Ramir Lacasa
En la segona meitat del segle XIX l’entramat viari de Palafrugell era el resultat de segles de creixement urbà espontani, sense organitzar, on era la propietat i no el bé comú la que determinava el resultat urbanístic, exceptuant algunes intervencions puntuals que es limitaven a rectificar l’alineació d’algun carrer existent, actuant sobre les parcel·les que eren buides de qualsevol edificació.
Fins a aquell moment, la població, que havia crescut principalment seguint els eixos viaris medievals, el de Palamós i el de La Bisbal, experimenta una creixent i ininterrompuda demanda de sòl i es comencen a omplir els buits interiors que havien quedant entre altres edificacions existents, i juntament amb el model de creixement lineal existent, apareix el desenvolupament urbà expansiu, que contempla ampliar la urbanització en els límits urbans, amb la inclusió de carrers nous. Els propietaris de les terres d’aquests eixamples perifèrics s’encarregaven a títol particular de partionar i urbanitzar els seus camps amb l’aquiescència de les autoritats municipals, que es limitaven a legitimar els fets un cop realitzats.
En la dècada de 1890 el camí de Begur s’iniciava en el Raval Superior, en el punt on es troba el Pou d’en Bonet, ascendia fins a superar la costa de la Garriga i des d’allà es dirigia a la població veïna.
Pocs metres abans d’aqueix trencall, s’obria un altre carrer al costat esquerre del Raval Superior, que donava accés al carrer del Colomer, un vial de traçat en ziga-zaga amb un petit nombre d’edificacions consolidades, horts i alguna antiga masia que havia quedat encerclada pel creixement urbà als seus voltants.
La desaparició del carrer es va iniciar amb l’obertura d’un vial que posà en comunicació el carrer de Torres Jonama amb el de Begur l’any 1957, l’excavació d’una trinxera urbanística en nom del progrés que també va arrasar la Placeta d’en Bou, l’esquarterament de la qual s’havia iniciat l’any 1892 afectada pel projecte d’alineacions del carrer del Sol (Torres Jonama).
El nou vial de comunicació es va projectar aprofitant una part del traçat del carrer del Colomer, i va deixar indemne el tros inicial d’entrada del carrer. Aquest rodal s’acabaria convertint en l’actual plaça Onze de Setembre, quan es demolí la casa que havia quedat aïllada entre els tres carrers, en l’espai on ara hi han els arbres i la marquesina d’autobús, de tal manera que de l’antic carrer del Colomer resten només l’alineació de les façanes sud i sud-oest, amb totes les cases reformades o de nova construcció, i un únic habitacle original que es conserva intacte, la casa número 2.
En un primer moment, i durant uns anys al nou vial d’enllaç se li va donar el nom del desaparegut carrer del Colomer, fins que s’obrí el pas entre la plaça del Pedró i la plaça Onze de Setembre. En abril de 1969 es van començar a demolir les cases que existien entre ambdues places i a principis de maig d’aquell any es va enllestir la connexió. Al carrer que s’acabava d’obrir se li va donar el nom del desaparegut carrer del Colomer i el vial d’enllaç passà a formar part del carrer de Torres Jonama.
