Palamós (ACN).- Aquest diumenge fa vint dies que la Vera i la seva filla de quinze anys van entrar a la casa de l’Isa i en Pep, al carrer Josep Fàbrega de Palamós.
Explica que ha quedat “meravellada” del poble i fa broma explicant que ja s’han banyat al mar. La Vera encara li costa creure que hagués de marxar de Kíiv amb la seva filla per poder-la “protegir“. Va deixar els seus pares –que ara estan en un lloc segur– i el seu marit, que està combatent els atacs russos. “Aquí estem molt bé, la veritat, però necessitem tornar a Kíiv el més aviat possible“, remarca amb llàgrimes als ulls. L’Isa i en Pep van fer-se família d’acollida de seguida que ho van saber i expliquen que les dues s’han integrat ja “perfectament“.
La Vera explica que, igual que la resta de refugiats per la guerra a Ucraïna, va ser “molt complicat” marxar i deixar enrere “tota una vida“. “Ningú es podia arribar a pensar que acabaria passant el que ha passat. Per res del món podia imaginar-me que acabaria marxant, però ho he hagut de fer per la meva filla“, remarca. Elles dues van emprendre el camí cap a Medika on, després d’uns dies, els va recollir un comboi de furgonetes organitzat per Penya Blaugrana de Monells i l’entitat Galgo 112. Totes dues van arribar a Palamós, on les van acollir l’Isa i en Pep.
L’Isa explica que la relació “és molt bona” i que s’han adaptat “molt bé“. Amb tot, destaca que per a les dues és un “xoc cultural important“. “Quan van arribar es pensaven que només s’hi estarien uns dies, però els arriben molt males notícies i veuen que això s’allargarà“.
I és que per a la Vera el més important és “poder tornar el més ràpid possible a Kíiv” i recuperar la vida que momentàniament han hagut de deixar enrere. “Estem molt agraïts al que fa tothom per a nosaltres, però som conscients que no som turistes, som refugiades“, assenyala entre llàgrimes.
“Viure amb normalitat”
Tot i que la situació és complicada, la Vera i la seva filla intenten viure “amb la major normalitat possible” el tràngol. La nena ha començat anar a l’institut i la Vera estudia català i castellà. Amb l’Isa fan llargues caminades pel passeig del Mar de Palamós amb en Hippie, el gos de la família.
Fins i tot s’han banyat, malgrat que el temps d’inici d’abril no acompanya massa. “Pensa que a Ucraïna ens tirem a l’aigua encara que estiguem a zero graus“, bromeja la Vera que reconeix que Palamós li agrada molt.
“Deixar espai”
L’Isa explica que han parlat de la guerra i de la situació que cada dia es van trobant, però remarca que prefereixen “deixar una mica d’espai“. “No els hi preguntes tot de cop i que recordin perquè de cop surt el cop emocional que porten a dins. Preferim que es relaxin i que cada dia elles es vagin adaptant“, diu.
El que esperen tots, però, és que s’acabi la guerra i la Vera i la seva filla es puguin reunir de nou amb la seva família. “És el que necessitem. Un cop passi tot això, però, tenim clar que tornarem a Palamós amb el meu marit i els meus pares, per agrair tot el que han fet per nosaltres“, conclou.
