Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han acordat demanar formalment la conservació del conjunt patrimonial de la resclosa d’Ullà i han fet seves les conclusions de l’estudi històric, arqueològic i arquitectònic elaborat per l’arqueòleg Ferran Codina, per encàrrec del Museu de la Mediterrània.
Amb aquest objectiu, els tres consistoris han tramès una memòria justificativa al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i a la Diputació de Girona, en la qual sol·liciten que es preservi aquest conjunt patrimonial i que qualsevol decisió sobre el seu futur tingui en compte els valors acreditats per l’estudi tècnic.
L’estudi conclou que la resclosa d’Ullà constitueix un dels elements més rellevants del patrimoni hidràulic del Baix Ter i un bé cultural d’excepcional interès, estretament vinculat a la història, el paisatge i la identitat compartida dels municipis de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà. El document acredita que la seva conservació respon a un evident interès públic, ja que integra valors històrics, arquitectònics, arqueològics, paisatgístics, etnològics i socials de primer ordre.
Un conjunt patrimonial únic
L’estudi posa de manifest que la resclosa no és una infraestructura aïllada, sinó un conjunt hidràulic unitari format per cinc elements inseparables: la resclosa o presa, la bassa, el cadiral, el rec del Molí i el bramador. Aquest conjunt és el resultat de diferents fases constructives desenvolupades al llarg de diversos segles i constitueix una de les obres hidràuliques històriques més completes i millor conservades del tram final del riu Ter.
Els orígens de la resclosa es remunten com a mínim al segle XV, tot i que la seva funcionalitat està relacionada amb un sistema de molins documentat des del segle XIII. Durant més de sis-cents anys, aquesta infraestructura ha fet possible el funcionament dels molins fariners, el desenvolupament dels regadius i la transformació agrícola de la plana del Baix Ter, contribuint de manera decisiva al desenvolupament econòmic i social del territori.
Entre els elements més singulars del conjunt destaquen el cadiral, acabat l’any 1670, i el bramador, construït l’any 1817, que conserven inscripcions i escuts heràldics d’un elevat valor documental i patrimonial.
Un patrimoni que va més enllà de la història
L’estudi també subratlla que la resclosa ha configurat durant segles el paisatge agrícola i fluvial del Baix Ter i que forma part inseparable del paisatge cultural del territori. Igualment, destaca el seu valor ambiental, en un entorn que conserva boscos de ribera, illes fluvials i una rica biodiversitat, dins l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
A aquests valors s’hi afegeix una important dimensió social i etnològica. Generacions de veïns i veïnes de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han mantingut una estreta vinculació amb aquest espai, que ha estat tradicionalment un indret de bany, pesca, passeig i trobada. Aquesta relació ha convertit la resclosa en un element de referència de la memòria col·lectiva i de la identitat compartida del Baix Ter.
La conservació integral, imprescindible
Una de les principals conclusions és que el valor patrimonial de la resclosa és inseparable de la integritat del conjunt i del manteniment de la seva funcionalitat hidràulica. Per aquest motiu, els tècnics consideren que la restauració de la resclosa i la recuperació de la circulació de l’aigua pel cadiral, el bramador i el rec del Molí constitueixen les mesures més adequades per garantir-ne la preservació.
L’estudi adverteix que qualsevol actuació que comporti la desaparició, l’alteració substancial o la pèrdua de funcionalitat d’algun dels elements del conjunt suposaria una pèrdua irreversible d’un patrimoni singular del Baix Ter i del patrimoni cultural de Catalunya.
També posa de manifest que la conservació del patrimoni i la preservació de l’espai natural són objectius plenament compatibles. De fet, la manca de circulació d’aigua en aquest àmbit està afavorint la proliferació de vegetació i processos de degradació que ja tenen una incidència visible sobre diversos elements del conjunt patrimonial. Aquesta evolució evidencia la necessitat d’impulsar una actuació que permeti recuperar la funcionalitat hidràulica de la resclosa, no només per preservar-ne els valors històrics i culturals, sinó també per contribuir a la conservació d’un espai que forma part del paisatge i de l’ecosistema del tram final del riu Ter.
Compromís institucional
A partir de les conclusions tècniques, els tres ajuntaments defensen que la conservació, la protecció, la restauració i la posada en valor de la resclosa d’Ullà responen a un interès públic general. Per aquest motiu, insten les administracions competents a incorporar els valors patrimonials acreditats per l’informe en qualsevol decisió que pugui afectar el futur d’aquest conjunt hidràulic excepcional, amb l’objectiu de garantir-ne la preservació i la transmissió a les generacions futures.
L’alcalde d’Ullà, Josep López, recorda que “la resclosa és a Ullà, però el seu valor forma part del patrimoni compartit del Baix Ter. Des de l’Ajuntament reafirmem el nostre compromís amb la seva conservació i defensem, conjuntament amb Torroella de Montgrí i Gualta, una solució que faci compatible la recuperació ecològica del riu Ter amb la preservació d’aquest conjunt patrimonial excepcional. Conservar la resclosa és mantenir viu un llegat que explica la història dels nostres pobles i la seva relació amb l’aigua”.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, destaca que “l’estudi encarregat al Museu de la Mediterrània aporta una base científica i patrimonial molt sòlida que acredita el valor excepcional de la resclosa d’Ullà. Parlem d’un element únic del patrimoni hidràulic català que explica l’evolució del nostre territori. La seva conservació és una responsabilitat compartida que cal afrontar des del rigor tècnic, la col·laboració institucional i la voluntat de trobar solucions compatibles amb la recuperació ambiental del riu”.
L’alcalde de Gualta, Jaume Fondevila, assenyala que “la resclosa ha estat durant segles un element vertebrador del Baix Ter. Ha fet possible el desenvolupament agrícola, ha modelat el paisatge i forma part de la memòria col·lectiva dels nostres pobles. Per això és important que els tres ajuntaments presentem una posició conjunta i demanem que es trobi una solució que preservi aquest patrimoni, compatibilitzant-lo amb els objectius de recuperació ecològica del riu Ter”.
