Glòria Jara i Albertí
Santa Cristina d’Aro.- Hi ha gent que escull la professió a partir de la vocació que té. El Dr. Martí Casals en va ser un i per això a dia d’avui hi ha moltes famílies de la Vall d’Aro i Sant Feliu que el tenen ben present.
Una mostra d’afecte vers al Dr. Casals és l’exposició “L’art d’un metge de poble. En deute amb el metge rural”. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casalsque ha estat organitzada per la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro per a la gestió del Centre del Metge Rural. Després de poder-la visitar a Sant Feliu i a Castell d’Aro ara és a Santa Cristina. Es va inaugurar el passat divendres 22 de març amb els parlaments dels tècnics i de les autoritats pertinents. Seguidament, la cinquantena de persones assistents a l’acte van poder fer un viatge històric per la carrera professional del Dr. Casals tot prenent una copa de cava, gentilesa de l’Ajuntament de Santa Cristina.
Fins al 26 de maig cada dimarts i dijous, de 4 a 6 de la tarda, després de Setmana Santa, i altres dies esporàdics, el vestíbul i el passadís de l’auditori Espai Ridaura acull l’exposició L’art d’un metge de poble. En deute amb el metge rural. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casals. Una mostra que conté plafons amb fotografies i explicacions però també les eines que utilitzava així com la motxilla, la moto… i un audiovisual format per gent de la contrada que en el seu temps van testimoniar la vàlua professional del Dr. Casals. Una exposició que a la vegada vol ser també la commemoració del 90è aniversari de la seva arribada a la Vall d’Aro i que a diferència de la que s’ha pogut visitar tant a Sant Feliu com a Castell d’Aro, a Santa Cristina es recorda en diversos plafons quan l’Ajuntament, a petició de la gent del poble, li va dedicar un carrer de la població, a l’any 1980 i posteriorment, al 2008 la inauguració del CAP de Santa Cristina amb el seu nom.
Santa Cristina va ser un dels primers municipis que li van retre homenatge. Un metge integral, amb vocació de servei a qualsevol hora dels 365 dies de l’any, amb neu, pluja… i al mas més perdut del massís de les Gavarres o de l’Ardenya. Un doctor que creia en el poder de les herbes medicinals i que se’l recorda, entre altres fets, per al tractament de la tuberculosi durant la postguerra, quant l’estreptomicina pràcticament no es coneixia, receptant descans i repòs en diversos masos de Bell·lloc –can Riera, cal Rei…– i Romanyà –can Roquet…– gràcies al microclima d’aquesta zona. I és que tal com va dir el seu fill durant l’acte d’inauguracióde l’exposició, el Dr. Casals es sentia feliç entre la gent de la Vall d’Aro. És més, “es sentia part integral entre vosaltres. Era metge, pare i amic en una societat patriarcal i tractava a pacients, no a malalties”. Un metge que a vegades rebia com a compensació de la seva feina un plat d’escudella o el que millor tenia aquella família a l’hort, al galliner…
Martí Casals Echegaray (Mendoza, Argentina, 1903 –Barcelona,1983) va arribar a Castell d’Aro el 16 de març de 1934 per ocupar la plaça de metge rural que acabava de deixar el doctor Josep Mª Rubió. Fins a l’any 1969 va desenvolupar la seva carrera professional entre la Vall d’Aro i Sant Feliu.
Seguint amb el fil conductor del Dr. Casals, després de Setmana Santa, el divendres 5 d’abril a les 7 de la tarda, l’Espai Ridaura acollirà la taula rodona: “Testimonis al voltant de la medicina rural”. Un acte, organitzat per la Comunitat de Municipis per a la gestió de l’Espai del Metge Rural i amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Santa Cristina,que pretén recollir la memòria viva que encara perdura entre la gent de la Vall d’Aro-Sant Feliu que va conèixer el Dr. Casals però també a altres metges de l’època, les llevadores,… en una contrada on imperava la societat rural.
El record de Martí Casals continuarà fins al dissabte 25 de maig amb la presentació del llibre Ensenya’m la llengua d’Antoni Beltran, a les 11 del matí i seguidament el taller La farmaciola natural. Posteriorment, aquesta exposició itinerant es posarà al servei d’institucions, entitats i federacions de cultura popular interessades a acollir-la en préstec.
