La Bisbal d’Empordà.- Ja fa dies que l’Oficina de Català de la Bisbal, del Consorci per a la Normalització Lingüística, impulsa la campanya “21 dies. D’entrada, en català” per promoure l’ús de la llengua catalana a la ciutat.
La proposta, que vol servir per tal conscienciar a la població sobre la importància de no canviar de llengua, es presentarà aquest dimecres 15 de novembre, a les 18 hores, al Teatre Mundial. Durant l’acte hi intervindran l’alcalde, Òscar Aparicio, la regidora de Cultura, Eva Rovira i en Carles Sanjosé, cantant de Sanjosex. La iniciativa té per objectiu reflexionar sobre l’ús que es fa de la llengua aadreçant-s a un desconegut o a una persona que d’entrada no parla català (tot i que potser el sap o l’entén perfectament).
21 dies és el temps que cal segons els experts per modificar un costum. És un gest petit, el que cal, un gest petit i repetit al llarg de tres setmanes, a fi que el cervell l’adopti i el faci seu amb tota normalitat. Pot ser deixar de fumar, deixar de mossegar-se les ungles, qualsevol hàbit quotidià que es vulgui deixar enrere. I un dels hàbits més freqüents a Catalunya és el dels catalanoparlants que canvien automàticament de llengua quan algú els parla en castellà o, senzillament, quan s’adrecen a algú que pels trets físics no reconeixen com un autòcton. Les estadístiques canten: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua, és a dir, abandonen el català quan algú els parla en castellà.
Aquesta conducta és perjudicial per a la supervivència del català perquè fa que desaparegui de tots els espais i dificulta que els qui encara no el parlen el puguin aprendre i practicar. Per això el Consorci per la Norrmalització Lingüística treballa per capgirar aquest hàbit: “perquè parlar català amb tothom és ajudar els qui l’aprenen, és fer la llengua útil i necessària, és donar-li una oportunitat de continuar existint”, defensa la campanya. “Amagant el català es fa prescindible i la conseqüència d’aquest hàbit la podem veure als mateixos carrers i establiments de molts municipis de les comarques gironines, on cada cop se sent menys català”, argumenta.
