L’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional acaba de publicar El Cançoner de Maçanet de Cabrenys, Tapis i Costoja, que inclou les 142 peces musicals, amb lletra i música, recollides a aquestes poblacions durant l’any 1928 per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per Joan Amades i Joan Tomàs.
El Cançoner de Maçanet de Cabrenys, Tapis i Costoja és molt més que una simple recopilació de les cançons recollides en aquests pobles. A més de les tonades i lletres tradicionals, el llibre inclou els valuosos escrits dels investigadors que van dur a terme el treball de camp, oferint un testimoni directe de les seves vivències en aquestes localitats.
A través dels seus textos, descobrim com era la vida a aquests nuclis de població en aquella època, el caràcter de la gent, el contacte amb els cantaires i la importància d’aquest llegat oral. A més, el llibre recull informació detallada sobre els informants, així com fotografies que donen rostre als protagonistes d’aquesta transmissió cultural de fa cent anys.
El volum també inclou un treball històric de l’historiador local Pere Roura que aprofundeix en el context social i econòmic d’aquells anys, ajudant a entendre millor l’entorn en què es van recollir aquestes melodies.
Així, El Cançoner de Maçanet de Cabrenys, Tapis i Costoja no només té un valor musical inqüestionable, sinó que també constitueix un document d’enorme interès històric, humà i etnològic, imprescindible per conèixer i preservar el patrimoni cultural d’aquestes terres.
La foto de portada és del cantaire Isidre Tubert i Justafrà “El Gegant”, de 40 anys, de Maçanet de Cabrenys, que va cantar algunes de les cançons del llibre l’any 1928. L’original és en blanc i negre i s’ha acolorit per a la portada.
S’ha dut a terme una intensa tasca de recerca als arxius de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat, i al Fons Joan Tomàs, tots dos dipositats i consultables a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. També s’han analitzat els fons Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Francesc Pujol i el de l’Orfeó Català, conservats al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana. A més, la investigació s’ha estès a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, la Biblioteca Fages de Climent, de Figueres i la premsa de l’època.
L’edició ha estat a cura de Jordi Jordà i Casademont, amb la col·laboració de David Antius i Camps, Raül Moliner i Tortosa i Manel Pedreira i Font, responsables de la transcripció de les partitures. Pere Roura ha contribuït amb un estudi sobre la situació socioeconòmica de la zona en aquell període.
