Costa Brava.- Sis iniciatives del Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava (GALP) han estat reconegudes per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb els distintius de l’Estratègia marítima de Catalunya 2019-2020 (EMC).
L’objectiu d’aquests distintius, que enguany s’atorguen per segon cop, és reconèixer aquelles iniciatives que hagin contribuït a la implantació de l’Estratègia marítima de Catalunya, una eina consensuada entre tots els departaments de la Generalitat per impulsar un desenvolupament sostenible i respectuós envers l’ús de la mar, la creació i el manteniment d’ecosistemes marins resilients, la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i un marc de governança innovador que garanteixi l’operativitat.
Els diplomes s’han lliurat en el marc de la Jornada sobre el Desenvolupament Local Participatiu al GALP Costa Brava en què s’han avaluat els resultats i les oportunitats d’implementació de l’Estratègia marítima de Catalunya al territori, que ha tingut lloc de manera telemàtica.
Les iniciatives GALP Costa Brava distingides enguany són:
– Redacció del projecte museogràfic de l’espai de visitants de la Confraria de Pescadors de Blanes de la Confraria de Pescadors de Blanes.
– Espai de difusió, degustació i comercialització de l’anxova de Fill de J. Callol i Serrats.
– Valorització del peix blau per a la millora de la competitivitat del sector pesquer de l’Institut d’Investigació i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).
– Avaluació de la reducció de la resuspensió dels sediments marins als caladors de pesca derivada del canvi de portes d’arrossegament de l’Institut de Ciències del Mar- Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
– Paisatges marins i pesquers de Llançà de l’Ajuntament de Llançà.
– Aula Gastronòmica, dinamitzar i difondre la cultura del peix i promoció de l’activitat turística de Roses de l’Ajuntament de Roses.
Els projectes reconeguts se sumen a les cinc iniciatives del Grup d’Acció Local Pesquer Mar de l’Ebre (GALP), que també van ser distingides el mes passat amb els distintius de l’Estratègia marítima de Catalunya 2019-2020 (EMC).
Subvencionats 44 projectes que generen una inversió al territori de més de 2,4 M€
En aquesta jornada, també s’ha analitzat l’estat d’execució del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) a Catalunya, els resultats d’implementar les estratègies de desenvolupament local pesquer (EDLP) a cada territori, i les futures oportunitats de finançament en el marc del FEMP.
Així, en la convocatòria d’ajuts FEMP dels GALP 2019-2020, es van aprovar 44 projectes que han generat en total una inversió als dos territoris de 2.474.755 €, dels quals 1,2 M€ són d’aportació pública.
En aquest sentit, el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, ha explicat la política de la Generalitat de Catalunya en relació amb replicar l’experiència d’èxit de l’actual GALP Mar de l’Ebre a la totalitat del litoral català en el futur Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura (FEMPA).
Els Grups d’Acció Local Pesquers (GALP)
A Catalunya, s’han constituït dos Grups d’Acció Local Pesquers (GALP), el GALP Mar de l’Ebre i el GALP Costa Brava, que esdevenen un instrument de participació territorial per definir i implementar les estratègies de desenvolupament local participatiu (EDLP) aprovades en el marc del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).
L’àmbit territorial del GALP Mar de l’Ebre abasta 509,8km², amb una població de 71.185 habitants que integren els municipis pesquers de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.
Per la seva banda, l’àmbit territorial del GALP Costa Bravaabasta 3.611,90 km2, amb una població de 171.936 habitants que integren els municipis pesquers de Roses, l’Escala, l’Estartit, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà i Tossa de Mar.
Les EDLP contribueixen a la creació i/o el manteniment de llocs de treball del sector pesquer, l’augment del valor afegit dels productes de la pesca i l’aqüicultura, la diversificació de l’activitat pesquera, el foment de l’economia blava, la protecció del medi ambient territorial, la protecció i recuperació del patrimoni cultural dels municipis pesquers, el foment de la cohesió social i l’impuls en les comunitats locals de mecanismes de participació local i nous models de governança.