Sant Feliu de Guíxols.- La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols ha renovat el seu Ple en el decurs d’una sessió constitutiva celebrada aquest divendres al migdia. El nou Ple ha elegit Pere Ayach Costa com a nou president, per unanimitat.
El nou president, fins ara vocal i especialitzat en el sector del transport, assumeix el relleu d’Eduard Bosch, del sector industrial alimentari. Per Bosch, a l’hora de fer balanç del seu mandat, ha subratllat que “durant aquests 4 anys ha refet ponts, tant amb les institucions com amb el teixit empresarial, sobretot arran de la Covid-19, quan van haver de fer costat a molts negocis i van habilitar el distintiu Punt Blanc”. El president sortint ha agraït el suport obtingut per part de tots els membres del seu comité executiu i del Ple que ha presidit, i a les empreses i a les institucions la complicitat obtinguda. De cara al futur, Bosch s’ha mostrat “satisfet per compartir plegats l’inici d’una nova etapa de la nostra estimada Cambra, a la qual continuaré donant suport i fent costat als nous reptes de l’entitat, des de la meva nova responsabilitat, al costat del nou president, com a vicepresident del Comitè Executiu”.
Ayach, fins ara vocal, ha estat un puntal de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, al capdavant de les comissions d’infraestructures. En el seu discus, ha agraït la confiança del Ple, que combina “tradició i modernitat, amb un bon equilibri entre persones que repeteixen i les que en formen part per primera vegada”. El nou president ha avançat que, entre els reptes que se li presenten a la Cambra hi ha “els de fer front als canvis econòmics constants i accelerats, amb el compromís d’estar al costat i ser útil al nostre teixit empresarial per adaptar-se i superar aquests canvis i aprofitar-los per enfortir-se”.
Per Ayach, “resulta fonamental reforçar el nostre paper cameral per convertir-nos en un interlocutor, cada vegada més imprescindible entre les empreses i les administracions, allà on es prenen les decisions que ens afecten a tots, així com treballar per avançar en la professionalització del capital humà de les empreses, del sector que siguin, ja que aquesta és avui, al meu entendre, una necessitat generalitzada. En aquest sentit, volem treballar perquè les nostres empreses puguin competir en qualitat i en formació, posant l’accent en la formació professional, amb la qual la Cambra sempre hi ha estat estretament vinculada”. El nou president ha tingut paraules cap a la indústria, el comerç, el turisme i els serveis i les infraestructures “que formaran part de la nostra agenda” i ha fet una crida a les administracions públiques “perquè comptin amb la Cambra a l’hora de prendre decisions que ens afecten a tots”.
Després de l’acte, s’ha celebrat un dinar on hi han assistit els membres del Ple, els alcaldes de les poblacions que representa la Cambra i diverses autoritats com el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el president del Consell General de Cambres, Jaume Fàbregas; el president del Consell Comarcal de La Selva, Martí Pujals; el president de la FOEG, Ernest Plana; el representant de CORVE, Quim Casas i el president de la PIMEC a Girona, Pere Cornellà, entre altres.
Sobre la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols
La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols es va constituir formalment l’any 1905. El territori de la Cambra ganxona abasta, des dels seus incis, els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro-Platja d’Aro-S’Agaró, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Tossa de Mar i Vidreres.
El domini del sector surotaper va quedar molt palès a la junta executiva fundacional, ja que dels 12 membres integrants, almenys la meitat tenien relació directa amb aquest sector econòmic. A poc a poc es va anar obrint al teixit empresarial de la zona, va proposar una millora dels vials i de les comunicacions de la zona, quan tot just acabava d’arribar a la seu de l’entitat la llum elèctrica i el telèfon. A banda dels empresaris, la institució es va obrir a altres sectors, com el dels comerciants. L’any 1911, com la resta de corporacions de dret públic, la Cambra es va organitzar en tres sectors: comerç, indústria i navegació. Als inicis del segle XX va començar a visualitzar-se la importància d’un nou sector econòmic, el turisme, enmig dels conflictes bèl·lics que van estroncar la seva activitat. Als anys 60, amb el “boom” turístic, el turisme es converteix en el sector principal de l’economia de l’àrea de la Cambra.
Després de passar per diferents immobles, el 1986 la Cambra va comprar la Casa Patxot per ubicar-hi la seu de l’entitat.
El primer president de la Cambrava ser Josep Soler Parera, fins a l’any 1908, deixant pas a Salvador Janer Quintà, fins el 1911, i també entre els anys 1923 i 1927. El tercer president, que va ocupar el càrrec entre els anys 1911 i 1918, va ser Josep Batet Camps. L’any 1918 va entra-hi Enecó Girbau Valls, fins el 1922. Entre Girbau i novament Janer, 1922 i 1923, va ser president Narcís García Bernis. Després del segon mandat de Janer, va ocupar la presidència Lluís Sibils Ribas, fins al 1968. L’any 1968 va prendre possessió Joan Albertí Salip, fins el 1976. El va substituir Robert Pallí Sala, fins l’any 1991. Seguidament, va ser elegit Josep Donatiu Junqué. L’any 1998, va ser escollit nou president Joan Puig Valls,del 1998 al 2019. Puig va defensar la renovació, reactivació i modernització de l’entitat, com també obrir-se als municipis que la integraven, complementant-lo amb una millora de les infraestructures i els serveis generals.
El 31 de maig de 2019 va ser nomenat president Eduard Bosch Domingo, fins el 15 de setembre de 2023. Durant el seu mandat, ha impulsat la Cambra com a entitat al costat de les empreses, l’ha fet avançar en moments complicats com els viscuts durant la pandèmia i ha treballat perquè el món cameral català tingués un marc normatiu d’acord amb el tipus d’entitat de dret públic que és.
