i únics de la cuina catalana juntament amb la picada: el sofregit. No és una tècnica culinària excessivament antiga ni exclusivament catalana, tampoc és una salsa sinó, en paraules de Jaume Fàbrega, “una obra mestra de l’equilibri entre una bona confitura de ceba, ben caramel·litzada, operació que requereix temps i paciència, i el color i perfum d’una mica de tomata”.
La publicació ve farcida tant de receptes tradicionals com modernes que tenen com a base aquesta tècnica culinària, firmades per xefs tan reputats com Tomàs Brull, Iolanda Bustos, Quim Casellas, Kim Farrarons, Toni Izquierdo o Adrià Rubio, i es complementa amb entrevistes amb els xefs Vicenç Fajardo (La Plaça de Madremanya) i Jordi Ribas (Sol Blanc de Pals), articles gastronòmics sobre el passat, el present i el futur de la cuina empordanesa –entre els que destaca el text de Jaume Badias i Gerard Cruset sobre la recuperació de les oliveres centenàries del Montgrí, o la celebració de “Menja’t el Carnaval”, la primera ruta gastronòmica del Carnaval de Palamós– i les notícies més destacades de la cuina a casa nostra.
