A peu pel Baix Empordà: La Cova del Ronquillo, l’Abric de Can Palet dels Llops i la Pedra de Fondils, a Calonge

Pau Roig

A prop de 120 metres sobre el nivell del mar i durant anys desapareguda, la Cova del Ronquillo de Calonge es troba situada en un lloc veritablement privilegiat, des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge. A pocs metres de distància, les obres de construcció de l’autovia C-31 l’any 2008 van deixar al descobert, just a sobre del Mas Palet dels Llops, un abric prehistòric que en realitat és un paradolmen. Seguint el nostre itinerari i baixant fins gairebé tocar la plana, podrem admirar també una roca que fins ara es creia que havia estat gravada en temps prehistòrics, si bé les últimes investigacions situen la seva cronologia en algun moment de l’Edat Mitjana: la misteriosa Pedra de Fondils o dels Sacrificis.

Per començar la nostra ruta ens dirigirem en cotxe cap a Platja d’Aro des de Palamós per la carretera comarcal C-253. Uns metres abans d’arribar a la Gasolinera Galp, passada la desviació que mena a la Urbanització Roques Planes, ens desviarem cap a la dreta per agafar la pista asfaltada –però sense cap mena d’indicació– que mena fins a les  urbanitzacions Mas Pallí i Más Ros.
Seguirem aquesta carreterona durant aproximadament quatre quilòmetres: just en el punt en què la pista asfaltada passa per sota l’autovia C-31, surt a la dreta un camí pedregós però sense massa pendent que mena fins a Calonge. Deixarem el nostre vehicle en aquest punt i seguirem el camí de pujada durant aproximadament 200 metres fins arribar a una cruïlla. Seguirem pel camí de la dreta uns 300 metres més fins trobar, de nou a la dreta, el naixement d’un corriol. Deixarem el camí principal i seguirem aquest caminet durant aproximadament 300 metres: la Cova del Ronquillo (coordenades UTM 31T 50.6820, 4.632375 ETRS89) és pràcticament al costat del camí, a escassos metres de distància d’un impressionant mirador natural des del qual podrem gaudir d’una vista espectacular de Sant Antoni de Calonge i de tota la badia de Palamós.

Un paratge proper però encara verge i desconegut
La Cova del Ronquillo és en realitat un gran bloc granític de forma irregular i d’aproximadament 3’5 metres d’alçada, amb una petita cavitat orientada cap al sud a la seva part inferior. Aquesta petita cova té una entrada de forma triangular de 1’6 metres d’amplada de la boca per 1’5 metres d’alçada màxima, amb una fondària de 3,5 metres. Al sostre interior la roca presenta uns sèrie de cassoletes de formació natural, mentre que a l’entrada, a la banda nordoest, encara s’aprecien restes d’una petita paret de pedra seca. Al voltant de la cavitat, les escletxes o espais que queden entre el bloc i el terra han estat omplerts i tapats amb pedres petites. A l’interior encara es conserven restes de sediment sense excavar, especialment a la part est i oest de l’entrada; es desconeixen les dates exactes de la seva descoberta i de la seva excavació, però sí que sabem que s’hi van recuperar tres fragments ceràmics fets a mà, informes, i un rierenc trencat. La seva funció probablement fou sepulcral, tot i que la seva adscripció cronològica és incerta. Com apunten Enric Carreras i Joan Tarrús, “són més d’una dotzena els caus i abrics –mai citats– que hom ha trobat, algun excavat –potser per Pere Caner i el seu grup– i altres remenats pels antics carboners o pels senglars i/o altres bestioles” (1).

Vista la cova, desfarem els últims 300 metres de recorregut fins arribar de nou al camí principal que va en direcció a Calonge. Seguirem endavant durant uns 200 metres; just a l’inici d’una corba pronunciada cap a la dreta i uns metres abans del corriol que inicia el seu pronunciat descens cap a la plana, a l’esquerra hi ha una zona sense arbres i amb l’aspecte de principi de camí abandonat, que baixa en direcció a l’autovia C-31. Desviant-nos uns cinquanta metres del camí principal, gairebé a sobre del mas enrunat que du el mateix nom, ens trobarem davant del Paradolmen o Abric de Can Palet dels Llops (coordenades UTM 31T 50.6629, 4.632416 ETRS89). Situat a 128 metres sobre el nivell del mar i descobert tot just l’any 2008 durant la realització d’un estudi de l’àrea afectada pel desdoblament de la carretera C-31, també és conegut amb el nom de “Pedra de l’Olla” i a hores d’ara encara no s’hi ha realitzat cap tipus d’excavació arqueològica. La suposada cambra sepulcral estaria tancada tant per la roca natural com, més especialment, i d’aquí la seva consideració de paradolmen, per diverses pedres col·locades verticalment de forma artificial. Cal destacar, també, la troballa d’una cassoleta de grans dimensions en un lloc poc habitual en aquest tipus de megàlits, a la part superior de la pedra que formaria la cambra sepulcral.

Per seguir la nostra ruta tornarem al camí principal i agafarem, pocs metres més endavant i també a la nostra dreta, un petit i pronunciat corriol que baixa en direcció a Calonge. El seguirem durant aproximadament 700 metres fins trobar un camí sense asfaltar però força més ample que mena fins al Celler Mas Eugeni. La Pedra de Fondils o dels Sacrificis – sorprenentment senyalitzada tenint en compte que no hem trobat cap altra indicació al llarg del nostre recorregut–, es troba a la nostra esquerra (coordenades UTM 31T 50.6898, 4.632727 ETRS89).

Es tracta d’un gran bloc granític de forma arrodonida, d’uns 4’2 metres de llargada per 2’2 d’amplada i 1’5 d’alçada. Al pla superior del bloc es marca un solc de 18 centímetres de gruix que dibuixa un rectangle d’1’20 per 1’60 metres, i a la part interior d’aquest rectangle hi ha quatre cilindres en relleu d’aproximadament 45 centímetres de diàmetre. El seu estrany aspecte ha motivat que popularment sigui coneguda com a “Pedra dels sacrificis” i se li hagi suposat un origen remot, si bé un estudi recent de l’historiador Gabriel Martín Roig (2) ha constatat que formava part de l’explotació de la pedrera de la sureda de Can Manalic, que va realitzar diferents actuacions en blocs de pedra granítica de la zona. Segons aquest autor, les marques de picapedrer i les característiques formals identificades en aquest bloc de pedra permeten deixar de banda qualsevol cronologia associada amb l’època prehistòrica i aventurar una datació incerta en època medieval, al voltant dels segles XI-XIII.

Notes:
1.- CARRERAS, Enric; i TARRÚS, Josep (2011): “Les coves de Calonge revisitades”, al volum 52 dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, pàg. 69.
2.- “La misteriosa Pedra de Fondils”, al número 55 de la Revista del Baix Empordà (Palamós, desembre del 2016).

Recorregut: 4 quilòmetres aproximadament (anada i tornada).
Temps aproximat: 90 minuts.
Dificultat: Mitjana. Camí sense senyalitzar i en força bones condicions, bastant planer fins a l’Abric de Can Palet dels Llops però més estret i abrupte en el descens fins a la Pedra de Fondils, uns 700 metres de recorregut amb un desnivell acumulat lleugerament superior als 80 metres. La Cova del Ronquillo és molt fàcil de trobar, una mica menys el Paradolmen, per desgràcia cada dia una mica més emboscat, mentre que La Pedra de Fondils està ben senyalitzada i no té pèrdua. Variants: El mateix recorregut es pot fer a la inversa, deixant el cotxe al costat del Mas Eugeni de Calonge i iniciant la ruta en aquest punt.