La Comissió Europea ha presentat aquest divendres una bateria de mesures per ajudar al sector del vi i combatre “l’excedent de vi” a la Unió Europea. Brussel·les vol donar més marge als estats per cobrir les inversions verdes que faci el sector. La taxa de suport a mesures per reduir els efectes de l’escalfament global passarà del 50% actual al 80%, segons la proposta.
És a dir, que es finançarà fins al 80% les despeses elegibles per aquest tipus d’inversions verdes. Davant l’alarma en alguns països, com França o Itàlia, per la caiguda del consum de vi, Brussel·les també vol facilitar l’arrencada i esporga de vinyes i “flexibilitzar” les autoritzacions per replantar per “ajudar a estabilitzar el mercat”.
D’altra banda, l’executiu comunitari planteja elevar les ajudes que poden rebre les cooperatives de productors de vi. És a dir, que puguin obtenir el mateix nivell de suport que un petit productor de vi.
La proposta ara serà discutida pel Consell de la UE, on seuen els estats, i pel Parlament Europeu. Fonts comunitàries confien que s’aprovi ràpidament tenint en compte “l’ampli suport” tant del sector com dels estats membre.
Des de la CE aclareixen que les mesures “no van acompanyades d’un augment pressupostari“. El sector del vi compta amb un suport superior als 1.000 milions d’euros a l’any, recorden. Per tant, això significa que els estats podran ampliar el grau de suport a inversions verdes dels productors de vi, però comptaran amb la mateixa partida europea assignada en els programes de la política agrària comuna.
Etiquetatge de vins sense alcohol
Com a part de les mesures per adaptar el sector als nous patrons de consum, Brussel·les proposa millorar les etiquetes dels vins sense alcohol perquè siguin “més fàcilment” identificables. “En sectors com el de la cervesa ja és una part molt significativa del mercat. En el sector del vi segueix estant a un nivell molt embrionari, però està creixent molt ràpidament i la qualitat dels productes que s’ofereixen també està millorant”, apunten a Brussel·les.
Caiguda desigual del consum
Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), la Unió Europea és la consumidora de vi més gran del món. El 2022 representava el 48% del consum mundial de vi. Tanmateix, el consum a la UE ha anat disminuint des del 2008 pels “problemes de salut i de canvis en els patrons de consum”, admet un informe del Parlament Europeu del 2023.
El Grup d’Alt Nivell sobre Política Vitivinícola reconeix que “algunes regions” i “segments” del mercat afronten un “declivi persistent” de les vendes i un augment dels estocs que està comportant un “excedent estructural”.
Itàlia, França i Espanya lideren la producció de vi a la UE, però les tendències de consum divergeixen. A França el consum ha caigut gairebé un 5% entre el 2020 i el 2023, i a Itàlia fins a un 10%. En canvi, a Espanya va augmentar més d’un 4% en el mateix període, segons dades de l’OIV.
Per compensar els nous patrons de consum a Europa, la indústria vinícola busca potenciar les exportacions. Itàlia, França i Espanya aglutinen el 56% de les exportacions mundials de vi, però van patir un declivi el 2023, especialment França (5,8%) i Espanya (6,6%). El Regne Unit i els Estats Units són els principals importadors de vi europeu, així que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, genera inquietud en el sector, que tem acabar afectat si segueix l’escalada d’aranzels.
Pendents dels aranzels
Des de la CE asseguren que les mesures proposades aquest divendres no responen als potencials aranzels dels EUA a vins europeus. Fonts comunitàries expliquen que, en cas que s’apliquin, l’executiu europeu tindrà en compte “els interessos econòmics de la indústria” i adoptarà mesures, ja siguin de suport per una “crisi de mercat” o “mesures comercials”.
