La VI Jornada de recerca etnològica de la Costa Brava, acció inclosa dins el “Programa Cultura Viva” i que vol ser un aparador i lloc de trobada per a investigadors amb mirada etnogràfica, ha acollit la presentació de vuit projectes relacionats amb el patrimoni etnològic i immaterial.
La jornada s’ha celebrat aquest dissabte 9 de novembre organitzada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols conjuntament amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, el Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala i el Museu de la Pesca de Palamós, tots ells formant part de l’Observatori Etnològic i Immaterial de Catalunya, i ha estat conduïda per Sílvia Alemany, directora del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
Liliana Tomàs, música, mestra, gestora cultural, també va ser comissària el 2021 de l’Any Joan Tomàs i és neta del músic català que va ser folklorista, pedagog i sotsdirector de l’Orfeó Català. Ha iniciat l’acte amb la presentació del llibre “Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet” explicant què s’hi pot trobar en el llibre, no centrant-se en el contingut en si, com posant focus en els 23 estudis que va fer Joan Tomàs a l’Empordà, i com va acabar recollint 507 cançons de músics empordanesos, 135 de les quals es poden trobar en aquest llibre. En el “Cançoner de l’Alt Empordà” també s’hi troba la identificació de diversos cantaires empordanesos abans de la guerra, noms importants d’aquella època, alternada amb fotografies de l’Empordà.
Ramon Manent, músic i especialista en cançó tradicional, i col·laborador del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE), ha intervingut per parlar de “El Cançoner de l’Escala. Cançons de tradició oral. Obra del Cançoner Popular de Catalunya 1926-1929”, destacant que el Cançoner és la presentació del patrimoni material i immaterial del Museu de l’Escala amb l’objectiu de conservar la memòria de la gent gran. De fet, el llibre neix a partir de la iniciativa que va promoure Palmira Jaquetti, música poc coneguda i, per tant, el centre va entendre que s’havia de fer un treball més extens de l’obra. Palmira Jaquetti va adonar-se que a l’Escala, on va fer dues missions i va entrevistar al voltant d’una trentena de persones, hi havia molt de repertori per la conservació de cançons orals. Més tard, va fer unes catorze missions arreu de Catalunya on va recollir 10.000 fitxes.
Gerard Cruset, director del Museu de la Mediterrània, juntament amb Maika Casali, musicòloga i graduada en Humanitats, han presentat en detall i primícia “Inventari del Fons documental del compositor Vicenç Bou” qui era un conegut compositor i multiinstrumentista de Torroella de Montgrí. Les donacions de la família han estat clau per poder recollir l’herència de patrimoni cultural, però, també, musical com és la cobla i la sardana de l’època. Casali s’ha encarregat de fer l’inventari on s’ha trobat fotografies i documents històrics d’extensió Mitjana amb molta quantitat i varietat.
“Mètode prosopogràfic en l’àmbit professional dels Mestres: una biografia col·lectiva” ha estat el resultat del treball final de grau de Mateu Bruguera, alumne graduat en Història a la Universitat de Girona, on l’objectiu d’aquest era comparar les biografies de diferents Mestres, agafant una mostra justificada sobre aquest col·lectiu i analitzar sobre les seves vides amb uns ítems prèviament establerts, un cop la informació captada, comparar-ho finalment. En el treball final de grau s’hi van comparar 32 biografies (16 dones i 16 homes).
Alfons Garrido, tècnic del Museu de la Pesca – Càtedra d’Estudis Marítims, ha parlat d’”Els primers pescadors recreatius a la Costa Brava”, un estudi encara no finalitzat, però que té com èmfasi tractar com des del segle XIV la pesca recreativa esdevé un fenomen cultural d’abast europeu, no només per aquelles persones qui realment necessitaven aliments, sinó que esdevé una activitat pròpia de nobles, aristòcrates i persones benestants que ho feien per esbarjo. D’aquesta manera, al segle XIX la pesca recreativa s’intensifica.
“Reglamento de navegación y pesca del año 1773 de la provincia marítima de Sant Feliu de Guíxols” ha estat presentat a càrrec de Marcel Pujol, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Aquest reglament neix quan Manuel de Zalvide s’adona que el món de la pesca a Catalunya és molt complexa, un document de 229 articles on els 116 primers es tracten temes bastant generalistes.
Després d’una breu pausa de deu minuts, la VI Jornada de recerca etnològica de la Costa Brava segueix de la mà de Saida Palou, doctora en Antropologia Social i Cultural i professora de la Universitat de Girona, presenta “Excursionisme, paisatge i ús turístic. Reflexions a partir de la Conferència Pro Costa Brava l’agost de 1935”, comenta que, al segle XX anar a la muntanya era connectar amb una determinada idea de nació i pàtria, una catalanitat cultural d’aquella època. Això adquireix un valor considerat com el fet propi del país, un país que s’estava formant i construint.
La cloenda de la Jornada, un homenatge a Joaquim Pla Bartina, la porta a terme Joaquim Serra, president de l’Associació Gironina d’Amics de la Mar, juntament amb Alfons Garrido, ja que finalment es projecta un abstracte d’una entrevista feta al Museu de la Pesca de Palamós a Joaquim Pla.
Serra, primer de tot, agraeix aquest homenatge a Joaquim Pla qui va ser un home lligat al mar i qui una vegada a terra va fundar l’AGAM per tal de conservar la marítima catalana. Des de mitjans de 1980 va impulsar les regates, publicacions i creació de la primera associació a la Catalunya sud que es va dedicar a la preservació de la vela llatina. La vela llatina ha perdurat durant segles a la mar per la seva gran eficàcia i adaptabilitat al medi. Les embarcacions de vela amb aparell llatí, però, van desaparèixer, i a mitjan segle XX només quedaven algunes barques de pesca.
