El barrufet gramàtic

David Pagès i Cassú  

La publicació del llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané  (editorial Base, Barcelona 2020) és una notícia que transmet alegria, gratitud i mereixement. L’ha coordinat Jordi Manent, el qual, alhora, n’ha escrit la «Introducció», un dels textos miscel·lanis que hi apareixen i l’«Aproximació bibliogràfica» del final.

El volum —una magnífica garba que aplega escrits de persones que coneixen molt bé l’homenatjat— ha estat impulsat per quatre institucions, entitats o revistes  amb què Jané ha estat o continua vinculat —l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, Cavall Fort i Llengua Nacional—, els responsables de les quals hi han escrit llurs «Presentacions» corresponents. De cada un dels textos n’hem subratllat línies, algunes de les quals hem vinculat amb dues experiències personals que ens plau d’explicar.

Primera. Diversos col·laboradors es refereixen al fet que Albert Jané, d’una manera o altra, els ha acompanyat tota la vida. Quantes persones no podem dir el mateix? L’antologia D’ara i d’abans, confegida per Jané i il·lustrada per Llucià Navarro, ens feu entrar en el circuit de la literatura catalana quan encara no teníem deu anys, a finals dels anys setanta. I aquests dies (juny de 2020) hem llegit amb el mateix goig l’adaptació que fa de «Les aventures de  Filalici» en el número 1.388 de Cavall Fort, que ens arribà fa pocs dies.

Segona. En el moment d’escriure aquesta ressenya, el confinament degut a la pandèmia vírica encara condiciona molt la vida quotidiana i la tasca professional de tots plegats. El treball telemàtic ha guanyat espai en molts àmbits. Els docents hem hagut de preparar, cada setmana, plans de treball de condició ben diferent per als alumnes.
La miscel·lània que ressenyem és, per als professors de català, una mina llarga i fonda de què es pot extreure molt de material. Són tants els camps que ha conreat Albert Jané al llarg de la seva vida que es podria proposar als estudiants que fessin un exercici consistent a escriure totes les lletres de l’abecedari i que, de cada una, en sortissin paraules que comencessin per la lletra esmentada i que es referissin a facetes seves. Per exemple, de la e, escriptor, estudiós, excursionista…
Jané ha treballat tots els àmbits de la llengua. Tenint en compte això, quants de temes no vindrien a tomb de suggerir a partir del seu diccionari de sinònims, de les seves gramàtiques, dels seus milers d’escrits…?
I, és clar, bevent en les seves fonts, es podrien plantejar mil i una activitats de lleure: jocs de llengua, concursos enginyosos, lectura de contes, llegendes, rondalles… Mai no li podrem agrair prou que hagi traduït al català un nombre tan extraordinari d’historietes de personatges ben diversos del còmic universal.
El llibre ens dibuixa amb precisió l’excel·lent persona que és aquest «homenot». Per això mateix, en l’apartat de descripcions, instaríem els alumnes a fer un retrat de Jané en què haguessin de subratllar adjectius que definissin la seva manera de ser.
Alguns dels col·laboradors demanen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per al mestre Albert Jané. Recollim la proposta i la signem. El té ben «barrufat», és a dir, ben merescut!