Ramir Lacasa
Seria pels vols de la mitja nit del dilluns 22 de febrer de 1903, quan el comerciant Josep Girbau tornava al seu domicili; aquell havia sigut un dia de treball intens i anhelava el poder estirar-se en el llit a descansar.
En arribar al cap del carrer de Pals, ja va veure de seguida que alguna cosa no acabava d’estar a lloc a casa seva. L’ensurt va ser de trobar-se la porta oberta i a dins tots els mobles en desordre i amb senyals evidents de que s’havia comès un robatori pel procediment de foradar amb un filaberquí la finestra, desprès d’haver tret el vidre, aixecar el pestell i colar-se còmodament a l’interior.
Sense perdre temps Girbau va sortir de la casa per anar al quarter de la Guàrdia Civil a denunciar el robatori. En aquell temps la casa quarter es trobava al carrer del Sol, i mentre el sergent Bravo l’acompanyava de tornada a l’habitatge, un guàrdia s’encarregà de donar avís a l’alcalde Lluís Morató i al jutge suplent Gich. Les autoritats civils es personaren al cap d’una estona al lloc del delicte.
Un cop acabada la inspecció de l’immoble van poder constatar que els lladres només s’havien pogut endur sis pessetes en metàl·lic, un revòlver i una llonganissa. No van tenir temps, o no van saber trobar un altre calaix on Girbau guardava més diners, encara que tampoc representessin una quantitat important. El jutge suplent va donar instruccions a la guàrdia civil perquè investiguessin aquell robatori i miressin de descobrir qui o els qui l’havien comès.
Al quiosc de begudes de Plaça Nova van trobar Jaume Buscarons, més conegut per “Garoina”, un individu de trenta-sis anys, natural de Tossa i casat a Palafrugell, on residia des de feia uns anys treballant de taper. Jaume era pare de tres nens d’entre sis mesos i deu anys d’edat, i els buscaven perquè vivia en la casa del costat d’on s’havia perpetrat el robatori.
La Guàrdia Civil el va portar davant el jutge, i aquest el va interrogar per esclarir el fet i amb l’ànim de veure si els lladres havien saltat per l’hort o pel pati de casa seva i li va demanar que els acompanyés al seu domicili.
L’individu no es va prendre bé les preguntes i s’insolentà amb el jutge, dirigint-se a ell amb una total falta d’educació i prenent-se la llicència de tutejar-lo iradament i negant-se a accedir al que li demanava, i molt menys a acompanyar-lo a casa seva. L’alcalde Morató, que hi era present, el va comminar a asserenar-se i respectar l’autoritat del jutge, però aquest en contes d’atendre raons va treure un revòlver que guardava en una de les butxaques de la jaqueta i amenaçant-los amb l’arma va fugir del jutjat corrent com un esperitat.
L’alcalde i el sergent de la guàrdia civil van sortir immediatament en persecució del sospitós, també va reaccionar el jutge però una mica més tard, deixant una certa distància darrere d’ells. Quan Buscarons va arribar a la meitat del carrer de l’Hortal es va girar i apuntant l’arma va obrir foc disparant els cinc trets del revòlver contra els seus perseguidors. Afortunadament tres cartutxos van fallar. El sergent va respondre l’atac fent ús de la seva arma reglamentària i va ser llavors quan el criminal, veient-se perdut, llençà l’arma a terra i es rendí.
Quan era conduit novament al jutjat, abans que no el tanquessin al calabós, i mentre que el jutge instruïa les diligències del cas, “Garoina” va fer un altre intent d’escapar-se dels guàrdies que el custodiaven, sense resultat.
A la població es va armar una gran confusió, exagerant-se l’esdeveniment d’una manera força novel·lesca, el tiroteig havia estat poc menys que una batalla, els morts es comptaven per desenes, i de tanta sang que hi havia no es veien les llambordes del carrer. Els salons de ball, els cafès i les tabernes es van buidar de clients, sortint tothom al carrer en busca de les novetats. L’endemà dimarts va haver una desfilada d’autoritats provincials a la població, el primer tinent en cap de la guàrdia civil, Lluís Sorni, el jutge d’instrucció del partit, Lorente, acompanyat de l’escrivà Planells, i el criminalista Vigo, tots els quals van interrogar i prendre l’oportuna declaració al pres.
A la nit al tren, va arribar el tinent coronel, cap de la Comandància de Girona Manuel Gimeno activant-se totes les diligències, les que s’instrueixen per la jurisdicció ordinària i per la militar. Dijous a primera hora del matí Jaume Buscarons, àlies “Garoina” fou conduit a La Bisbal quedant a disposició d’aquell jutjat.
En el mes de novembre a l’Audiència Provincial de Girona es va veure la causa contra Jaume Buscarons, i el mes següent es dicta sentència de presó contra ell, condemnant-lo a quatre anys, dos mesos i un dia pel delicte de robatori i atemptat, a complir a la presó de Girona.
