Santa Cristina homenatja als represaliats pel franquisme

Glòria Jara i Albertí

Santa Cristina d’Aro.- Amb motiu del Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, el divendres 15 d’octubre, l’Arxiu Municipal de Santa Cristina va organitzar unes Jornades de Memòria Històrica.

La inauguració de l’exposició “Vencedors i vençuts” del Memorial Democràtic va donar el tret de sortida a les Jornades. Una exposició que es pot visitar durant tota la setmana, de 4 a 8 de la tarda, a l’Espai Ridaura. Seguidament, la regidora de Cultura, Tina Gorina, l’arxiver municipal, Jordi Gaitx, i l’escriptora Pilar Francès varen presentar el vuitè llibre de la col·lecció Temes Cristinencs: “La repressió franquista a Santa Cristina d’Aro (1939-1944)”. Pilar Francès, autora del llibret, de dedicar gran part de la seva intervenció a parlar de la repressió política, econòmica, social… que varen haver de viure les famílies d’Artur Lloveras Recolta, Joaquim Pey Sardà, Jaume Clarà Pi, Josep Dausà Carreras, Miquel Dausà Carbó, Àngel Sala Padrés, Francesc Sala Padrés, Francesc Figueras Rovira, Jaume Amagat Marés, Joaquim Bou Rosés, Pere Garriga Sitjà, Jaume Purtés Carbonell, Benet Roig Frigola, Narcís Provensal Viñals, Jaume Febrer Vey, Lluís Juan García, Marià Solsona Ferrer i Sebastià Lladó Triola. Uns cristinencs que varen patir de valent l’entrada del nou règim polític després del 4 de febrer de 1939. Tot i que les causes i els sumaris redactats d’alguns d’ells varen comportar l’absolució, d’altres no varen tenir tanta sort i varen haver de patir mesos d’arrest major i fins i tot penes de vint anys de reclusió temporal.

A part de totes aquestes biografies, el llibret també conté la vida d’Eusebi Vicens i Sagué, deportat als camps nazis i mort al 28 d’agost de 1941, amb 31 anys, a la cambra de gas del castell de Hartheim (Alemanya), i les biografies de Joan Llambí Albertí i Marià Vendrell Reixach, que varen morir afusellats a l’any 1939. El llibret, a hores d’ara, es pot aconseguir gratuïtament a les dependències municipals i properament es podrà llegir on-line a l’aplicació “L’Arxiu en un clic”.
Seguidament, els familiars de tots aquests cristinencs represaliats varen rebre de la mà de l’alcaldessa, Lourdes Fuentes, una rosa i un detall. Un moment que va arribar al cor de tots els assistents. L’acte va comptar amb la presència de la directora dels Serveis Territorials de Presidència, la Sra. Maria Josep Porta; el primer tinent d’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Melcior Muñoz, de l’alcalde de Pals, el Sr. Carles Pi, i de l’alcaldessa i de diversos regidors i regidores de l’equip de govern de Santa Cristina.
Per altra banda, el dia 15 d’octubre de 2021 també es recordarà per ser el primer dia després de l’aixecament de les restriccions en el món de la Cultura causades per la Covid-19.

L’endemà, una trentena de persones varen poder conèixer, gràcies a les aportacions de l’arxiver municipal, Jordi Gaitx, i de l’autora del llibret, Pilar Francès, fets que varen represaliar als cristinencs homenatjats al dia anterior visitant llocs de memòria on la repressió franquista hi va tenir un pes important com l’antiga estació del tren, can Saleta… El matí del dissabte es va acabar a Romanyà de la Selva on la cobla La Principal de La Bisbal va interpretar la sardana obligada de tible “En Saleta i amics”. Una sardana que va escriure el músic Conrad Saló per dedicar-la als seus amics músics de La Principal de La Bisbal que compartien penes penitenciàries amb l’Àngel Sala Padrés, “En Saleta”. Tot i composar-la als anys 40 no es va estrenar fins a la dècada del 70. A Romanyà, la sardana es va tocar i ballar entre la munió de gent present i les netes i el nebot d’”En Saleta”, la Montse i la Nuri Sala i en Xavier Sala, l’il·lusionista Xevi.
Paral·lelament, el matí del dissabte 16 d’octubre també es recordarà per poder ballar les primeres sardanes després de quasi dos anys de restriccions a causa del Covid-19.
Finalment, el diumenge 17 es va posar punt final a les Jornades de Memòria Històrica amb l’obra de teatre “Memòria de les Oblidades” amb la presència del Sr. Josep Calataiud, director dels Serveis Territorials de Cultura. Una obra de T. Martorell, dirigida per Joan Pascual i interpretada per Rosa Andreu. El públic assistent va lloar dempeus la gran actriu catalana i també les dones que també varen patir la repressió franquista però que una vegada més varen quedar en segon terme.