Baix Empordà.- L’Isidre Ullastres és un veí de Torroella de Montgrí que ha celebrat els seus 91 anys ingressat a Palamós Gent Gran.
Ara en fa gairebé 40 que va tenir un accident amb el tractor que li va deixar una ferida oberta a la cama i que amb els anys s’ha anat agreujant fins a convertir-la en crònica i amb una fragilitat que calia tenir-ne especial cura.
A causa de la ferida, ha estat un usuari assidu al CAP i de Palamós Gent Gran, on els diferents referents de nafres l’ha atès i curat les nafres amb més o menys èxit al llarg de tots aquests anys. Ara, ja amb 91 anys, la ferida presenta una cronicitat que afegida a la insuficiència venosa que pateix, dificulta molt el procés de cicatrització.
Fa un parell de setmanes va tornar a ingressar a Palamós Gent Gran per tal de rebre un nou tractament. Mitjançant una petita anestèsia i al mateix peu de llit, diferents infermeres de la comissió de ferides de SSIBE van fer-li una nova tècnica: el penjoll en segell.
L’empelt en segell: noves aplicacions L’empelt en segell no és una tècnica nova. De fet, fa més de 30 anys ja es realitzava però amb el temps va quedar obsoleta. Recentment, però, en diferents congressos nacionals s’han presentat estudis i evidències que aquesta tècnica té aplicacions en ferides cròniques/dermatològiques atípiques. El que s’espera al fer-la és la millora del dolor del pacient, la millora de la taxa de cicatrització , accelerar el procés de curació i millorar la qualitat de vida del pacient.
La intervenció a l’Isidre a finals d’abril ha estat el primer cop que es realitza a comarques gironines per el col·lectiu d’infermeria, sense necessitat de cap especialitat mèdica. Consisteix en una petita intervenció invasiva amb anestèsia, però sense necessitat d’entrar a quiròfan. Es retiren els microingerts de la zona donant i s’inserten a la zona receptora, que al cap d’uns dies ha d’observar-se si la ferida cicatritza i s’inicia la neoangiogènesis, és a dir, la proliferació de cèl·lules i afavorir així la regeneració del teixit epidèrmic.
La comissió de ferides va estudiar-ho amb deteniment i en quins casos es podia implantar, com per exemple en l’atenció sociosanitària o també l’atenció primària. Per això, s’ha aprovat recentment un protocol intern per a la seva implantació.
Resultats esperançadors
Ja fa dues setmanes que es va dur a terme la intervenció a l’Isidre. Ha estat 10 dies amb la ferida coberta i combinant-ho amb altres tècniques que ja es fan en aquests casos, com és la teràpia compressiva i la teràpia amb pressió negativa.
Un cop destapada la ferida, el personal d’infermeria ha pogut constatar que més del 90% dels ingerts realitzats han arrelat i han iniciat la neoangiogènesis de manera correcta i per tant la regeneració del teixit epidèrmic. Són realment notícies esperançadores per l’Isidre que ens confessava les seves reticències inicials a l’hora de fer la intervenció.
